La gestió dels boscos ha irromput aquest dimarts en el debat polític al Parlament de Catalunya. El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, ha comparegut davant la Comissió de Seguiment del Desplegament de l'Agenda Rural per defensar que el model forestal vigent necessita un canvi profund i que el futur dels boscos passa per una gestió activa vinculada al desenvolupament del món rural: "No hi ha bosc sa sense pobles vius, i no hi haurà pobles vius si convertim el seu entorn en un polvorí abandonat", ha afirmat en l'inici d'una intervenció centrada en la necessitat d'adaptar les polítiques forestals a l'escenari del canvi climàtic.
Talarn ha defensat que les polítiques de protecció impulsades fa mig segle responien a una realitat molt diferent de l'actual. Si aleshores l'amenaça era la pressió urbanística i industrial sobre els espais naturals, avui, ha dit, el principal risc és l'abandonament del territori. "La inacció ja no és conservació. La inacció és el major risc per a la supervivència del nostre patrimoni natural", ha assegurat.
El president de la Diputació ha argumentat que els grans incendis forestals són conseqüència de dècades d'acumulació de combustible als boscos i de la desaparició del mosaic agrícola i ramader que actuava com a tallafoc natural. Davant aquesta realitat, ha reivindicat una gestió forestal adaptativa que permeti aclarir les masses forestals, reduir-ne la vulnerabilitat i aprofitar la fusta i la biomassa com a motors de la bioeconomia. "Per salvar els nostres boscos, ja no els hem de protegir de l'home, sinó que els hem de gestionar amb l'home".
Per reforçar aquest plantejament, Talarn ha recordat que la demarcació de Lleida concentra prop de 750.000 hectàrees forestals i que les comarques de l'Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà i la Val d'Aran tenen més del 97% del seu territori ocupat per superfície forestal. A més, més del 75% dels boscos són de titularitat pública, una singularitat que, segons ha remarcat, converteix el territori en un escenari idoni per impulsar un nou model de gestió. Malgrat aquest potencial, ha advertit que més del 80% del bosc local es troba en situació d'abandonament de facto per la manca de recursos i les dificultats administratives dels petits municipis.
És en aquest context que ha situat el Pirineu Local Forest, el projecte que la Diputació vol convertir en una iniciativa estratègica de país. Talarn ha explicat que la proposta no ha nascut d'una convocatòria d'ajuts, sinó del consens entre els ajuntaments i les entitats municipals descentralitzades propietaris dels boscos públics del Pallars Sobirà, l'Alta Ribagorça i la Val d'Aran. La iniciativa s'ha desenvolupat dins l'Agenda Compartida "Lleida, Terra d'Oportunitats", impulsada per la Diputació des del 2020 per coordinar administracions, institucions i agents del territori al voltant d'una estratègia comuna de transformació econòmica.
El projecte parteix d'un diagnòstic contundent: el sistema actual de gestió forestal pública no funciona. Els seus promotors hi detecten una manca de governança compartida, una planificació insuficient, poca capacitat tècnica dels ajuntaments i dificultats per convertir el potencial dels boscos en una economia forestal sòlida.
La resposta passa per coordinar tots els propietaris públics sota una mateixa estratègia, incrementar la superfície forestal ordenada, impulsar la valorització de la fusta i la biomassa, captar inversió i crear una estructura tècnica estable que treballi a escala de paisatge. El desplegament del projecte es farà de manera progressiva amb un protocol de col·laboració entre administracions locals, la consolidació d'una oficina tècnica i un acord estable amb la Generalitat que garanteixi la continuïtat de la iniciativa.
Pirineu Local Forest, una iniciativa singular
La compareixença també ha servit per traslladar dues demandes concretes al Govern. D'una banda, Talarn ha reclamat que la Generalitat reconegui Pirineu Local Forest com una iniciativa singular i en faciliti el finançament a través del Fons Climàtic per incrementar la superfície forestal ordenada i millorar l'accessibilitat als boscos. De l'altra, ha demanat que l'Executiu negociï amb la Comissió Europea un sandbox regulatori específic per a la gestió forestal adaptativa, aprofitant la reunió prevista el 24 de setembre, amb l'objectiu que la demarcació de Lleida es converteixi en un laboratori europeu d'aquest nou model.
Talarn ha tancat la seva intervenció insistint que el debat ja no és si cal protegir els boscos, sinó com gestionar-los perquè continuïn sent una riquesa ambiental i, al mateix temps, una oportunitat de desenvolupament. "El model del passat ens aboca a la vulnerabilitat, a l'abandonament i al foc. El model de gestió adaptativa que defensem des de Lleida ens ofereix paisatges resilients, economia verda, pobles vius i futur", ha conclòs.
Ordeig defensa un "sector forestal fort" com el millor tallafocs contra els incendis
El conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, ha defensat aquest dimarts a la Comissió de Seguiment del Desplegament de les Actuacions de l'Agenda Rural de Catalunya que "el millor tallafocs és donar suport a la gent que treballa al territori". En aquest sentit, ha assegurat que la millor estratègia de prevenció dels grans incendis passa per disposar d'un sector forestal fort, competitiu i amb activitat econòmica.
Ordeig ha recordat que el Govern manté les línies d'ajuts per als plans de prevenció d'incendis i les franges de protecció, i ha anunciat una inversió de 3,5 milions d'euros per a la renovació de maquinària forestal, tant enguany com durant els pròxims cinc anys. També ha defensat que tots els boscos disposin d'un pla de gestió forestal i ha apostat per avançar en una gestió conjunta dels espais públics i privats. "Si no tenim les infraestructures, les empreses no vindran. Necessitem mà d'obra i maquinària", ha afirmat, tot reivindicant la bioeconomia com una oportunitat de desenvolupament per al món rural.
En la seva compareixença, el conseller també ha posat l'accent en la producció d'aliments com a motor de dinamització econòmica del territori. Ha destacat que la renda agrària ha crescut els darrers anys i que les exportacions mantenen una bona evolució, però ha advertit que el sector necessita menys càrrega administrativa. En aquest sentit, ha reclamat que la futura Política Agrària Comuna (PAC) doni més pes a les polítiques alimentàries i redueixi la burocràcia que, segons ha dit, "recau sobre agricultors i ramaders".
Entre les principals actuacions del Departament, Ordeig ha repassat el nou pla de regadius per als pròxims quinze anys, l'extensió de la fibra òptica i el 5G al món rural, el suport als escorxadors de baixa capacitat, la inversió en nova maquinària i tecnologia, la creació d'un nou centre de l'IRTA al Pirineu i les mesures per afavorir el relleu generacional, després que aquest any s'hagi registrat la millor incorporació de joves al camp dels últims set anys.
El conseller també ha apostat per reforçar la sensibilització dels consumidors envers els productes de proximitat, impulsar una nova marca de la cuina catalana, donar suport a les cooperatives i als projectes de biogàs, així com crear un fons agrari destinat a millorar la competitivitat de les explotacions. "És un repte", ha conclòs, en referència a la necessitat d'implicar tota la societat en la defensa del sector agroalimentari català.
