Hi va haver una època que el congost de Mont-rebei era la zona natural de moda a Catalunya. Els turistes omplien els senders i les aigues fins al punt que que les institucions van haver de posar mà per controlar la massificació. D'això ja en fa alguns anys. Actualment, la situació és molt diferent. Les intenses pluges dels mesos de maig i juny han donat un respir als pantans catalans, que han augmentat les reserves. A la demarcació de Lleida, les infraestructures hidràuliques estan en molt bona situació aquest mes de juliol. L’emergència per manca d’aigua s’ha anat allunyat, tot i que en alguns llocs del país encara mantenen l’alerta. Un d’ells és el congost de Mont-rebei, a la comarca de la Noguera, que continua amb baixos nivells d’aigua, un fet que està afectant notablement les activitats turístiques de la zona.
Les empreses de turisme actiu que operen al congost i voltants no veuen remuntar la demanda d'activitats aquàtiques malgrat les darreres precipitacions, de manera que s’han vist obligades a oferir rutes altres indrets amb més aigua. "Qui té demanda és Mont-rebei. L'activitat allà s'engresca sola", assegura el responsable de l'empresa Kayaking Mont-rebei, Xavi Bergua. Per la seva banda, Aitor Jurado d'Intrèpid Kayaks apunta que el context actual de sequera provoca que els turistes "no pensin en fer aquest tipus d'activitats". Enguany és la tercera temporada que no es pot navegar pel congost de Mont-rebei degut a la falta d'aigua. Segons Bergua, el nivell d'aigua a la zona hauria d'assolir entre el 60 i el 65% per reprendre l'activitat.
En el cas d'Intrèpid Kayaks el context de sequera actual ha provocat una davallada d'aproximadament el 90% de la demanda. De fet, Jurado ha explicat que s'ha vist obligat a fer front a una retallada de personal i recursos. En la mateixa línia s'ha expressat Bergua: "Si no podem tenir sis treballadors doncs en tindrem dos".
Les pluges de fa dues setmanes han estat suficients per donar llum verda a la navegació per Mont-rebei, un espai "emblemàtic" per practicar aquest esport. "Però podem treballar a Finestres", ha puntualitzat Bergua, fent referència a una de les alternatives que ofereixen les empreses de turisme actiu als visitants que volen practicar kayak. "És un espai més ample i tranquil", ha destacat. Sigui com sigui, Jurado ha explicat que "la referència és el congost de Mont-rebei. Es ven sol. La gent no truca per fer kayak a Finestres perquè no és conegut".
La previsió de navegació depèn de l'acumulació de neu al Pirineu i una primavera plujosa, però no tot s’acaba aquí. En aquest sentit, Bergua explica que navegar pel congost de Mont-rebei no depèn només de les precipitacions. "Ens estem obligant a un consum d'aigua que no podem mantenir", ha conclòs.
A tot això cal afegir-hi la decisió de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) d’augmentar els cànons a les embarcacions que operen a les conques internes del país. L’organisme ha aprovat l'actualització dels cànons que paguen les empreses que naveguen en embassaments i en trams de rius de les conques internes. Segons assegura l'ens, feia vuit anys que els preus estaven congelats i s'ha fet amb voluntat de fomentar la navegació a rem o vela, per davant de la navegació a motor.
Aquesta mesura ha indignat les empreses del sector, que denuncien que l’Agència ha apujat un 900% la quota. El gerent de la Federació Intercomarcal d'Hostaleria, Restauració i Turisme (FIHRT, Daniel Brasé, assegura que els professionals viuen amb "neguit i por" a l'espera que l'Agència Catalana de l'Aigua resolgui els recursos que han presentat per aturar-ho. Algunes empreses no han pogut esperar i ja han tancat. És el cas d'Indomit, que operava des de feia 22 anys a la Baells. "No podem més", lamenta el seu responsable, Albert Palau.
En concret, els preus per a les empreses han passat d'una mitjana de 30 euros l'any per caiac a 183 euros l'any. Una pujada del 900% que, segons denuncia la FIHRT, ha portat al límit moltes empreses del sector: algunes s'han hagut d'endeutar encara més per continuar subsistint i d'altres han hagut de tancar. Per contra, el cànon per a navegació de particulars ha baixat i se situa als 5,6 euros per caiac i any, mentre que abans es movia en una forquilla de 7 a 30 euros per caiac i any.
"La pujada (per a empreses) no es correspon amb l'augment de l'IPC", denuncia Brasé. "Tenint en compte que des del 2022 venim de sequera, risc d'incendis i zones tancades on no es pot treballar, ara es disparen les taxes", remarca. La federació es queixa, a més, que l'ACA no els ha avisat i que s'ho han trobat publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). Concretament, fa un parell de mesos l'ens públic va treure una instrucció amb els nous preus de matrícula d'embarcacions. Entre els afectats hi ha empreses que formen part de la seva federació, que ja hi ha presentat recurs per aturar-ho i intentar buscar una solució. "Estem pendents que es resolgui", assenyala, alhora que reclama diàleg. Algunes empreses també han presentat recurs per la seva banda.
El sector turístic de la demarcació de Lleida afronta la campanya d'estiu amb gran optimisme. De fet, s'espera repetir els bons resultats de l'any passat, quan es van rebre més de 600.000 visitants, una xifra rècord, i es van registrar 1,5 milions de pernoctacions entre juny i setembre. Un dels factors que poden ajudar a assolir aquestes xifres és la recuperació del volum d'aigua a bona part dels embassaments, rius i barrancs. Els cabals són molt millor que fa uns mesos i permetran garantir l'activitat de les empreses d'aventura, alhora que afavoriran l'ocupació turística a la zona, especialment al Pirineu. El Patronat de Turisme de la Diputació ha estrenat la campanya de promoció amb el lema “Lleida, tot el que busques és a l'interior”.
Optimisme del sector turístic per la campanya d’estiu
El vicepresident del Patronat de Turisme de la Diputació, Juan Antonio Serrano, confia que el sector pugui "revalidar" enguany els bons resultats de l'estiu passat (entre juny i setembre). Aleshores es va registrar un rècord de 604.314 turistes en establiments reglats, així com 1.547.304 pernoctacions, xifra que es va quedar a les portes de revalidar el rècord de 2022. Segons Serrano, aquestes bones previsions venen avalades pels resultats dels primers quatre mesos de l'any, que es van tancar amb més visitants i més pernoctacions que el mateix període de 2023, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE).
També es va registrar un increment del 25,3% de la xifra de turistes internacionals que va rebre la demarcació respecte a 2022, mentre que en comparació amb les dades del mateix període de l’any passat l’augment va ser del 12,7%. Així, el sector preveu l'arribada d’un públic majoritàriament català i de proximitat al llarg de la temporada d'estiu. Això no obstant, les dades del primer quadrimestre també apunten que es registrarà un augment del turisme internacional.
A més, el president de l'Associació d'Empreses d'Esports d'Aventura del Pallars Sobirà, Florido Dolcet, apunta que la situació hídrica ja era prou bona en la majoria de rius, barrancs i embassaments, però amb les pluges de la primavera és "molt millor", fet que permet "garantir totalment" la temporada d'esports i turisme actiu a la zona amb un servei "molt més potent".