Aquest és el discurs íntegre que Ausàs ha pronunciat a Tortosa:

"Em permetran que, en primera lloc, agraeixi públicament l’oportunitat que em brinda la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Tortosa per poder explicar l’acció de Govern que fem des del Departament de Governació amb l’objectiu de construir la nova arquitectura institucional i administrativa del nostre país.

Una de les reformes més notable i profunda que està promovent el Govern de la Generalitat de Catalunya és la reconfiguració de l’organització territorial de Catalunya. I sobre això és del que els vull parlar: sobre la nova organització territorial de Catalunya i, evidentment, de la futura vegueria de l’Ebre. Em permetran, però, una breu pinzellada històrica, per saber d’on venim.

L’organització territorial del nostre país ha estat sempre un debat viu. En bona part, per les disfuncions que ha presentat el model existent fins ara de superposició d’estructures polítiques i administratives amb confusió de competències i provisionalitat de continguts competencials d’algunes institucions.

D’ençà del restabliment de la Generalitat provisional fins a l’actualitat es poden diferenciar diferents etapes en l’anàlisi de la qüestió sobre l’organització territorial.

Una primera etapa, del 1977 al 1980. El restabliment de la Generalitat, les primeres eleccions municipals democràtiques, les eleccions al Parlament de Catalunya, etc. són fites assenyalades en el procés de renovació institucional que viu Catalunya en aquella època, que porten a l’aprovació d’una de les primeres lleis del restablert Parlament català, la Llei 6/1980, de 17 de desembre, dita de transferència urgent i plena de les diputacions catalanes a la Generalitat.

Una segona etapa, del 1981 al 1986, parteix de la Sentència del Tribunal Constitucional, que declara no ajustada a la Constitució la llei catalana esmentada. Es redefineix el contingut de les competències de l’Estatut d’autonomia en matèria de règim local, i s’inicia la interpretació expansiva d’allò que poden ser les bases materials reservades a la competència estatal en detriment de les previsions estatutàries inicials. A partir d’aquest moment es paralitza l’activitat legislativa de la Cambra catalana fins al 1987.

Una tercera etapa, del 1987 al 2000. S’aproven les quatre lleis que actualment regulen l’organització territorial de Catalunya. Aquestes lleis han permès el restabliment de les comarques i les actuacions sectorials en l’àrea metropolitana de Barcelona, però amb el manteniment de l’estructura provincial.

I una quarta etapa, a partir de 2001, que s’obre i es tanca amb el conegut Informe Roca, elaborat per la comissió d’experts creada per Acord de Govern de 3 d’abril de 2000.

El Govern actual ha obert, també, una nova etapa en aquest àmbit que ha de conduir, com els deia, a una nova arquitectura institucional del país. Però la proposta de nova organització territorial de Catalunya té un camí recorregut, uns antecedents que no podem obviar i un debat continu. No podem obviar tot aquest bagatge per assolir un consens ampli amb totes les forces polítiques, agents socials i territorials. És per això, que la proposta de nova organització territorial de Catalunya s’està elaborant tenint en compte tots els estudis i informes efectuats en els darrers anys pel professorat universitari, administracions públiques, entitats associatives dels ens locals i professionals diversos.

Els explicaré el “què farem i estem fent”; el “perquè ho estem fent”; “com ho estem fent”, i, com es pot suposar, “quan ho tindrem fet”.

Tenim un nou Estatut que, els ho haig de dir, no és el que jo desitjaria..., no és, sens dubte, el text ambiciós aprovat el 30 de setembre de 2005 pel Parlament de Catalunya, però malgrat la seva retallada en aspectes essencials, el que hem de fer ara és esprémer-lo al màxim. Aquest Estatut, doncs, dedica quatre seccions del capítol IV del títol II, sobre les institucions, al govern local:

- La primera, centrada en l’organització del govern local de Catalunya, les competències locals i el Consell de Governs Locals;

- la segona, en el municipi i l’autonomia municipal, els principis d’organització i funcionament i la potestat normativa, el principi de diferenciació i el règim especial del municipi de Barcelona;

- la tercera, en la vegueria i el Consell de Vegueria,

- i la quarta en la comarca i els altres ens locals supramunicipals.

Com saben, l’Estatut diu en l’article 91.3 que “Les vegueries substitueixen les diputacions”.

