Aquest és un article d’opinió i es publica en la secció corresponent. El titular que l’encapçala no és una noticia. Que l’alcalde Larrosa canviarà el nom dels carrers empeltats d’aroma franquista és una intuïció, una reflexió una, carai abans ja ho he dit, una opinió. Tampoc ho farà ràpid. Primer manifestarà  que està obert a valorar el tema (ja ho ha fet) i es farà una foto (ja se l’ha fet).

Després es reunirà amb representants de les plataformes que reclamen el canvi, i es farà una foto. Després anunciarà, en roda de premsa, la proposta de creació d’una comissió especial per valorar el tema, i es farà una foto. Després potser proposa organitzar una taula rodona, seminari o congrés, amb la col·laboració de la universitat és clar, titulats, per exemple “Epistemologia de la memòria.Una aproximación”  o “Introducción a la semiótica del callejero”, Aquests inclourà, és clar, acte inaugural amb discurs de l’alcalde, on es farà una foto. Després reunirà a la comissió, i es farà una foto. En aquestes, si encara no hem arribat a les eleccions municipals, potser presenta una proposta que al cap del carrer s’aprovarà. Finalment es farà una altra foto.

El tema no li suposa més molèstia. La part de la seva parròquia reticent al canvi no resulta tant transcendent electoralment. Bona part d’ella si abans s’ha manifestat contraria era més bé d’esma, per estalviar-se l’angunia d’haver de donar la raó al contrari. Pel que fa a aquells numeraris d’ànima franquista i esperit de lucre bé els hi anirà la frase “Paris ben bé val una missa”. En aquest cas “Lleida ben bé val un carrer”. Si en una banda tenen el POUM, el contracte d’aigües o la venta d’un solar i en l’altre el canviar unes plaques de carrer prou tenen clar que prioritzen. La causa dels noms dels carrers serà per Fèlix Larrosa el que per a Pedro Sánchez ha estat el Pedro Duque o el vaixell Acuarius. Una operació innòcua, d’alt impacte mediàtic i absolutament buida de projecte i continuïtat. I de pas seguirem amb l’operació “Brand New Alcalde Chachi Guay”. 

Els més contents de tots seran els de Ciutadans. A ells, i al gruix dels seus votants, lo dels noms dels carrers no els hi fa ni fu ni fa. De ben segur que ben pocs saben qui va ser Lluís Besa. Ara bé, de fer xivarri en saben un niu. Ja ho veig venir (i començo a sentir-ho amb veu repipi i penetrant) - “el alcalde Larrosa da soporte a la propuesta de los separatistas golpistas, cediendo a su perverso juego y obcecada manía de crear división y conflicto entre los catalanes. Todo esto consecuencia de un plan secreto que, vete tú a saber, que más concesiones incluye”. I ja està organitzada, ¡Santiago y cierra España!. Uns quants còmics naif de chichinabo explicant el tema i ja ningú recordarà que durant tota la legislatura els hi han estat donat la raó i rient les gracies.

A certa progressia li sol passar aquestes coses. És capfiquen en temes morals i simbòlics sense adonar-se’n que aquests, pel poder de debò, són els cacauets que llancen als micos per a fer-los córrer. Talment les monedes i el glop de vi oferts al bufó per a que balli i els hi senyali els defectes amb salero.

Mentrestant els votants es pregunten qui està al cas del que paguen d’aigua, qui es preocupa per l’IBI, per la situació de l’horta, de les escoles bressol,... de tants temes que de debò els hi afecten en la seva vida diària. Que quedi clar, no dic pas que canviar el nom dels carrers no sigui imprescindible i urgent, com tampoc estic dient que els defensor del canvi de nom no siguin ferms lluitadors en molts d’altres fronts. El que afirmo és que cal ser conscients que abanderar certes lluites en debilita d’altres. Que la noticia que apareix en els mitjans mai es escollirà per qui no els controla. Que per a fer bullir l’olla requereixen de conflictes i que com més innocus siguin aquests més contents ells estaran.  Reivindicant una causa justa, però inofensiva, en nom de la decència s’acaba entregant el poder a l’indecent.

Això està succeint arreu, al prioritzar causes morals, simbòliques, en anteposar encapçalar lluites que atenen a minories o que apel·len a valors morals els partits progressistes de tot el món estan veien com els seus votants, orfes de propostes real que atenguin a les seves necessitats, acaben caient en braços de populismes feixistes. Escollir entre algú que els hi dona un entrepà de xoriço i algú que els hi canvia el nom del carrer. Aquest acaba sent el seu dilema.

Fèlix Larrosa canviarà el nom dels carrers, Ciutadans s’enfadarà i és molt probable que, a aquells que pensen com jo, se’ns acabi acusant d’equidistants amorals.