El músic d'Avinyó Santi Careta i els membres de la companyia de dansa Factoria Mascaró (amb una prolífica trajectòria de més de 25 anys dalt dels escenaris) es van "enamorar" fa un parell d'anys, quan van coincidir fent Miralls, una coproducció de gran format i per a públic familiar que ha fet diverses temporades al Liceu (actualment està en cartellera), i que busca apropar diferents estils i gèneres musicals als infants a través de la dansa i les tonades.
Aquell amor recíproc va sorgir en paral·lel al nou espectacle infantil que des de la Factoria Mascaró estaven ideant; una creació original que se sumaria a les més de vint produccions familiars que ja tenien a l'esquena, però que per primera vegada volien que comptés amb música en directe. "El Santi, sens dubte, era el nostre home, i quan li vam proposar d'unir-se al projecte, ens va dir que sí de seguida", somriu Lluís Fàbregas, un dels ballarins i fundadors de la companyia.
És així com va néixer Cosint cançons, el primer espectacle propi que fan plegats i que s'ha estrenat en el marc d'aquesta 27a Fira Mediterrània davant d'un dels públics més transparents del món: nens i nenes ben menuts, d'entre 4 i 7 anys, que són "tal com raja i que si no els agrada el que veuen, t'ho fan saber posant-se a xerrar o aixecant-se", assenyala Laida Tanco, cofundadora de la companyia i, juntament amb Fàbregas, l'altra ballarina que ha donat vida al nou muntatge, que s'ha presentat nau principal de L'Anònima.
El cert és, però, que l'estrena no podria haver sortit més rodona: les tres funcions que han fet aquest dijous -davant d'un centenar d'infants de diversos centres educatius de la comarca en cada passi- han gaudit d'una atenció pràcticament plena al llarg dels quaranta-cinc minuts que ha durat la proposta. "Estem molt contents de com ha anat, però també és cert que, a banda que fa molts anys que ens hi dediquem, tots nosaltres treballem gairebé a diari amb criatures, i sabem trobar què funciona i què no, així com la mida justa de les coses", destaca Tanco, que també afegeix que "sempre, tots els espectacles infantils que hem fet, els acompanyem d'un dossier pedagògic que enviem a les escoles perquè abans que ens vinguin a veure, puguin treballar amb les cançons que sentiran".
En el cas de Cosint cançons, el dossier incloïa propostes de moviment i els enllaços amb les lletres i melodies que Santi Careta ha anat desgranant, amb guitarra i veu, al llarg del muntatge. Unes tonades provinents de la cultura popular i la tradició oral, "i que hem volgut recuperar i posar en valor perquè les noves generacions les coneguin i els mestres, les rescatin i comparteixin", afirma Quim Serra, director de la companyia -i també de l'espectacle en qüestió.
Així doncs, el públic ha pogut sentir uns quants versos de La casa que vull de Salvat-Papasseit o de Mosques i mosquits de Pere Quart, i algunes estrofes d'El pomeró de Jaumet del Guillot, d'El branquilló de Joan Llongueras o d'El Gessamí i la Rosa, de Josep Carner, entre molts d'altres paisatges sonors i cantats que s'han anat succeint en una Anònima tènue, amb la foscor, el minimalisme i la delicadesa com a principals protagonistes. I és que, sovint, és en la senzillesa on rau la bellesa, i on la imaginació pot volar lliure.