El ple d'estat de la ciutat que s'ha celebrat aquest dimarts a l’Ajuntament de Lleida i que estava destinat a fer balanç de l’equador del mandat de Fèlix Larrosa, ha estat un autèntic xoc de percepcions entre el govern del PSC i les diverses formacions de l’oposició. Lluny de ser un exercici d’autocrítica compartida o d’acostament de posicions, la sessió ha posat de manifest la profunda bretxa entre el relat oficial dels socialistes i la visió crítica dels grups que no formen part de l’executiu local.
Larrosa ha tret pit dels èxits assolits durant aquests dos primers anys de mandat. Ha subratllat que més de la meitat de les mesures del pla d’acció municipal ja s’han dut a terme i ha reivindicat avenços en àmbits com la jardineria urbana, la seguretat o la transició energètica, amb dades que segons ell demostren un “salt qualitatiu” de la ciutat. Ha celebrat també l’impuls de projectes estratègics com la renovació de l’enllumenat, la implantació de centenars de càmeres de vigilància, o les promocions d’habitatge públic com a aposta per l’emancipació juvenil. “Som una ciutat amb empenta, amb visió, amb ganes de fer coses”, ha proclamat.
Tanmateix, les rèpliques han estat contundents. La més reveladora ha estat la de Junts. El seu portaveu, Violant Cervera, ha volgut trencar qualsevol equívoc: “No som part del govern. Hem estat un suport puntual, però no automàtic i no donem cap xec en blanc”. Cervera ha criticat la manca de concreció i la lentitud en projectes clau com el desenvolupament del polígon de Torreblanca o el futur del pla de l’estació. També ha expressat el malestar per haver donat suport a iniciatives que ara consideren errònies, com el nou contracte de l’Aula de Teatre. “No tornarem a fer un salt al buit”, ha advertit, deixant clar que el PSC no pot comptar amb una fidelitat acrítica. “No tenim cap obligació de sostenir aquest model”, ha afegit.
El líder del Partit Popular, Xavi Palau, ha qüestionat frontalment l’optimisme del govern, assegurant que el relat oficial no reflecteix el malestar creixent al carrer. Ha apuntat a les queixes reiterades per la brutícia, la sensació d’inseguretat, l’augment dels impostos i la saturació de zones blaves. “Hi ha una desconnexió flagrant entre l’Ajuntament i la realitat quotidiana de la ciutadania”, ha dit. Malgrat això, ha obert la porta a col·laborar en el nou POUM si es treballa des del consens real.
Jordina Freixanet, d’Esquerra Republicana, ha estat especialment incisiva. Ha acusat el govern municipal de practicar una política d’aparador, centrada en la propaganda i no en la resolució de conflictes estructurals. “Lleida és avui una ciutat més hostil, més cara i amb menys rumb”, ha etzibat, tot retretent al govern que només escolta “els qui li riuen les gràcies”. Ha ironitzat amb un regal simbòlic per a Larrosa: “Unes tisores i una cinta per continuar inaugurant el que va deixar enllestit l’anterior govern”. Per a Freixanet, el govern actual “viu tancat en una bombolla impermeable a la crítica”.
Des del Comú de Lleida, Laura Bergés ha apuntat a la manca d’acció real en àmbits com la lluita contra la pobresa, la sostenibilitat o la salut pública. “Estem atrapats entre les obres heretades i les promeses que mai arriben”, ha lamentat, assenyalant que mentre es parla de futur, el present és decebedor i gens estimulant.
Per la seva banda, Gloria Rico, de Vox, ha carregat contra l’executiu socialista per considerar que ha deixat de banda les necessitats bàsiques dels veïns. Ha denunciat que Lleida viu una sensació d’abandonament institucional, especialment en matèria de serveis i fiscalitat.
Aquest ple d’avaluació de mandat ha deixat entreveure un escenari polític molt més tensionat del que el govern municipal voldria reconèixer. Les aliances amb què va arrencar la legislatura estan més esquerdades que mai i els suports, abans gairebé automàtics, ara es presenten condicionats i plens de reticències. La segona meitat del mandat s’albira convulsa i plena d’obstacles.