I encara, l’Estatut afegeix en l’article 83 i 94 que Catalunya estructura la seva organització territorial bàsica en municipis i vegueries, sent la vegueria, i cito textualment, “l’àmbit territorial específic per a l’exercici del govern intermunicipal de cooperació local i té personalitat jurídica pròpia. La vegueria també és la divisió territorial adoptada per la Generalitat per a l’organització territorial del seus serveis”. L’àmbit supramunicipal és constituït, en tot cas, per les comarques “que ha de regular una llei del Parlament”. La comarca es configura doncs, i segons l’article 92 de l’Estatut “com a ens local amb personalitat jurídica pròpia i és formada per municipis per a la gestió de competències i serveis locals”.

No m’estendré més en cites de l’Estatut, però vegin que és l’Estatut el que ens encoratja a desenvolupar legislativament una nova organització territorial de Catalunya. I això és el que estem fent!

Ens podem preguntar per què ens endinsem en un procés complex, llarg, feixuc? Ens podem preguntar per què no deixem les coses com estan, tenint en compte que les diputacions fan una bona feina en la prestació de serveis al món local? Ens podem preguntar si paga la pena fer aquest camí? La resposta és sí!

Per diverses raons:

- La primera, perquè la nova organització territorial en vegueries ha de fer funcionar millor el nostre país. Aquesta nova visió institucional té com a objectius millorar l’eficiència i eficàcia de les administracions públiques que actuen a Catalunya i garantir la prestació d’uns serveis públics locals de qualitat, mitjançant la configuració d’una administració propera i capaç d’incrementar la implicació i la participació ciutadana. Es tracta, per exemple, d’apropar decisions al territori, ja sigui en qüestions d’urbanisme o de medi ambient.

- La segona, perquè la constitució de la vegueria, i a les Terres de l’Ebre m’entendreu perfectament, és un reconeixement polític i institucional a un territori, a la seva personalitat i singularitat pròpia. És posar les terres de l’Ebre en el mateix pla d’igualtat de reconeixement polític que Barcelona, Girona, o l’Alt Pirineu, entre d’altres.

- I la tercera raó, perquè el catalanisme polític exigeix la superació de la divisió provincial de Catalunya

Fins aquí, “el perquè” d’una nova organització territorial de Catalunya.
Què estem fent?

Estem treballant en una gran llei marc que engloba tots els objectius que els he exposat. Es tracta de la Llei dels governs locals de Catalunya. Aquesta nova llei de governs ha d’instaurar, entre altres qüestions, la vegueria com a àmbit territorial específic per a l’exercici del govern intermunicipal de cooperació local, que, tal com he mencionat, serà també la divisió territorial adoptada per la Generalitat per a l’organització dels seus serveis.

En paral·lel, o fins i tot prèviament, estem també impulsant una segona mesura legislativa encaminada a agilitzar el camí cap a la vegueria. Es tracta de la Llei de transició de les diputacions a les vegueries, que ha d’especificar el règim successori respecte de les diputacions provincials i els procediments de creació i delimitació territorial de les vegueries. Si em permeten, em referiré més explícitament a aquesta llei una mica més endavant quan abordi la vegueria de l’Ebre en concret.

Com ho estem fent?

Hi estem treballant de manera tranquil·la, assossegada (no pot ser d’una altra manera), però sense pausa. Amb rigor, sense precipitacions. No pensem plantar estaques sense tenir una base ferma. Aquesta és una llei de país!!! I no es pot anar massa de pressa, cal anar a poc a poc, blindant cada pas que es fa, perquè cada tram que recorrem ja no té marxa enrere...

Hem estat treballant en un document de bases per la Llei de governs locals, un document per al treball amb tots els interlocutors, amb totes les parts implicades.

Des del passat novembre, un cop la Universitat Rovira i Virgili ens va lliurar el document de bases per a l’elaboració de l’Avantprojecte de llei de Governs locals de Catalunya no ens hem aturat i hem obert una fase de diàleg i debat, perquè aquesta reforma legislativa no és una cosa menor, és un veritable canvi en el sistema organitzatiu del nostre país i, per tant, ens cal una llei consensuada al màxim.

