Ara fa uns 20 anys, a la Seu d'Urgell veïns mobilitzats recollien signatures en contra de l'ampliació de l'aeroport. Era un projecte propulsat pel govern d'Andorra amb la voluntat d'atreure un turisme adinerat al país. En aquells temps Bernat Lavaquiol (1994) tenia 10 anys. Recorda molt bé aquell veïnat organitzat, li va impactar la dedicació del temps en contra d'unes "obres". Però amb els anys va entendre tot el que significava aquell projecte pel territori: alimentar el "monocultiu turístic". Un model que ha provocat, entre d'altres qüestions, el despoblament del Pirineu i que ha deixat imatges socialment complexes d'explicar en temps de crisi d'habitatge: segones residències buides 11 mesos l'any mentre els treballadors que viuen al Pirineu dormen en càmpings per la impossibilitat de pagar el lloguer.
Lavaquiol va començar a militar a l'esquerra independentista quan el procés emergia. En els últims anys ha estat la cara visible de la plataforma Stop Jocs, en contra del projecte del Govern per fer uns Jocs Olímpics d'Hivern a Catalunya i que finalment va fracassar. Graduat en Enginyeria Agrària i Forestal per la Universitat de Lleida, és ambientalista i investigador. És regidor de la CUP a la Seu d'Urgell i el 12-M serà el cap de cartell de la formació anticapitalista per Lleida. En aquesta entrevista aposta per un canvi de model pensat en la majoria social i no en l'enriquiment d'uns pocs. És contundent vers la vicepresidenta del Govern, Laura Vilagrà. Va ser principalment amb ella amb qui va mantenir el pols pels Jocs d'Hivern.
Va viure l'efervescència del procés de jove. 10 anys després, molt d'aquest jovent s'ha desencantat de la política.
El meu cas és com el de molts joves que van entrar a militar a través de la independència, l'any 2009 a través de les consultes populars, abans que fos tendència. Vam ficar tota la carn a la graella, i el 2017 vam tenir un paper clau pel referèndum. Vam viure les sentències postprocès en primera persona posant el cos i assumint riscos, i ara tot s'ha acabat amb un pacte entre ERC i Junts amb l'Estat. Una política autonomista carregada de simbolisme i retòrica independentista que només genera desil·lusió i engany. El que hem après després d'aquests 10 anys de procés és que si volem culminar-lo, no pot estar liderat per Junts i ERC, sinó per les classes populars.
"Després de 10 anys de procés hem après que si volem culminar-lo, no pot estar liderat per Junts i ERC, sinó per les classes populars"
El 2021, la CUP va treure un escó per Lleida. Amb l'auge constant del PSC, se'ls complica tornar-lo a aconseguir.
A escala personal segurament aquest no és el millor moment per presentar-me a les eleccions. En l'àmbit de país tampoc, perquè ara no existeix un moment d'il·lusió, sinó de retrocés. Precisament per això em presento. Perquè en moments de desesperança és clau que estiguem disputant tots els espais de batalla de la societat, i el Parlament n'és un.
Bernat Lavaquiol, durant l'entrevista amb Nació. Foto: Ricard Novella
Fa tres anys el candidat per Lleida va ser Pau Juvillà. Va ser inhabilitat gairebé a l'inici de la legislatura per no despenjar uns llaços grocs del seu despatx de la Paeria de Lleida en època electoral. Com està?
En Pau ha patit un procés de repressió fort, però tenim la sort de comptar amb ell tant a la CUP com en els moviments socials. El poeta Bertolt Brecht deia que hi ha gent que lluita un dia i és bona, i que n'hi ha d'altres que lluiten un any i són els millors. Però també que hi ha gent que lluita tota la vida, i aquests són els imprescindibles. En Pau Juvillà seria una d'aquestes persones, que porta tota la vida lluitant a favor de la gent més humil de la societat.
En aquestes eleccions preveuen agafar amb més força que mai la bandera de l'ecologisme. La seva incorporació ho representa. També la cap de cartell, Laia Estrada, molt contundent contra el Hard Rock.
Venen uns anys molt greus de crisi climàtica, però també social, perquè com més crisi climàtica hi hagi, més patiment existirà per les classes populars. Ara tot just estem patint el primer embat, amb una sequera agonitzant. Per a molta gent, aquestes eleccions poden passar desapercebudes perquè no generen il·lusió, però nosaltres creiem que són molt importants perquè segons com es resolgui aquesta primera crisi ecosocial, es decantarà la balança cap a la dreta o cap a l'esquerra en les dècades que venen. Per nosaltres és molt important decantar la balança cap a la justícia social i ambiental, i no cap a un model de privatització i control dels recursos per part d'uns lobbies molt concrets.
"El 12-M és clau per la resposta a la crisi ecosocial. Segons com es resolgui, es decantarà la balança cap a la dreta o cap a l'esquerra en les dècades que venen"
Parlem del Pirineu.
