
ARA A PORTADA
-
Rebel·lia a les Garrigues: els ajuntaments bloquegen el conveni de carreteres de la Diputació i la Generalitat Redacció
-
-
-
L’Àngel Guimerà de Balaguer protesta per l’agressió d’un pare a un docent i la manca de suport socioeducatiu Àlvar Llobet i Sotelo
-
Arnau Salat, nou alcalde de la Floresta després d’una moció de censura polèmica Àlvar Llobet i Sotelo
S’ha poder fer broma de tot, sentíem dir. És l’escència del model de vida europeu i occidental, deien amb tota la solemnitat. S’ha de poder riure de qualsevol tema, sense tabús i sense por, fins i tot de Mahoma. Ep, sobre Mahoma el que vulgueu, però als polítics locals, no els toqueu el boraviu, perquè aleshores no hi ha llibertat d’expressió que valgui. La defensa d’aquesta llibertat consisteix, sobretot, en el compromís a que els altres puguin dir sense cap recansa allò que és contrari al que a nosaltres ens agrada sentir.
El cas dels titellaires empresonats a Madrid per l’excés de zel de considerar enaltiment del terrorisme el fet que un titella ensenyés durant la funció un cartell on hi deia “Gora Alka-Eta” és un símptoma de fins a quin punt la democràcia espanyola és feble. No he vist la funció d’aquesta companyia de Granada, Títeres desde Abajo, per valorar la seva qualitat artística, però em sembla fora de lloc empresonar ningú pel que diu o fa el personatge d’una obra teatral. Seria tan absurd com tancar a la garjola un actor pel fet d’interpretar el paper d’un delinqüent en una pel·lícula, o a un escriptor per fer una novel·la negra.
Però aquí ja hem viscut precedents prou lamentables a l’entorn dels límits de l’exercici de la llibertat d’expressió. No fa tant temps d’aquell ignominiós segrest dels exemplars de la revista El Jueves perquè a la portada hi sortia una il·lustració que representava l’aleshores príncep Felip follant amb Letizia. Amb tot, el que desconcerta més és la diferència de criteri. Sobre segons quins temes la pell és extremadament fina i s’actua amb una contundència exemplar, mentre que hi ha gent –especialment a les xarxes socials- que es dedica no ja a expressar-se lliurement, sinó a amenaçar i a insultar sense que rebin cap persecució d’aquells que determinen on hi ha la ratlla que determina on s'acaba la llibertat d’expressió. Em refereixo a casos d’atempats masclistes contra la dignitat de determinades dones que tenen certa prominència social, o als missatges feixistes i catalanòfobs, per posar només un parell d’exemples.
Insisteixo que no he vist l’obra que ha suposat que Raúl García i Alfonso Lázaro hagin hagut de passar-se cinc dies tancats a la presó de Soto del Real. Possiblement sigui un bunyol. O no. Potser no m’agradaria. O sí. Però això ara no és el més important. Ara es tracta de dir si ens creiem o no això de la llibertat d’expressió com a pilar fonamental d’una societat que es reivindica democràtica. Es tracta de defensar que la creativitat artística admet la transgressió més enllà de la nostra sensibilitat personal i que, en qualsevol cas, si no ens agrada un espectacle sempre tenim la llibertat de marxar i la llibertat de dir que no ens agrada. Però detenir, empresonar i, finalment deixar lliures amb càrrecs i amb l’obligació de presentar-se diàriament al jutjat, amb la prohibició de sortir d’Espanya i amb la retirada del passaport, són actuacions realment desproporcionades i dignes d’un Estat totalitari i censor.
Com que Lleida té l’honor de tenir, gràcies en bona part a la visió de l’enyorada Julieta Agustí, una Fira de teatre de titelles que és referent al país, em permeto fer un suggeriment a l’equip que prepara la vint-i-setena edició per als dies 29 i 30 d’abril i 1 de maig. Més enllà d’haver expressat públicament el suport als titellaires detinguts, convideu-los a venir a Lleida. Fem-los un acte de desgreuge que sigui una exaltació de la Llibertat d’Expressió en majúscules. Programeu un espectacle seu i demostrem que quan dèiem “Je suis Charlie” també volíem dir “Jo sóc titellaire”.
Jordi Guardiola Florensa (Lleida, 1973) és periodista. Ha treballat a la redacció d'informatius de la cadena Ser a Barcelona, i ha estat subdirector de Segre Ràdio, emissora on havia fet la major part de la seva carrera des de 1994 com a responsable de l'àrea d'esports i de les transmissions dels partits de la UE Lleida. També ha treballat al diari Segre, a Lleida TV i a Ona FM. Ha publicat la novel·la Sense partit (2011) i és codirector del documental històric El braç de les fúries (2007).
Twitter: @JordiGuardiolaF
Et pot interessar
Alta Newsletter
Iniciar sessió
No tens compte a Lleida?
Crea'n un gratisCrear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.