Estava anunciat com un debat, però si s'hagués de buscar una paraula per definir l'acte que s'ha celebrat aquest dimarts al consistori de Tàrrega no seria aquesta. Debat, segons el diccionari, és "la disputa o diàleg entre dos personatges al·legòrics", i això, a la capital de l'Urgell, no s'ha vist per enlloc.

Cap dels vuit candidats no ha tingut ocasió d'entrar al cos a cos amb la resta d'alcaldables per discutir temes de ciutat, i s'han hagut d'adaptar a la cotilla d'una estructura d'acte que només ha permès que els ha permès perbocar idees i propostes a raig sense massa explicacions de com es farà tot plegat i amb nul·les opcions per discutir temes d'actualitat com la retirada de l'estelada del consistori o l'expulsió d'un dels candidats de CiU per tenir un passat neonazi.

Davant un centenar llarg de persones, els candidats de Tàrrega només han pogut demostrar, en les seves propostes, que volen actuar de salvadors. Concretament del comerç local i de l'empresa Indox, el principal maldecap que tindrà sobre la taula el proper alcalde. Els vuit alcaldables s'han alineat en la voluntat de treballar colze a colze amb la Generalitat per evitar el tancament de l'empresa, i han defensat la necessitat d'impulsar la petita i mitjana empresa amb rebaixes de l'IBI, en paraules de Carlos Vílchez de la CUP, i reducció de taxes per a comerciants, com ha proposat Joan Pujal del PP i Joan Fornsubirà de Tàrrega en comú.

Jaume Folguera, d'ERC, Isaac González, de Sumem per Tàrrega, i Rosa Maria Perelló, de CiU, han defensat, per la seva banda, l'impuls de nous sectors econòmics al voltant del canal Segarra-Garrigues.

Les propostes per millorar la ciutat s'han anat succeint amb una monotonia només trencada per les intervencions d'Antonio Clares, candidat de Plataforma per Catalunya i erigit com el bufó del debat amb les seves peregrines propostes i vergonyants comentaris. Ningú se l'ha pres seriosament al candidat, i en alguna ocasió ha semblat que ni ell mateix es tenia en la digna consideració de ser alcaldable de la capital de l'Urgell.

Clares al marge, l'acte només s'ha animat quan ha sortit de l'estructura clàssica. Com si es tractés d'un concurs, els polítics targarins han hagut de respondre pissarra en mà quatre preguntes sobre el municipi, a priori fàcils però que no han estat contestades per tots de la mateixa manera. Quin és el dia de les Santes Espines, què és el Tararot o quants anys ha complert Ràdio Tàrrega han estat algunes de les qüestions a les que s'han hagut d'enfrontar els candidats, dubtosos en alguns moments a l'hora d'escriure les respostes, però amb aprovat final.

No s'ha escrit res però, de pactes post-electorals, tot i ser un tema que ha saltat des del públic a darrera hora. Wait and see, han vingut a dir els candidats, molt oberts de cara a la galeria a pactar amb tothom.