Els alumnes de sisè de primària de l’Escola Pia de Balaguer han tancat el curs 2024/2025 amb una experiència que transcendeix les aules i els llibres de text. En les darreres (i càlides) hores del calendari escolar, han rebut una lliçó d’història i de memòria col·lectiva. No ha estat una classe qualsevol, sinó el testimoni viu d’un passat que, malgrat semblar llunyà, continua ressonant en la veu de qui el va viure en primera persona.
El protagonista de la darrera lliçó del curs ha estat Miquel Fermín, veí de Térmens de 89 anys, que ha compartit amb els joves escolars els records de la seva infantesa, marcada pel dolor i les privacions de la Guerra Civil espanyola. El relat, carregat d’autenticitat, ha transportat els alumnes a una època convulsa, a través d’anècdotes que parlen de fam, de por, de silencis forçats i de la duresa d’un temps que va sacsejar les arrels del país. Molt lúcid en el seu discurs, Fermín ha dibuixat amb paraules la vida rural dels anys trenta, el dia a dia sota els bombardeigs i la incertesa constant dels anys posteriors al conflicte bèl·lic, on "la misèria era a tot arreu". El seu testimoni, lluny del discurs fred i cronològic dels manuals, ha connectat amb un alumnat que s'ha mostrat atent tot i la imminent proximitat de l'abandó de les aules.
Fermín no ha estat sol en la tasca de fer reviure una de les èpoques més convulses del país. La seva jove, Susana Ramells, impulsora de la iniciativa i que l’ha acompanyat en aquest exercici de memòria, enriquint la narració amb la lectura de diversos fragments que reconstruïen escenes qüotidianes de la dècada dels trenta i els quaranta. Ha posat paraules als silencis d’un home que ha carregat amb el pes del passat.
Aquesta evocació intergeneracional ha comptat també amb la col·laboració activa de la professora Núria Porta, tutora del grup, que ha exercit un paper fonamental com a moderadora i facilitadora del diàleg. Amb preguntes precises i encertades, ha sabut encaminar les intervencions dels alumnes i estimular la seva curiositat, transformant la sessió en una veritable experiència d’aprenentatge vivencial. “Ha estat una època que hem treballat a fons aquest any i poder comptar amb un testimoni de primera mà és, sens dubte, una oportunitat pedagògica d’un gran valor”, ha declarat Porta, que ha pogut tocar, com els alumnes, monedes i llibres dels anys de la guerra i post-guerra.
Els records d’infantesa de Miquel Fermín han estat un dels moments més interessants de la trobada amb els alumnes. Durant la xerrada, Fermín ha evocat les escenes quotidianes dels anys trenta: els jocs dels nens als carrers polsosos dels pobles, les feines al camp a edats primerenques, i les llargues jornades marcades pel treball dur i l’escassetat.
Un dels episodis que més ha impactat als alumnes ha estat el relat de com, durant els mesos d’hivern, els infants havien de dur llenya a l’escola per poder escalfar-se. Altres imatges, com les d’adolescents treballant de sol a sol per un jornal minso, han evidenciat l’enorme contrast entre les generacions. Per a la mirada dels joves d’avui, aquelles vivències semblaven extretes d’un altre temps, gairebé d’un món aliè i molt llunyà. Rea
Aquest testimoni directe ha permès als escolars comprendre fins a quin punt han canviat les condicions de vida i ha reforçat la importància de preservar la memòria oral com a eina pedagògica i de consciència històrica.
