L’espectador s’endinsa en el món poètic de la poetessa andorrana on la quotidianitat, lluny de ser allò que de nosaltres es veu de cares enfora, és la soledat quotidiana, la decepció quotidiana, l’esperança quotidiana. Allò que fa que, quan algú altre ens explica les seves històries, assentim i sentim que tots ens assemblem molt.
Ens aixequem cada matí i podríem trobar unes quantes raons per no tenir ànims per fer-ho, però ens costa molt trobar-ne una per no fer-ho. Així, que ens aixequem i sortim al carrer. I farem més bona cara o més mala cara, i la manera com ens sobreposem a tot allò que ens passa per dins s’assembla més a una interpretació que a una altra cosa; però no estem interpretant, provem de sobreviure.
La poetessa Teresa Colom. La poetessa Teresa Colom.
