Encara pendents de com es resolen les converses entre Junts pel Sí i la CUP per la investidura d’un president de la Generalitat i la conformació del Govern que tindrà l’encàrrec de pilotar la transició cap a la República Catalana i de maniobrar, combatre i resistir els embats de tota la maquinària de l’Estat per fer-ho fracassar, ja tenim a les portes l’inici de la campanya electoral de les generals del 20 de desembre. En tres setmanes ja estaran enganxats els cartells, ja estaran en marxa els mítings, ja començarem a rebre sobres de propaganda a casa i ja tornarem a tenir els anuncis torpedinant-nos a tota hora, al mateix temps que entomarem la cançó que ningú no té cap interès en resoldre sobre els blocs electorals que controlen la durada de les notícies polítiques als mitjans públics. I en tot plegat, no cal ser gaire despert per intuir-ho, la qüestió de Catalunya hi tindrà un rol central a l’hora d’anar a pescar vots.

Les diferents formacions que es presenten van definint aquests dies les seves llistes i he de dir que entre els diferents noms que han anat apareixent per aspirar a ser diputats a les Corts per Lleida el que m’ha sorprès més és el d’Antoni Postius per Democràcia i Llibertat, la marca amb que es presenta Convergència Democràtica conjuntament amb Demòcrates de Catalunya, els escindits d’Unió. L’actual regidor i cap de l’oposició a la Paeria s’embarca a fer política a Madrid i, atenent al fet que anirà de cap de llista, és segur que passat festes el tindrem engreixant el grup nacionalista a la carrera de San Jerónimo. És a dir, que el principal adversari d’Àngel Ros –encara que sigui per la representació numèrica del grup que representa al consistori- desapareixerà de l’escena política lleidatana, ni que siguin uns quants dies a la setmana, i ja veurem si l’activitat política a la capital d’Espanya no l’obliga a haver de renunciar a la seva condició de paer.

Em desconcerta i no ho acabo d’entendre. Si la idea és que Convergència interpreta que Postiuspot ser un actiu de futur per al partit, ¿no seria més important que creixés en l’àmbit municipal per arribar a afrontar les pròximes eleccions locals amb opcions reals de lluitar per l’alcaldia? Si realment volen arribar a guanyar algun dia unes eleccions a Lleida, ¿consideren que la millor manera d’aconseguir-ho és exiliar a Madrid a qui pot posar més en qüestió l’hegemonia de Ros?

Les males llengües diuen que Convergència hauria desitjat un pacte amb Ros després de les eleccions del mes de maig, però que la posició de Postius durant la campanya assegurant que no hi pactaria de cap manera basant-se sobretot en les acusacions de corrupció denunciades per Marta Camps i recentment arxivades, ho van fer impossible. Ara, segons aquestes mateixes llegües viperines (o ben informades, vés a saber), treure Postius del mig podria ajudar a apropar posicions després de les generals. Es tractaria de llançar a Ros un salvavides que el pugui fer menys depenent de Ciutadans i amb un interlocutor que no li hagi plantat cara amb tanta desconsideració. Recuperar la vella idea de la sociovergència per governar Lleida, vaja.

No sé si aquesta és l’anàlisi pertinent a la situació o si vaig a les fosques i, realment, el que considera Convergència és que Postius podrà compaginar perfectament l’escó a Madrid amb la gerència del partit a Lleida i l’activitat combativa com a cap de l’oposició municipal. En qualsevol cas, encara que fos així, a Postius sempre se li podrà retreure allò que CiU li plantejava a Àngel Ros quan era diputat al Parlament i aspirava a dirigir els socialistes catalans com a primer secretari: que si no hi ets físicament en el dia a dia no pots estar pel que has d’estar.