Per quarta vegada consecutiva, la comitiva judicial ha decidit aquest dilluns suspendre el desnonament de la Bahija i els seus dos fills menors d’edat, residents en un habitatge de lloguer situat al número 28 del Grup Mariola, un dels barris amb més vulnerabilitat social de la ciutat de Lleida. La família es troba en una situació de màxima precarietat i, segons la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), no ha rebut cap alternativa habitacional viable, malgrat els intents de mediació.

Des de primera hora del matí, membres de la PAH i de la nova plataforma de docents contra els desnonaments s’han concentrat davant de l’edifici per visibilitzar el cas i exigir solucions dignes i immediates. Denuncien que el fons de titulització propietari del pis ha mantingut una actitud inflexible i s’ha negat a negociar un nou contracte o una fórmula de lloguer social, tot i el baix valor de l’immoble i la situació crítica de la família.

Una situació límit i una resposta institucional insuficient

El cas de la Bahija és paradigmàtic de la fragilitat social que afecta moltes famílies a Lleida. Segons ha informat la PAH, després de perdre la capacitat de fer front al lloguer, la dona va passar a ser considerada ocupa per part del fons inversor. A hores d’ara, l’habitatge és objecte d’un procés judicial impulsat per aquest fons, que no ha mostrat cap voluntat d’arribar a un acord.

Tot i la presència de diverses patrulles dels Mossos d’Esquadra i de la comitiva judicial, la pressió veïnal i el suport de les entitats socials han aconseguit una nova suspensió temporal del desnonament. No obstant això, segons ha explicat Sara, portaveu de la PAH de Lleida, la suspensió és només provisional i no garanteix cap solució a llarg termini. "Els Mossos ja han advertit que la propera vegada vindran amb furgonetes i disposats a fer fora la família", ha alertat. Bahija haurà de comparèixer al jutjat pròximament per conèixer la nova data de desnonament.

Des de la PAH es denuncia també la passivitat de l’Ajuntament de Lleida, a qui acusen de no haver donat cap resposta efectiva malgrat haver estat informat reiteradament de la situació. El col·lectiu posa l’accent en la greu exclusió que pateixen moltes famílies migrants, especialment aquelles sense permís de residència, i critica que sovint queden excloses de l’accés a recursos públics bàsics com l’habitatge.

Participació dels docents i defensa del dret a l’educació

La concentració ha comptat amb el suport de la nova plataforma de docents de Lleida contra els desnonaments, que ha volgut denunciar l’impacte directe que aquestes situacions tenen en l’alumnat. Els dos fills de la Bahija són estudiants d’ESO als instituts Gili i Gaya i Joan Oró, i es troben a només tres setmanes de finalitzar el curs escolar.

“La vulneració del dret a l’habitatge es converteix també en una vulneració del dret a l’educació”, ha assenyalat Mar, membre de la plataforma docent. “El Departament d’Educació parla sovint de benestar emocional dels infants, però permet que s’expulsi menors de casa seva, amb les conseqüències devastadores que això té sobre el seu rendiment acadèmic i la seva salut mental.”

Una problemàtica estructural

Lleida va ser, segons dades de la PAH, una de les ciutats catalanes amb més desnonaments el 2024, amb gairebé un al dia. La situació de Bahija és, per tant, un cas més dins d’una problemàtica de fons que posa en evidència la manca de polítiques públiques valentes i efectives per garantir el dret a l’habitatge i protegir els col·lectius més vulnerables.