S’han constituït dues comissions de treball, la primera, dins del Govern, que ha actuat de forma interdepartamental; i la segona, una comissió municipalista on participen les associacions municipalistes, entre d’altres.

I no ens hem quedat aquí, també hem anat a parlar a les 4 diputacions, a l’ACM, a l’FMC, a consells comarcals, a molts ajuntaments, a fundacions i centres d’estudis de temàtica municipal.

Tot plegat ens facilita ara, —amb bona part de la feina feta—, poder dur al Consell Executiu de Govern, abans que acabi aquest mes de juliol, les memòries de les dues lleis: la de governs locals de Catalunya i la de procediments de migració de diputacions a les vegueries. Aquest és un tràmit cabdal... perquè a partir d’aquí s’obté el semàfor verd per construir l’articulat de les dues lleis.

Amb aquest recorregut, no els enganyaré, hem d’anar a parlar amb l’Estat, amb la dificultat que això pot comportar. Val a dir que un dels motius que també ens han dut a fer una feina de curós disseny ha estat construir una proposta que tingui cabuda àgil en la configuració de l’Estat. Recuperar i millorar la configuració dels governs locals enfront de la visió provincial d’Espanya es podia escometre de moltes maneres... i havíem d’optar, crec, per una d’original i ferma, però també possibilista.

Quan estaran aprovades les dues lleis?

La previsió és que les dues lleis estiguin aprovades pel Govern i entrin al Parlament el 2009. En tot cas, el compromís del Govern, i així queda fixat en el Pla de Govern, és que la Llei de governs locals sigui una realitat aquesta legislatura. I segurament la de transicó de diputacions a vegueries s’aprovarà abans.

Potser tot plegat els sembla llunyà i lent, però em permetran que els digui, que els subratlli, que l’organització territorial pròpia de Catalunya és una fita històrica. Com a Govern, tinc la missió de desplegar l’Estatut en matèria de governs locals... i des d’un òptica estrictament política. Per a Esquerra, el partit al qual represento en el Govern, és del tot inajornable el canvi cap a un model català d’organització territorial. Els ho diré d’una altra manera: l’organització de Catalunya en vegueries és una cursa de fons que hem començat i que no abandonarem. Assolirem l’objectiu, no en tingueu cap dubte. Les vegueries seran una realitat ben aviat, l’any 2011.

I ara sí, parlem de la vegueria de l’Ebre, la primera vegueria que es constituirà a Catalunya. Aquest és el compromís que prenc avui aquí davant de vostès com a conseller de Governació de la Generalitat de Catalunya: la vegueria de l’Ebre serà la primera a constituir-se a Catalunya.

Fa uns minuts, els parlava de la Llei de transició de diputacions a vegueries. Aquesta iniciativa legal ha d’establir les diferents fórmules de com passar de l’estadi provincial al nou model organització català, la vegueria. Una d’aquestes fórmules és el reconeixement d’antecedents històrics que hagin disposat d’algun organisme d’àmbit territorial reconegut legalment.

Aquest és el cas de les Terres de l’Ebre. El 4 de desembre de 1978, el president Tarradellas va signar el Decret de constitució del Consell Intercomarcal de les Terres de l’Ebre, en un text que ja reconeixia que “la importància de les tasques d’ordenament i endegament del territori constitueixen aspectes que aconsellen (aconsellaven) la posta en marxa d’un Consell Intercomarcal de les Terres de l’Ebre”.

Trenta anys després, aquest Decret possibilita legalment establir un procediment més ràpid i àgil per constituir les comarques de l’Ebre en la primera vegueria de Catalunya.

Vostès em poden preguntar quina serà la capital de la vegueria de l’Ebre. Reconec que aquest pot ser un debat territorial encès, però sense ànim d’ofendre ningú, és en aquests moments, un debat pobre i estèril.

Des que vam prendre la ferma determinació d’escometre la reforma de l’organització territorial ja vam anunciar que no volíem entrar, en estadis inicials, ni a dibuixar mapes ni a posar noms... del que es tracta és que, com a país modern, dissenyem les institucions que siguin més adequades a la nostra realitat territorial i social, i que les dotem de les competències que garanteixin l’òptima prestació de serveis públics, d’un veritable aprofundiment en els valors democràtics i de la modernitat, eficàcia i transparència que ens reclamen la ciutadania i els sectors econòmics.

