La calor de l’estiu relaxa o excita. Depèn de la persona i de l’hora. L’estiu és temps de calma, serenitat, i d’emocions de temporada. De llargues pauses on meditar sense estreps. El moment òptim per oblidar maldecaps i per planificar nous projectes que, amb un alt nivell de probabilitat, esdevindran els maldecaps del proper estiu.

La política és un terreny inesgotable i malaguanyat per la creativitat ben entesa i, malgrat això, és magra la implementació de solucions creatives i disruptives que tinguin la capacitat d’aproximar-nos a la catarsi col·lectiva. La política entesa com una de les belles arts no s’entén com a política.

No som artistes ni polítics (a l’estiu som poca-soltes) però procurant ser coherents amb el moment i hedonistes amb les propostes us esventem un grapat d’idees que mereixen ser lúdicament considerades. Mil disculpes.

Que la capital administrativa de la Catalunya independent sigui Lleida.

Que és venguin les propietats barcelonines i que amb part de la plusvàlua edifiquin a Torre Salses els nous edificis de l’administració.

Que molts funcionaris es neguin a venir i així aprimem el capítol primer. Que la línia de tren Lleida Barcelona sigui finalment un bon negoci.

Que del Mercat del Pla a la Seu Vella es pugui pujar per l’ombra.

Que es traslladi l’Hostal Jericó, l’alberg municipal i l’Outlet Radical de Moda a Ciutat Jardí.

Esperar a que el barri es rehabiliti. Així, sense fer res més.

Organitzar Colònies d’Estiu per a tots els regidors i regidores de la Paeria. Servir ratafia després de sopar i esperar corredisses pels passadissos i “rolletes” d’estiu. Amb la Maria Angeles Ribes no. La Ribes no beu ratafia.

Entregar el 100% de les obres procedents de l’antic bisbat de Lleida a l’Aragó. Fer del Museu de Lleida (ara buit) un espai dedicat a la frontera, la intolerància i l’absència de diàleg.

Que PDC voti a Rajoy per president, vulgui o no vulgui. Fer-ho públic i dir que la independència tan sols serà possible amb ell de cap d‘estat.

Contractar a dos paios calents que, amagant-se de la gent, pugin pel carrer Cavallers.

Fomentar l’ocupació al Centre Històric.

Organitzar un campionat de futbol sala entre els grups municipal. Permetre que el PSC fitxi a jugadors de C’s.

Fer una campanya municipal afirmant als quatre vents que Papa Noel són els pares i que els únics de veritats són el Tió i els Reixos.

Aviar peixos al Segre a l’alçada de Pardinyes, deixar pescar des de la passarel·la dels Campos fins al Pont de la Universitat. Més avall obrir un mercat del Peix i cantar-hi havaneres amb accent de Lleida.

Regalar flors a la dona de l’alcalde amb una nota que digui “Records de la Marta Ferrusola”.

Al pondre’s el sol, cada dia, fer tocar solemnement les campanes de la Seu. Avisar a Catalunya que el dia s’ha acabat i que el temps fuig. Ser el Memento Mori del país.