Convertir-se en catalans per por a perdre l'atenció sanitària a Lleida. És la decisió que han pres molts habitants de la Franja de Ponent, que en els darrers mesos s'han empadronat a municipis de les terres de Lleida per poder tenir la garantia que seran atesos a l'hospital Arnau de Vilanova de Lleida, el centre mèdic de referència pels aragonesos de la Franja degut a la seva proximitat geogràfica.

L'alcalde de Bonansa, Marcel Iglesias, assegura a NacióLleida que entre un 10 i un 15% dels habitants d'alguns municipis de la zona s'han empadronat ja en diferents localitats lleidatanes "tot i que no han canviat de residència". Aquesta onada de canvis en els padrons s'explica per les dificultats en l'atenció mèdica que s'han trobat els ciutadans de la Franja de Ponent, que es van veure afectats el 2011 pel nou protocol de l'Arnau de Vilanova, que sotmetia els metges a derivar els pacients aragonesos no urgents a la seva àrea sanitària corresponent, en aquest cas, la de Barbastre.

L'adéu al fons de cohesió que pagava aquesta atenció genera por a la Franja

Tot i que des de l'hospital es va assegurar aleshores que es continuaria atenent els pacients aragonesos, la realitat és que des de fa quatre anys s'ha anat produint un degoteig d'empadronaments a Lleida de gent que ha tingut por a no ser tractats a l'Arnau de Vilanova, una situació que ha anat en augment en els darrers temps, sobretot per la incertesa creixent que hi ha en relació al pagament d'aquesta atenció sanitària, que fins ara corria a compte de l'Estat espanyol gràcies a un fons de cohesió que aquest 2016 desapareixerà dels pressupostos.

Aquest fons estava dotat l'any 2001 amb 150 milions d'euros i servia perquè la sanitat catalana cobrés l'atenció dels veïns de les comarques de la Llitera, el Baix Cinca i la Ribagorça, però la irrupció de la crisi econòmica va anar desinflant aquesta partida, que no tindrà cabuda en els comptes estatals de l'any vinent.

José Guillén, alcalde de Camporrells, a la Llitera, lamenta que s'hagi arribat a aquesta situació i que el Senat hagi desestimat les esmenes que s'han fet per demanar la continuïtat d'aquest fons als nous pressupostos. "Cal compensar el pagament de la despesa sanitària" assegura Guillén, que veu amb preocupació el canvi d'empadronaments. "Conec moltes famílies que s'han empadronat a Lleida" indica. En aquest sentit, Iglesias assegura que els canvis es noten en la fiscalitat dels municipis petits, que perden ingressos d'impostos i taxes ja que, legalment, alguns dels veïns viuen en un altre municipi.

Boi Ruiz garanteix als alcaldes l'atenció a l'Arnau de Vilanova

El conseller de Sanitat de la Generalitat de Catalunya, Boi Ruiz, va assegurar el dilluns als alcaldes i presidents comarcals que l'Arnau de la Vilanova garantirà l'atenció als habitants de la Franja tot i l'extinció d'aquest fons de cohesió. Aquesta voluntat ha estat confirmada a aquest diari pel president comarcal de la Llitera, Antoni Chauvell, que ha destacat que les intencions de Ruiz seran ratificades amb una carta que s'enviarà al conseller aragonès de Sanitat, Sebastián Celaya.

Incertesa sobre qui pagarà l'atenció sanitària, que es calcula en vuit milions

Aquesta és la gran pregunta. Si l'Estat espanyol retira el fons de cohesió, el servei d'assistència mèdica haurà de ser sufragat per alguna administració, si bé ningú sembla disposat a entomar els vuit milions d'euros que es calcula que costa l'atenció sanitària als pacients de la Franja. L'any passat es van fer un total de 19.426 atencions a l'Arnau de Vilanova, una xifra superior a la del 2013 però molt inferior a la del 2009, quan es van fer 32.372 consultes.

Manifest a favor de l'atenció sanitària a Lleida

Un total de 24 alcaldes i presidents comarcals de la Franja de Ponent van signar el passat mes de setembre un manifest per reclamar al Govern espanyol que mantingués el fons de cohesió sanitari a partir del qual es finança l'atenció de les persones que viuen a la Franja de Ponent als centres sanitaris de la Generalitat de Catalunya. Aquesta va ser una mesura de pressió per evitar que aquesta bossa de finançament s'exhaureixi del tot en els pressupostos del 2016, una acció que, pel que sembla, no haurà reeixit.