Benvolgut Sr. Alcalde, li escric aquesta carta molt preocupat per la seva persona i amb la ferma voluntat d’ajudar-lo a conduir la seva tasca per el bon camí. Les seves paraules dedicades al Comú de Lleida manifestant la seva contrarietat pel fet que el Comú pregunta massa resulten preocupants.

Cert és que vostè és l’autor de pensaments polítics sofisticats com els del “Despotisme il·lustrat del segle XXI”, “Massa transparència”, “Massa oposició” o el recent “Catalanisme en castellà” i que per tant aquest del “Preguntar és col·lapsar” ben bé podria formar part del seu corpus filosòfic.

Preguntar i auditar la tasca de govern no tan sols és un dret protegit per la llei, és també una responsabilitat assumida davant dels nostres votants. De fet, dels nostres i de tots, també vostè es va presentar al seu càrrec afirmant que defensaria la llei i el joc democràtic. La Llei de Transparència i el cartipàs municipal que vostè i Ciutadans van aprovar ho deixen ben clar. És conscient vostè que incomplir els mandats que emanen d’aquests textos és un delicte? Com s’atreveix a justificar públicament que no es respectin?

Vostè confon termes i procediments que són diferents. Una cosa és una pregunta -sigui al ple o entrada per registre- i un altra una sol·licitud de documentació. Estaria bé que tots plegats intentéssim explicar bé com funciona un ajuntament. Qui destria què es respon i què s’ignora no és pas un tècnic municipal, és un càrrec polític. Atribuir aquesta demora a la sobrecàrrega dels tècnics municipals és un maldestre intent de girar-los contra nostre. Per la seva part, presentar el compliment d’una obligació com un mèrit propi demostra el poc habituats que estan a complir les seves obligacions. Sense entrar a valorar que si no s’amagués tanta informació (contractes, factures,…) no caldria preguntar tant. Sap que a Saragossa, per exemple, qualsevol ciutadà pot consultar al web de l’ajuntament totes les factures? Factures com les que nosaltres vam demanar l’1 de juliol i que encara esperem, perquè la fotocopiadora deu estar col·lapsada.

Acusar al Comú de col·lapsar l’ajuntament és una exageració que ens astora. Comparar un plec de preguntes amb les conseqüències d’un deute milionari, d’una estructura mal girbada, d’una gerència miop i d’una nòmina de càrrecs polítics i de confiança que Déu n’hi do, ens sembla fora mida. Francament vostè s’agita en una pila de matalassos plens de corcs i es queixa del pèsol.

Finalment li voldria agrair que es preocupi pels nostres votants, vostè és alcalde de tots, no podria ser d’una altra manera. Li preocupa que els puguem estar decebent. Afirma públicament que vostè ja sap que ens van votar de bona fe però, que hi farem, ara resulta que el seu vot pel Comú els ha sortit carbassa. No ho sé pas. Potser m’equivoco, però a mi més aviat em sembla que, veient el que es veu i escoltant el que es parla, el vot que ha sortit taronja és més el seu que no pas el nostre.
Però, ves a saber, nosaltres tan sols som uns principiants en tot això i encara ens queda molt per aprendre.

Nota d’estil: Vostè ha decidit analitzar la tasca del Comú des de la condescendència i el paternalisme. Nosaltres hem optat per jutjar la seva feina des de la tendresa i la ironia. Tots són estils.