López afirma que “per aconseguir aquests objectius i encertar en la tria de les varietats de raïm més adequades cal un coneixement del mosaic edàfic, és a dir, un estudi acurat dels aspectes fisioquímics i biològics dels sòls d’aquests terrenys”.
En aquest sentit, López explica que “a l’entorn geogràfic d’Organyà hi ha la voluntat de plantar vinya per elaborar vi i el fet de fer un mapa edàfic d’aquest territori és fer un ajut als pagesos que veuen en la producció vitivinícola una sortida econòmica viable dins el camp agroalimentari de l’Alt Urgell i les comarques pirinenques de ponent de Catalunya”.
CiU recorda que el programa signat entre el Departament de Política Territorial i Obres Públiques i l’Institut Geològic de Catalunya per al període 2009-2012 contempla la redacció de 45 fulls del Mapa de Sòls de Catalunya a escala 1/25.000. “Aquesta mapes de sòls són eines necessàries per a dur a terme estratègies de desenvolupament sostenible dels recursos edàfics i són bàsics per a elaborar una diagnosi correcta dels possibles canvis d’ús dels sòls agrícoles per tal de millorar la producció agrícola i ramadera i, d’aquesta manera, fixar la població jove a les àrees rurals i, molt especialment, en territoris de muntanya”, argumenta.
A més, detalla que cal tenir en compte “les conseqüències que el canvi climàtic i la reducció del contrast tèrmic entre el dia i la nit tenen sobre els ceps” i, concretament, en els calendaris de maduració del raïm, que ocasiona canvis en els seus continguts en sucres i es manifesta també en variacions del grau d’acidesa, sobretot als territoris amb una major influència mediterrània, que les pateixen amb més intensitat durant els darrers decennis.
López exposa també que “científics i empresaris viticultors han apuntat un i altre cop la conveniència d’ocupar amb vinyes els terrenys solans del Prepirineu i del Pirineu Occidental català a altures superiors als 1.000 metres per tal de neutralitzar les conseqüències del canvi climàtic i la reducció del contrast tèrmic entre el dia i la nit”. En aquest sentit, posa com a exemple la veu de Carles Sumarroca, empresari viticultor de reconegut prestigi al Penedès i fill de Llimiana (Pallars Jussà), que en declaracions recollides el passat 8 de juliol en un mitjà de comunicació insistia en el futur vitivinícola de diversos paratges agrícoles de les muntanyes pirinenques, avui erms”.
