Una recerca documenta 17 prostíbuls a Tremp fins el 1936

La historiadora Joana Franch diferencia els edificis entre les cases tolerades, les clandestines i els cafès cantants

La historiadora Joana Franch
La historiadora Joana Franch | ACN
Redacció
13 de gener de 2025, 09:24
Actualitzat: 11:06h

La recerca de la historiadora Joana Franch sobre "La prostitució al Pallars en temps de les hidroelèctriques" ha documentat 17 prostíbuls a Tremp i 4 a la Pobla de Segur entre el 1913 i el 1936. Amb l’arribada de l’empresa La Canadenca, el 1911, la capital del Pallars Jussà, d’unes 2.500 persones, va rebre uns 4.000 treballadors.

Aquest fet va contribuir a la creació de prostíbuls i encara noms com La casita Blanca, La Flor de dia, La Bombilla o el carrer de l’Alba són a la memòria d’alguns veïns. Franch ha explicat que la majoria dels prostíbuls eren regulats per llei, les anomenades cases tolerades, però altres eren clandestins i hi havia els cafès cantants que eren bars amb cambreres i habitacions a la primera planta.

En aquella època la prostitució estava regulada i els edificis passaven les seves inspeccions, les noies tenien les cartilles sanitàries i els negocis un registre de les noies que hi treballaven.

L’edat legal per treballar era els 23 anys i “és molt curiós” per la historiadora Joana Franch que l’edat de la majoria de les noies era 23 i algunes arribava fins als 30. Aquest fet fa pensar que moltes per poder treballar mentien amb l’edat. El 95% de les noies eren solteres, segons la informació que apareixia als registres dels prostíbuls. Pel que fa al sou, cobraven 5 pessetes per jornades que començaven a les 12 del migdia i s’allargaven fins a la nit.

Aquestes noies van arribar al Pallars paral·lelament amb l’arribada dels treballadors de les obres de les hidroelèctriques. Però van finalitzar les obres, molts dels treballadors de la Canadenca van marxar i els  prostíbuls van seguir. A tall d’exemple, Franch ha explicat que l’any 1936 en un sol prostíbul hi havia 67 noies treballant.

A les cartilles sanitàries que eren obligatòries per treballar hi apareixia tota la seva informació: nom, cognom, edat, procedència i informe sanitari. Pel que fa a la procedència la majoria eren de Catalunya, Aragó i València, i unes poques de França i Brasil.

Un cop la noia deixava de treballar a aquests edificis, la seva cartilla sanitària es trencava i es feia desaparèixer, "per dignificar a la noia", ha dit Franch.

Arxivat a