D’aquesta manera, els republicans han sumat en el seu currículum governamental a l’organisme el seu tercer periple després del mandat de Jaume Gilabert del 2007 al 2011 i del primer del propi Talarn. El renovat president ha rebut un total de 13 vots, tres més que les paperetes en blanc que han emès els juntaires, la formació amb més diputats de la cambra (10) que s’ha quedat a l’oposició després de no fructificar cap pacte de govern.
En el seu discurs d’obertura de mandat, Talarn ha fet referència d’entrada, manllevant paraules de Josep Vallverdú en el llibre “Lleida, problema i realitat”, a la manera de ser dels lleidatans, “durs en la seva afirmació i valents en la defensa d’allò que és seu”. Aquest tarannà li ha servit al president per fer una crida en favor de “treballar per Lleida” alhora que ha apuntat que el nou executiu de “governança republicana” serà continuïsta amb la tasca realitzada durant el mandat anterior: “Serem un únic govern i la Diputació tindrà una visió catalanista i plural de la realitat política de Lleida”, ha dit el president republicà inspirat en el llegat “cívic i democràtic” de la Mancomunitat de Catalunya.
En aquest sentit, ha estés la mà a les forces de l’oposició i ha defensat la importància de l’adminstració provincial en l’ajuda “equitativa i amb discriminació positiva” als municipis i ha fixat quatre objectius bàsics per als propers quatre anys: consolidar polítiques de cooperació i assistència als municipis, treballar a favor del repoblament, actualitzar l’organització de la Diputació i garantir suports davant contingències i imprevistos.
Talarn ha posat també en valor el “projecte de transformació econòmica de les Terres de Lleida” basat en la plataforma G-10 on hi són integrades la Cambra de Comerç i empreses i institucions lleidatanes. “Volem que les nostres comarques siguin capital de la bioeconomia del sud d’Europa”.
Bona voluntat d’entesa per part dels partits
Les formacions polítiques han demostrat la voluntat de treballar amb el nou govern provincial en favor dels municipis de la demarcació. La millora dels serveis i la lluita contra el despoblament han estat dues de les reivindicacions més esmentades pels portaveus de les formacions, tots ells estrenant-se en aquest nou càrrec.Jaume Ars, portaveu de Junts i alcalde de Guissona, ha posat l’accent en la “vigilància” al nou govern de Talarn però ha mostrat bona predisposició a “l’entesa” amb l’executiu que liderarà ERC: “Hem de fer política amb diàleg i amb l’escolta activa”, ha dit el polític juntaire, que també ha reclamat millores en organització i en ajudes als pobles de la demarcació.