El més greu és la despoblació. L'any 1850 hi vivien 150.000 persones. Ara, el 2024, n'hi viuen 74.000. Cada cop tenim més problemes per poder pagar un habitatge. Molta gent ha de marxar.
Bernat Lavaquiol, durant l'entrevista amb Nació. Foto: Ricard Novella
Com hem arribat fins aquí?
Tradicionalment vivíem d'una agricultura i ramaderia familiar dins d'un comerç capitalista centrat en la producció familiar. Aleshores vam patir una primera etapa del franquisme, que es va caracteritzar per deixar de subvencionar la petita agricultura i ramaderia per passar a subvencionar una pagesia més gran. En aquesta etapa franquista es va deixar d'invertir a les zones rurals en serveis públics. Es van deixar de banda les escoles, transport públic i hospitals. Llavors va arribar l'entrada a la Unió Europea, que va suposar l'estocada final per a la ramaderia lletera i l'agricultura familiar pirinenca.
Per què?
Vam entrar en les lògiques neoliberals del capitalisme extrem. Una série de planificadors de l'economia van decidir que els camps del Pirineu eren petits i amb pendents, i que això impedia mecanitzar-los malgrat que al territori fes segles que vivíem de l'agricultura. Aleshores van decidir que el Pirineu no servia per l'agricultura i la ramaderia, i que calia transportar-la a Ponent, on hi havia camps plans i de molta extensió. Amb el moviment, es va produir un procés de mort de la petita agricultura i ramaderia familiar per substituir-la per un model agroindustrial d'acaparament de terres en poques mans amb forts processos de mecanització. En el cas del Pirineu, els planificadors europeus ens van dir que no servíem per a res, però que teníem un entorn bonic, i van decidir-lo convertir en un parc temàtic. Van fer passar el Pirineu d'un model productiu a la projecció de la natura com una cosa verge, idíl·lica, per contemplar.
"Els planificadors europeus ens van dir que no servíem per a res, però que el Pirineu era bonic, i van decidir-lo convertir en un parc temàtic"
D'aquí s'expliquen l'existència de pobles formats per un 80% de segones residències.
I al Pallars Sobirà, que per cada 1.000 habitants hi ha 1.800 llits turístics. Hi hem arribat amb inversió pública. Amb una planificació de l'economia que subvenciona tota la indústria turística amb pistes d'esquí, miradors i xarxes de comunicació radials entre l'àrea metropolitana i el Pirineu. I també potenciant tots els atributs naturals, reforçant-los a través de la creació de parcs naturals, fent que tota la ruralitat sigui apte pel consum turístic. Quan parlàvem dels Jocs Olímpics amb Vilagrà ens deia que l'objectiu era situar el Pirineu al mapa, el màrqueting territorial per generar la marca Pirineus. Ens venen com un producte mentre a nosaltres ens exclouen. En els pressupostos del 2022 de la Generalitat, el 90% de la inversió productiva pel Pirineu se'n va anar al sector turístic.
Bernat Lavaquiol, durant l'entrevista amb Nació. Foto: Ricard Novella
Per què estan en contra de les pistes d'esquí públiques?
Pertanyen a l'empresa pública Ferrocarrils de la Generalitat. El que a nosaltres ens agradaria és que Ferrocarrils servís al Pirineu pel mateix que serveix a la resta del país: per tenir transport públic. Però no, al Pirineu es dedica a fer miradors, pistes d'esquí i grans pàrquings. No ho volem, no volem monocultiu turístic. Per molts motius. Perquè allà on apareix una infraestructura turística com pot ser una pista d'esquí el bosc es descontrola. Allò que eren pastures passa a ser un bosc amb un alt risc d'incendi forestal. El monocultiu turístic ens porta precarietat, feina temporal i precària, un augment desorbitat del preu de l'habitatge i problemes pel medi ambient.
"Ferrocarrils hauria de servir al Pirineu per tenir transport públic i no per construir miradors, pistes d'esquí i grans pàrquings"
Queda clar que aquest no és el seu model i que vostès aposten per la diversificació. Però més enllà de la teoria, què proposen fer a curt termini?
Diversificació. Però no la diversificació que defensa el Govern d'ERC, que no planteja diversificar l'economia sinó el turisme, perquè existeixi tot l'any. ERC diu que l'únic viable és el turisme. Clar que sí, perquè el 90% de la inversió pública va al turisme. Però si tu situes aquests milions d'euros a l'agricultura i la petita indústria, us asseguro que també seran viables. La consellera Vilagrà, quan ens reuníem per parlar dels Jocs Olímpics, ens deia que destinava 20 milions d'euros anuals a fons perdut a la Vall de Boí per la pista d'esquí, una pista que no s'aguanta i deficitària, perquè si no hi havia 100 famílies que se n'anaven al carrer. Nosaltres li dèiem que endavant, que continués mobilitzant 20 milions d'euros per aquestes famílies. Però que la inversió forta pel 2030 es fes en clau de diversificació econòmica per realitzar una transició ordenada dels llocs de feina cap a sectors que maximitzin el benefici ambiental i social, i no cap a unes pistes d'esquí deficitàries amb data de caducitat pel canvi climàtic.