Dit això, però, des del Govern estarem oberts i mostrarem sensibilitat a allò que ens feu arribar des del territori, amb voluntat d’escoltar i de consensuar. I em deixareu apuntar alguna pista:

Les Terres de l’Ebre tenen, des del punt de vista històric, una ciutat de referència, Tortosa, i és a Tortosa on s’ubica la seu de la Delegació del Govern a les Terres de l’Ebre. Tortosa és on s’ha emplaçat l’oficina de la vicepresidència de la Diputació per a les Terres de l’Ebre, però cal subratllar amb força que, amb la futura Llei de governs locals, els actuals consells comarcals funcionaran com a veritables subseus de vegueria.

És en aquest context on el debat de la capitalitat s’ha d’emmarcar i se li ha de donar la importància (relativa) que cal atorgar-li... Mirin, de la mateixa manera que la descentralització del Govern ha portat a instal·lar la seu de la Delegació del Govern a Tortosa, però ha reconegut el paper cabdal d’altres ciutats, com ara Amposta, en la ubicació de diferents serveis territorials, quan haguem d’abordar la capitalitat de la vegueria de l’Ebre, haurem de reconèixer amb fets aquests elements de capitalitat en el conjunt de les quatre comarques de l’Ebre. Però d’això, ja tindrem temps de parlar-ne.

El que ara és important és el fet que des del Departament de Governació ens plantegem l’organització territorial com un acostament de les competències als nivells més pròxims al ciutadà, optimitzant l’aplicació de recursos i racionalitzant i simplificant les instàncies administratives.

Les comarques de l’Ebre tenen una singularitat evident que ha de facilitar la posada en pràctica de la nova organització territorial. El reconeixement territorial de la vegueria de l’Ebre ha de permetre, doncs, un òptim desenvolupament inversor, econòmic i social d’aquestes terres. Creure en l’Ebre és creure en l’equilibri territorial, reduir desigualtats i promoure la cohesió tant territorial com social. Amb el reconeixement de l’Ebre apostem, també, per una forma d’entendre el país no radial, que entén Catalunya com un país multipolar, amb una xarxa de territoris amb potencial econòmic, polític i social, en contra del sistema vigent fins ara, que projecta una gran metròpolis en detriment del territori...

Les lleis seran aprovades aquesta legislatura però la vegueria serà el 2011. Per què ha de ser així i no abans? Em permetran que detalli una mica el funcionament i composició del que serà una vegueria i entendran perfectament els motius.

La vegueria tindrà un consell de vegueria que s’articularà en el ple, format per tots els consellers i conselleres; el president/a, escollit pels consellers i conselleres; i la junta de govern.

El sistema d’elecció és indirecta, tal com ara succeeix amb les diputacions, sobre la base d’una assemblea comarcal de regidors i regidores municipals on, a proposta dels diferents partits i d’acord amb l’assignació de llocs derivada del sistema electoral regulat a la Llei 5/1985, serien escollits els futurs consellers o conselleres de vegueria. I vet aquí el perquè del 2011. Perquè l’elecció es fa com a resultat de les eleccions municipals i que, com tothom sap, seran el 2011.

Paga la pena aturar-nos una mica a tractar el futur dels consells comarcals. Als consells comarcals, se’ls dotarà d’un caràcter de suport a la gestió amb capacitat d’adaptació i flexibilitat, sobretot en l’àmbit metropolità. Els òrgans de govern del consell comarcal són: el consell d’alcaldes, el president/a, la comissió especial de comptes i el gerent o director general, és a dir, dotarem de més pes al consell d’alcaldes i la institució serà i treballarà com una autèntica seu de vegueria a cada comarca. Hem de mantenir i potenciar els consells comarcals amb una clara vocació d’ens prestacional per a la gestió de competències i serveis locals. Els consell comarcal pot perdre el seu component polític, però el seu potencial va més enllà d’una naturalesa merament institucional pròpia de mancomunitats o consorcis.

La nova caracterització de la comarca potser converteix el consell comarcal en un ens més modest des del punt de vista de la seva definició legal, però en realitat, pot convertir-se en un ens d’importància cabdal, si s’aconsegueix que esdevingui vertebrador de les necessitats del conjunt dels petits i mitjans municipis, que només des d’una perspectiva més dimensionada poden garantir la prestació dels serveis, amb la qualitat i eficiència que demanda avui la ciutadania.

