La Fiscalia demana 25 anys i 5 mesos de presó per a cadascun dels nou acusats d’incendiar una furgoneta de la Guàrdia Urbana de Barcelona durant una manifestació a favor de l’empresonament del raper Pablo Hasel, el febrer del 2021. El ministeri públic els acusa, entre altres delictes, d’intent d’homicidi, perquè a l’interior del vehicle hi havia un agent que va poder sortir-ne il·lès.
L’acusació també inclou atemptat contra agents de l’autoritat, desordres públics, danys, manifestació il·legal i pertinença a grup criminal. La Fiscalia hi afegeix l’agreujant de disfressa, ja que els acusats haurien utilitzat roba similar per dificultar-ne la identificació i posteriorment l’haurien llençat a una paperera.
Els fets van passar el 27 de febrer del 2021, en una de les manifestacions celebrades a Barcelona contra l’empresonament de Hasel. Segons l’escrit d’acusació, els nou processats actuaven de manera coordinada amb la intenció d’atacar propietats. La Fiscalia els atribueix desperfectes en sis entitats bancàries, una botiga, un hotel i diversos elements del mobiliari urbà, amb uns danys valorats en 634.218 euros.
Els acusats són set ciutadans italians, una francesa i una catalana. Tots van ser detinguts el 3 de març del 2021 i van ingressar a presó preventiva. La dona catalana hi va passar aproximadament un mes, mentre que la majoria dels ciutadans italians van estar empresonats durant més d’un any, fins al juny del 2022. Inicialment, la jutgessa instructora va fixar una fiança de 45.000 euros per a cadascun, quantitat que l’Audiència de Barcelona va reduir posteriorment a 20.000 euros.
Segons la Fiscalia, dos dels acusats exercien de líders del grup: donaven ordres, seleccionaven els objectius i participaven directament en els atacs. La resta, segons l’acusació, assumia funcions diverses, com participar en els aldarulls, donar suport als atacants, facilitar material, evitar que fossin identificats o reivindicar posteriorment les accions.
L’incident més greu es va produir davant de la comissaria de la Guàrdia Urbana de la Rambla. Aquella nit hi havia sis furgons policials, dos dels Mossos d’Esquadra i quatre de la Guàrdia Urbana. En un dels vehicles de la policia municipal hi havia un agent uniformat i equipat amb material de protecció que, segons la Fiscalia, limitava considerablement la seva capacitat de moviment dins de la cabina.
L’acusació sosté que un dels suposats líders va iniciar l’atac llançant un artefacte incendiari contra els vehicles policials. L’objecte no va arribar a impactar contra els furgons perquè va topar amb un arbre, però els altres integrants del grup haurien continuat llançant objectes i artefactes incendiaris.
Una bengala va provocar un foc a terra, molt a prop de la part posterior d’un dels furgons. Segons la Fiscalia, una dona que formava part del grup va abocar un líquid inflamable sobre les flames, que es van propagar ràpidament fins al vehicle. El ministeri públic sosté que l’ampolla amb el líquid li havia estat lliurada instants abans per un dels presumptes líders.
Els Mossos van detenir posteriorment una dona a qui van atribuir aquesta acció, però la seva defensa va qüestionar la identificació davant del jutjat després de comparar les imatges dels fets amb les de la detinguda.
L’agent que es trobava dins del furgó, però, va aconseguir sortir del vehicle sense resultar ferit. Segons l’acusació, es va adonar immediatament que el vehicle estava cremant i va poder abandonar-lo per la porta del copilot. Ho va fer malgrat la calor, l’espai reduït de la cabina i l’equip de protecció que duia posat. La Fiscalia assenyala també que no podia utilitzar la porta del conductor perquè els manifestants continuaven llançant objectes i artefactes incendiaris en aquella zona.
