Ara resulta que el tema de la setmana és –en bona part per culpa del president de l’ANC, Jordi Sánchez- si en cas d’independència Catalunya continuarà dins d’Europa o si en quedarà fora. Sánchez, en una entrevista a la Cadena Ser, va dir el dimecres al matí que li semblava “indubtable” que en quedaria fora en un primer moment, encara que això no volgués dir que el ciutadà ho hagués de notar en res i donant per fet també que l’ingrés com a nou estat seria ràpid, entre altres coses perquè a Europa mateix no li convé renunciar a la potència econòmica catalana. Aquesta esquerda ha estat ràpidament aprofitada per les candidatures unionistes per dir allò de “ja ho veieu, per fi ho comencen a reconèixer, nosaltres ja ho dèiem”, per airejar el fantasma de la por en forma d’expulsió d’Europa.

De fet, Sánchez no diu res de nou. Els treballs del Consell Assessor per la Transició Nacional, recollits en el seu Llibre Blanc, ja parlen de quatre possibles escenaris. El de l’exclusió temporal i la entrada pactada en poc temps perquè ja es compleixen els criteris d’accés n’és un, segurament el més probable. Els altres són els de l’expulsió per sempre, el de la continuïtat des del primer dia, i el de sortir i haver de fer tots els tràmits d’ingrés com qualsevol país tercer.

L’enrenou que es va organitzar amb l’entrevista al president de l’ANC va ser prou important com perquè el mateix Jordi Sánchez hagués d’esmenar-se a sí mateix amb una cadena de piulades a twitter on, més o menys, venia a dir que s’havia tret la frase de context i que els tractats de la Unió no preveuen què s’hauria de fer en cas d’una ampliació interna per la secessió d’un territori respecte al seu estat. En qualsevol cas, i de la mateixa manera que els unionistes s’han llançat sobre la carn fresca com un llop afamat aprofitant una declaració més o menys desafortunada, no s’adonen que donant per bona l’afirmació de Sánchez, estan donant indirectament un argument de pes a favor dels independentistes.

Si el seu enunciat principal, sostingut des del primer dia, és que la independència és impossible i que, en cas de proclamar-se unilateralment, ningú no la reconeixeria... Com poden explicar que la Unió Europea deixés fora un territori que continuaria, segons ells, formant part de l’estat espanyol? Vull dir que l’expulsió de la Unió Europea, en l’hipotètic cas que es consumés, seria de facto un mecanisme de reconeixement internacional de la independència mateixa. En el moment que els 28 estats que integren el club decidissin excloure’n Catalunya, seria el mateix que dir que aquests 28 estats estan admetent que ja no forma part d’Espanya. Dit d’una altra manera, fins i tot potser ens convindria que la Unió Europea ens deixés fora de forma transitòria com a mecanisme de reconeixement de la independència. I si Espanya estigués d’acord amb l’exclusió, ni que fos per castigar-nos, seria la seva forma d’admetre que ja no som una comunitat autònoma sota la seva sobirania.

Quan els unionistes diuen que podem quedar fora de les institucions comunitàries, ens estan dient que la independència és possible. Quan ens diuen que si proclamem la independència ningú no ens reconeixerà, ens estan dient que no ens poden fer fora de la Unió. Les dues coses alhora són impossibles. O dins, o fora.