A la comarca del Pallars Sobirà aquesta expressió és molt adient, doncs a més de les fórmules més esteses podem trobar-ne altres de ben diferents, com la retassia d’aranyons, el patxaran navarrès, o la ratassia de codony, de caràcter medicinal.

Tal com ha recordat López, “fa pocs mesos ha sortit al mercat una ratafia elaborada amb herbes aromàtiques conreades al Planter de Gerri de la Sal i amb altres de silvestres recol·lectades als camps, que es comercialitza amb el nom de Ratafia del Planter de Gerri”. Tot i que l’embotellat d’aquest licor es fa a unes instal·lacions industrials de la Pobla de Segur, al Pallars Jussà, els ingredients bàsics provenen del Sobirà, comarca pirinenca amb una arrelada i peculiar tradició d’elaboració de ratassia.

Segons el diputat nacionalista, “ja que la denominació Ratassia correspon exclusivament al Pallars Sobirà i és un mot que aporta coneixements filològics i contingut cultural diferenciat al Licor català del paisatge, i tenint en compte que l’increment de la producció agroalimentària al Pallars Sobirà pot conduir a l’elaboració industrial a aquesta comarca o a una major participació a la producció a altres comarques, val la pena donar impuls al coneixement i ús d’aquest nom diferenciat i genuí”.

És per això que Agustí López ha presentat al Parlament de Catalunya una Proposta de Resolució, per tal d’instar el Govern de la Generalitat de Catalunya, mitjançant el Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural a “estudiar que la ratafia que es pugui elaborar en el futur al Pallars Sobirà o a la que s’elabori amb ingredients provinents en la seva major part d’aquesta comarca tot i que s’encubelli a d’altres indrets de la geografia catalana, pugui ser comercialitzada amb el genuí nom de Ratassia del Pallars Sobirà”.