El fet que l’estació sigui l’enllaç de tres línies fa que molts passatgers s’hi hagin de passar molta estona, entre que arriben amb un tren i n’agafen un altre. Des que va tancar el bar-restaurant, l’única opció que tenen els usuaris de comprar alguna cosa per menjar o beure, és el quiosc situat al mateix vestíbul de l’estació. Abans que tanqués el bar, només venia premsa i records, però des del tancament, ha passat a vendre entrepans, refrescos i begudes calentes.
Tot i això, molts usuaris es queixen dels seus horaris, ja que la majoria de dies només obre dues hores al matí. És el cas de Dominique, un noi que ha arribat de Barcelona, i espera per agafar l’autobús (des de principis de març la via està en obres, i el tram fins a Tarascón es fa per carretera). “He arribat a les tres i mitja i l’autobús no sortirà fins les cinc i vint. Això vol dir que arribaré a Tolosa gairebé a les 9 del vespre, sense poder comprar res per menjar, perquè avui el quiosc només obria al matí”, assegura.
La Sofie, que fa el mateix recorregut que el Dominique, li dóna la raó, i assegura que ja s’hi ha trobat més d’un cop, i que una vegada “fins i tot me’n vaig anar fins al poble de La Tor de Querol, per trobar algun lloc obert, i després gairebé perdo el tren”. I és que els dos nuclis més propers a l’estació, La Tor de Querol i Enveig, es troben a un quilòmetre, aproximadament, i acostar-s’hi per comprar alguna cosa és pràcticament inviable.
Pocs mesos abans de tancar el bar-restaurant, la Marie, l’última cambrera que el va regentar, comentava a aquest periodista el progressiu abandó que estava patint l’estació. Assegurava que fins l’any 2005 hi va haver un hotel obert, “però va acabar tancant perquè no hi havia gent, i necessitava molt de manteniment”. De fet, afegia, només pujava gent a l’estiu i algun esquiador a l’hivern. La Marie assegurava que abans en aquesta estació hi havia molta més vida, però tot va canviar quan es van obrir les fronteres, amb l’entrada d’Espanya a la Unió Europea. “Abans que això passés, aquí hi havia molt més moviment, perquè hi havia la duana francesa, la policia, molt més personal de l’estació, i això donava feina i feia que al restaurant hi treballés molta més gent”, afegia. “Al final només ha quedat el bar obert, que de moment obre cada dia”, assegurava aleshores. Poc després de fer aquesta afirmació, el bar-restaurant també acabaria tancant.
Aquesta situació, a més de generar les queixes dels usuaris que es troben a la mateixa estació, també ha arribat fins a internet. Així, uns usuaris del Facebook, la xarxa social per exelència d’internet, han creat un grup anomenat “Pou pouvoir manger à la gare de Latour de Carol Enveig”, que com el seu nom indica, demana poder menjar en aquesta estació, mentre s’espera el tren. El grup destaca que és una estació internacional, i punt de partida i d’arribada de tres línies, i denuncia que amb els anys ha anat perdent la majoria de serveis. Tot i ser una demanada força estesa, sembla que el grup, de moment, no ha aconseguit massa ressò, ja que únicament l’integren una desena de persones.
L'estació de la Tor de Querol ha anat perdent serveis. Foto: Guillem Lluch. L'estació de la Tor de Querol ha anat perdent servies. Foto: Guillem Lluch.
