Àngel Ros apadrina un llibre que insulta el president Artur Mas

L'unionisme es congrega en la presentació d'un llibre de Mariano Gomá, membre de Societat Civil Catalana | L'autor acusa Mas de "bogeria"

Susana Beltran, Josep Ramon Bosch, Mauricio Gomà, Ramon Reyes, Àngel Ros i Rodríguez Sol
Susana Beltran, Josep Ramon Bosch, Mauricio Gomà, Ramon Reyes, Àngel Ros i Rodríguez Sol | Pep Martí
Pep Martí
03 de setembre de 2015, 23:02
Actualitzat: 04 de setembre, 12:48h

Susana Beltran, Josep Ramon Bosch, Mauricio Gomà, Ramon Reyes, Àngel Ros i Rodríguez Sol Foto: Pep Martí


L'alcalde de Lleida i president del PSC, Àngel Ros, ha participat aquest vespre en l'acte de presentació del llibre "Veinte canciones desesperadas y un poema de amor", de l'arquitecte Mariano Gomá, membre destacat de l'associació unionista Societat Civil Catalana (SCC). El títol transporta al Veinte poemas de amor y una canción desesperada de Pablo Neruda. Però ja va dir Unamuno que "Millán Astray es un tulido, como lo fue Cervantes, pero las comparaciones són odiosas". El llibre de Gomà és un recull d'escrits que giren en la seva majoria entorn la situació política catalana. Àngel Ros ha elogiat l'autor i l'obra: "Gràcies pel teu cosmopolitisme, i per posar seny i reflexió en aquests moments".

Però el llibre inclou expressions que freguen l'insult. En una de les "cançons" es diu textualment del president Artur Mas que "anda el hombre tambaleándose como un beodo" i que "simplemente espero que la infinita bondad del ser humano y la demostrada indulgencia del pueblo catalán sea capaz de perdonar su locura (...) Mas no se merece más".  

Pel demés, l'acte ha congregat una part de l'unionisme més nostrat. Josep Ramon Bosch, president de SCC, feia de mestre de cerimònies. La presentadora, Ana Caballé, ha dit que "els qui estem aquí som diversos però som tots unionistes". Martín Rodríguez Sol, exfiscal i candidat d'UDC, ha dit que participava per amistat amb l'autor, i ha citat un conjunt de cantants i cançons, des de Labordeta a José Feliciano, passant per la María Ostiz que clamava "con una frase no se gana a un pueblo". També ha esmentat "Tots els colors del verd", que va cantar Raimon, però ha admès que aquesta "no la recordo del tot".