ARA A PORTADA
La clau era esperar. Esperar i no fer res. Matar l’adversari de nervis i d’impaciència. I ara, arribat aquest moment, el cop de gràcia per recollir, satisfet, els fruits del seu estoïcisme calculat. La pista ja l’havia donada feia temps José Maria Aznar amb aquella advertència profètica. Antes se romperá la unidad de Cataluña que la de España. Era això. I com que la personificació de la deriva separatista l’encarna Ártur Mas, més que trencar Catalunya, n’hi havia prou amb que es trenqués Convergència i Unió. Els consellers democratacristians deixen l’executiu ofesos per l’ultimàtum de CDC perquè aclarissin la seva posició després de l’ajustadíssima victòria del Sí a l’enigmàtica pregunta de la consulta interna d’Unió; els convergents anuncien que aniran separats a les eleccions de setembre; la federació nacionalista queda dissolta. Ara sí, pensa. El tema catalán ha terminado. Quin descans.
L’altra tribulació són els mals resultats de les recents eleccions municipals i autonòmiques, que han fet perdre pes i poder al Partit Popular. Li cal recuperar la iniciativa pensant en les generals que ja estan a les portes, a finals del mes de novembre. Alguns el volen convèncer que les avanci. Fins i tot que les faci coincidir amb les catalanes per neutralitzar l’efecte del sobiranisme. Ni cas. En això, la clau també és esperar. Deixar passar el temps i, mentrestant, fer quatre retocs a la cúpula del partit per demostrar iniciativa i fer canvis al govern per encarar el tram final de la legislatura amb força renovada.
Remodelació de govern i procés sobiranista a Catalunya. Dos maldecaps, una solució. Torna a somriure complagut mentre la secretària li comunica per l’intèrfon que el nou ministre d’afers exteriors ja ha arribat. Que passi, li diu, mentre calcula l’impacte que tindrà el nomenament quan es faci públic. A contrallum es retalla una silueta que entra amb una cartera de mà nova de trinca amb unes lletres daurades sota l’escut del Regne d’Espanya on s’hi llegeix Ministerio de Asuntos Exteriores. El ministre Josep Antoni Duran Lleida també somriu, satisfet.
Jordi Guardiola Florensa (Lleida, 1973) és periodista. Ha treballat a la redacció d'informatius de la cadena Ser a Barcelona, i ha estat subdirector de Segre Ràdio, emissora on havia fet la major part de la seva carrera des de 1994 com a responsable de l'àrea d'esports i de les transmissions dels partits de la UE Lleida. També ha treballat al diari Segre, a Lleida TV i a Ona FM. Ha publicat la novel·la Sense partit (2011) i és codirector del documental històric El braç de les fúries (2007).
Twitter: @JordiGuardiolaF
Alta Newsletter
Iniciar sessió
No tens compte a Lleida?
Crea'n un gratisCrear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.