Lavaquiol és molt crític amb el paper d'ERC. Foto: Ricard Novella
A Ponent, toca canviar el model. El monstre de l'agroindústria comporta precarietat laboral, racisme i colonialisme. Les macrogranges de porcs són un disbarat, a nivell ecològic contaminen els sols i s'aguanten per l'explotació laboral de migrants i dones. També se sustenten per lògiques colonialistes, perquè tota la soja que mengen els porcs prové de latifundis de Sudamèrica, on s'està rebentant el sòl. Tot plegat, perquè nosaltres exportem porcs. És insostenible. Hem de fer una nova planificació. Mirar quines necessitats té la població, quins recursos tenim, i produir per satisfer el que necessita la gent. Farà falta treballar menys, autoabastir-nos i generar treballs de més qualitat.
Què va fer caure el projecte dels Jocs Olímpics d'Hivern?
No tenim cap dubte que la pressió popular va fer tombar el projecte olímpic davant de la patronal, Junts, ERC i PSC, que estaven alineats per fer-ho. Abans de començar la batalla ens vam trobar amb grups de Canadà, Estats Units i França que havien fet lluites similars. Ens van assegurar que el Comitè Olímpic Internacional mai acceptaria fer uns jocs en un lloc on no hi ha pau social. Ho vam treballar, també fent propostes per un Pirineu viu, i la població es va sentir molt interpel·lada. Grans capes socials es van ser seves aquestes reivindicacions.
L'èxit social va ser evident. Però no en l'esfera política. Sempre els diuen que són els del 'no' a tot.
ERC fa dues tècniques per anul·lar-nos. Per una banda ens vol situar al córner del no a tot, i de l'altra banda agafen les nostres propostes i llenguatge i se'l fan seu però per fer les polítiques oposades que volem nosaltres. Et posaré un exemple. Des dels moviments populars del Pirineu, abans de fer la campanya contra els jocs, vam fer un procés, el Pirineu 20-30, que consistia en un procés participatiu per pensar com volem que sigui el Pirineu d'aquí 10 anys. Va funcionar molt i ens va servir per crear un full de ruta de la mà la població. En una reunió amb Vilagrà, quan parlàvem dels jocs, li vam explicar el projecte. Li va sorprendre que tinguessim tant de coneixement. La sorpresa va ser que al cap d'una setmana Raül Romeva, que ha estat un dels grans impulsors a l'ombra dels Jocs Olímpics, va publicar un article en què deia que el Pirineu necessita un 'procés Pirineu 20-30'. Un article on acabava dient que s'havien de fer els jocs. Després van crear el Pla Estratègic Pirineu 20-30.
"Raül Romeva ha estat un dels grans impulsors a l'ombra dels Jocs Olímpics d'Hivern"
El Govern assegurava que el projecte portaria noves inversions al territori.
Els jocs no ens portaven trens i hospitals, ens portaven ampliacions de pistes d'esquí, l'ampliació de l'aeroport de la Seu i un desdoblament de la C-16 que, per cert, ja s'ha aprovat fer. Un desdoblament per una carretera que està buida entre setmana i que només s'omple els divendres i els diumenges per col·lapsar encara més la Cerdanya. El balanç del Govern de Pere Aragonès és la creació infraestructures per aportar més turisme a comarques col·lapsades.
"El balanç del Govern de Pere Aragonès al Pirineu és la creació infraestructures per aportar més turisme a comarques col·lapsades"
Que li sembla que Laura Vilagrà repeteixi com a número dos?
Vilagrà no només ha fracassat amb els Jocs Olímpics, cal recordar la nefasta gestió que va fer amb les oposicions. Vilagrà representa l'ànima més dretana, la pitjor ànima d'ERC per les classes populars del país. Representa la gent que es va vendre el país i ho va privatitzar tot. A ERC haurien pogut triar perfils socialdemòcrates com el que representava Josep Lluís Carod-Rovira, però han optat per perfils com Aragonès i Vilagrà, que van al dictat del que diu Foment.
Bernat Lavaquiol, candidat de la CUP pel 12-M. Foto: Ricard Novella
Vostès agafen la bandera climàtica. Però també ho faran els comuns, que van tombar els pressupostos pel Hard Rock. Què els diferencia?
Els comuns només tenen força a l'àrea metropolitana. No tenen una visió de país, i el país és molt més que la metropoli. A banda, els comuns van agafar el Hard Rock per fer caure uns pressupostos quan anys abans els havien aprovat i incorporaven partides milionàries pel macroprojecte. Crec que es van enfadar amb ERC perquè no els ha deixat entrar a l'Ajuntament de Barcelona i han fet servir el Hard Rock com a excusa. En qualsevol cas, si hi estan en contra millor, ens entendrem. Però han de ser coherents, perquè després tanquen acords amb el PSC de la patronal.