Voldria anar acabant i ho vull fer retornant al que és la mare dels ous, la Llei de governs locals de Catalunya. La nova Llei haurà d’atendre les exigències d’eficàcia i eficiència dels serveis públics locals i els principis de participació i de transparència. Una llei que sigui curosa amb l’exercici dels drets que protegeixen el medi ambient i preserven un urbanisme intel·ligent i de consens, una Llei que abordi els drets de ciutadania... com “un dret a la ciutat/vila” que la LGLC haurà d’aprofundir amb la perspectiva adequada.... I més tenint en compte els canvis de la societat en els últims anys, especialment els canvis demogràfics i el fenomen de la globalització.

En definitiva, la nova llei ha de pretendre configurar un sistema de govern local adaptat a les exigències d’una democràcia local avançada, amb una bona administració i uns serveis públics de qualitat. Aquest conjunt de mesures legislatives que promovem des del Govern de la Generalitat també necessita un canvi de paradigma en el finançament.

No em canso de repetir que, com a conseller de Governació, sóc el que ha de vetllar pel bon funcionament dels ajuntaments de casa nostra. Els alcaldes que aquest vespre ens acompanyeu sabeu molt bé del que parlo. Massa sovint els ajuntaments han d’assumir responsabilitats que no els pertoquen i, a més a més, sense els recursos econòmics per atendre la ciutadania com es mereix. Això també ha de canviar.

Des del Govern de la Generalitat, i més concretament, des d’Economia i Finances i des de Governació estem treballant en una nova Llei de finances locals. Aquesta Llei, la de finances locals, conjuntament amb la de governs locals ens ha de permetre fer un salt en l’autogovern de Catalunya, d’acord amb la singularitat institucional del nostre país.

Perquè si la legislació bàsica estatal en matèria de règim local ha estat invasiva, la legislació bàsica estatal de les hisendes locals encara és més exhaustiva, la qual cosa ha dificultat enormement que el Govern de Catalunya pogués introduir ja no un model propi de finançament municipal, sinó les correccions al model general més necessàries per tal d’atendre les especificitats del mapa municipal català. Així doncs, cal aconseguir que el finançament dels ens locals sigui un dels àmbits en què s’estén ineludiblement la competència de la Generalitat en matèria de règim local.
Perquè és una obvietat assenyalar que és molt difícil, per no dir impossible, fer una política local de caràcter integral si no es disposa de capacitat efectiva per intervenir en el finançament dels municipis.

Ara els vull fer un prec: siguin exigents, fiscalitzin la nostra feina i reclamin allò que els és propi com a territori. Em trobaran al seu costat, perquè el Govern els necessita en aquest camí.

Vostès són les forces vives de l’Ebre, no deixin passar l’oportunitat que es brinda, confiïn amb les institucions del país i allà on vagin facin sentir la seva veu i la seva reivindicació. Què ningú pugui dir que això de les vegueries és una dèria d’un govern o d’un partit polític. Vostès tenen l’empenta perquè les forces polítiques catalanes no dubtin a impulsar les vegueries i vostès també poden influir perquè des de l’Estat no ens posin pals a les rodes. Hem de conjugar esforços i complicitats.

No fa tants mesos, molts de vostès, encapçalaven una manifestació amb una pancarta on es llegia “Les Terres de l’Ebre també són Catalunya”, modestament, jo els hagués proposat un petit canvi “Les Terres de l’Ebre també SOM Catalunya”. Així, en primera persona, en plural, en tot el seu conjunt i amb veu pròpia.

Tot plegat per fer de les Terres de l’Ebre el que volem per a Catalunya, un país equilibrat territorialment, modern i connectat al món, un país cohesionat socialment, un país d’oportunitats independentment d’on es visqui, un país, repeteixo, que funcioni perquè algun dia, més aviat que tard, figuri en pla d’igualtat en el mapa polític d’Europa de les nacions lliures i amb el seu propi color."

El conseller Ausàs a les Terres de l'Ebre. El conseller Jordi Ausàs amb representants insitucionals de les comarques de l'Ebre davant de la seu de la Cambra de Comerç de Tortosa.