
ARA A PORTADA
A les set del matí d’aquell dia arrencava el programa pensant en la revetlla de la nit i en les vacances que començaria l’endemà. A aquella hora, mentre saludàvem l’audiència, no teníem ni idea que aquell seria un dels dies més tristos de la nostra carrera. De la nostra i de la de la resta de companys de Segre Ràdio que, a les deu del matí, vam rebre la notícia que l’1 de juliol ja no estaríem mai més en antena sota aquella marca que acabava de complir quinze anys de ràdio de proximitat i de compromís amb el territori.
Com a subdirector de la ràdio del Grup Segre estava informat que l’empresa estava negociant una fusió amb Ràdio Lleida que, en principi, havia de ser efectiva a partir del mes de setembre. Però els esdeveniments es van precipitar. Ràdio Lleida, que emetia pel 104.5 de la FM, havia perdut aquesta freqüència en l’últim concurs de llicències de la Generalitat, que la va adjudicar a UA1. El nou propietari va anunciar –legítimament- que volia començar a emetre a partir de l’1 de juliol i això va obligar a anticipar l’apagada de Segre Ràdio. Des d’aleshores, el 93.4 va passar a ser el dial de Ràdio Lleida.
Després d’un breu impàs a cavall entre unes vacances plenes d’incerteses i reunions i d’unes poques setmanes treballant per Lleida TV i Ràdio Lleida, em van oferir anar a la redacció d’esports de la SER a Barcelona per narrar els partits del Barça a Ona FM després que el Lluís Flaquer fos reclamat aquell estiu tan mogut per anar a Carrusel Deportivo. Des d’aleshores treballo a Barcelona i segueixo l’actualitat de casa meva a través dels mitjans locals que, com deia l’altre dia l’Ares Escribà aquí mateix en el seu article ‘La grandesa dels petits’, “ofereixen al lector, a l’oient, a l’espectador, una alternativa a les grans realitats. I aquesta alternativa és, precisament, la proximitat, donar rellevància al que passa prop de casa, al que protagonitza la nostra gent”.
En aquest punt em permeto fer una consideració sobre el panorama comunicatiu lleidatà. Em fa l’efecte que el buit que va deixar Segre Ràdio continua sense cobrir del tot. UA1 seria la teòrica successora d’aquella ràdio cent per cent lleidatana sense dependències de cadenes d’obediència nacional que era Segre Ràdio, però la força que tenia aquella pel fet de tenir al darrere un grup mediàtic potent amb un diari de referència i una televisió local, les fan incomparables. La resta d’emissores que es poden escoltar a Lleida ciutat, inclosa la SER –a qui dec gratitud per haver-me mantingut la feina durant aquest lustre- juguen a una altra cosa i les seves finestres de programació local són gairebé testimonials.
Tenim diaris, una tele local excel·lent i diversos mitjans digitals que procuren adaptar-se i redefinir el panorama comunicatiu posterior a la crisi. Però si parlem de ràdio, jo –nostàlgia personal a banda- continuo enyorant Segre Ràdio.
Jordi Guardiola Florensa (Lleida, 1973) és periodista. Ha treballat a la redacció d'informatius de la cadena Ser a Barcelona, i ha estat subdirector de Segre Ràdio, emissora on havia fet la major part de la seva carrera des de 1994 com a responsable de l'àrea d'esports i de les transmissions dels partits de la UE Lleida. També ha treballat al diari Segre, a Lleida TV i a Ona FM. Ha publicat la novel·la Sense partit (2011) i és codirector del documental històric El braç de les fúries (2007).
Twitter: @JordiGuardiolaF
Alta Newsletter
Iniciar sessió
No tens compte a Lleida?
Crea'n un gratisCrear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.