El municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell) ha posat en marxa una proposta cultural per posar en valor els motarrots, els malnoms tradicionals dels pobles de la zona, amb l’objectiu de reforçar la identitat col·lectiva i el sentiment de pertinença en l’entorn rural. La iniciativa inclou tallers de serigrafia tèxtil i concerts en diversos nuclis del terme municipal.
Amb el suport de l’Institut d’Estudis Ilerdencs i el Consell Comarcal de l’Alt Urgell, s’organitzen sessions on els veïns poden estampar el seu motarrot en peces de roba, tot recuperant aquest tret distintiu del patrimoni local. El projecte també vol incorporar sobrenoms per als tres barris compartits amb la Seu d’Urgell, que fins ara no en tenien.
De cara al setembre, es planteja una caminada històrica pel sector del Poble Sec i el Pla de les Forques per descobrir episodis del passat que puguin inspirar un malnom propi per als seus residents. Segons la regidora Núria Duró, les activitats intergeneracionals i l’exhibició de fotografies antigues durant els concerts –com el de Muntanyes de Vida, del grup La Sonsoni– contribueixen a connectar el veïnat amb la seva història i a enfortir els llaços entre pobles.
Els tallers d’estampació, conduïts pel col·lectiu Taller Tartera, han tingut una gran acollida i s’han convertit en una experiència que combina creativitat i memòria popular. L’objectiu és divulgar uns malnoms que, tot i ser part essencial de la cultura popular urgellenca, són desconeguts per a molts veïns.
Després de fer parada a Os de Civís al juny, el projecte continuarà a Ars, amb un concert el 3 d’agost i un taller el 8 de novembre per reivindicar el sobrenom local, "Agraülls". També passarà per Arcavell el 13 de setembre, poble on els habitants eren coneguts com a "Collidors de blat".
Els ‘motarrots’, impulsats des de fa gairebé quatre anys pel Consell Comarcal de l’Alt Urgell, sovint tenen l’origen en fets singulars, llegendes, l’entorn natural o trets de caràcter. Malgrat que amb el temps alguns han esdevingut burlescos, l’Ajuntament defensa la seva recuperació com a part de l’imaginari compartit de la comarca.
