El barri de la Mion serà el protagonista, aquest diumenge 7 d'abril, d'una gran celebració que els membres del Pessebre Vivent i Caramelles del Pont Llarg de Manresa ja fa setmanes que esperen amb delit. I és que aquest 2024 s'ha complert una dècada del ressorgiment de les caramelles que durant molts anys havien donat la benvinguda a la Pasqua Florida a les veïnes i veïns residents a la que es podria considerar l'única gran zona agrícola de la capital del Bages (amb el permís de Viladordis); una zona que en els seus orígens era completament rural però que va començar-se a urbanitzar arran de l'arribada de les primeres onades migratòries provinents del sud de l'estat espanyol, entre finals dels quaranta i inicis dels cinquanta.
En aquest sentit, que l'any 1969 es creés l'anomenat Moviment Júnior (vinculat a la parròquia de l'Esperança i que més endavant es passaria a dir Mijac) per promoure la vida ludicocultural en una barriada perifèrica i marginal amb un gran nombre de persones nouvingudes -i, en conseqüència, desconeixedores de les tradicions populars catalanes-, va ser una primera gran passa que va marcar un abans i un després a la Mion i el seu entorn. De fet, des d'aleshores, l'activitat associativa, veïnal i cultural s'ha mantingut ben ferma -amb períodes més i menys ufanosos, com a tot arreu.
Una de les primeres empreses del Moviment Júnior va ser la de mirar d'aconseguir un grup prou nombrós de persones per celebrar una cantada de caramelles que passés per les diverses cases de pagès del barri. El 1970, una trentena de nens i nenes de la zona, sota la direcció de Mossèn Jordi Caramasses, feien realitat aquell anhel. I no només això, sinó que es convertien en el primer grup d'infants caramellaires de Manresa impulsat des d'un Mijac.
Després de quatre anys (1972-1976) dirigides per l'escriptor, cantant i exEsquirol Joan Vilamala -molt vinculat al barri i a la parròquia de l'Esperança- , les caramelles de la Mion van passar a ser coordinades per les monitores i monitors del Mijac. Però mica en mica, van anar-se desinflant i perdent múscul. Fins que van desaparèixer.
I és en aquest moment de la història quan entra en joc la comissió organitzadora del Pessebre Vivent del Pont Llarg (que cada 26 de desembre converteix un tram del Poal en el Jerusalem de Jesucrist, amb desenes d'actors voluntaris): "Assabentats del passat caramellaire del nostre barri, i amb la voluntat de reprendre aquesta tradició, vam decidir posar-nos a treballar per fer-ho realitat com més aviat millor", expliquen des d'aquesta entitat fundada a principis de la dècada dels noranta.
El mes d'abril de 2014, amb prop de quaranta cantaires i dansaires, les caramelles van tornar a ressorgir, amb cognom inclòs: del Pont Llarg. Tot plegat, seguint la tradició de fer la ruta pels camins i cases de la zona rural del Poal, així com també per l'entorn de la Verge de les Neus: "Som les úniques caramelles de pagès en actiu de Manresa", somriuen. Però això no és tot: també hi ha un altre aspecte que les fa singulars, i és que la seva celebració s'allarga una setmana més del que és habitual.
"L'any següent de recomençar, el 2015, vam decidir instaurar la Proclamació de Pubilles i Hereus del Pont Llarg", un acte amb to festiu que encara avui se celebra i que sempre es duu a terme el diumenge de Pasqüetes, que en el cas d'aquest any, serà aquest 7 d'abril. D'aquí a dos dies.
"Tenim preparada una gran festa; 10 anys és un número molt rodó!", exclamen els membres de l'entitat. La celebració, que preveu l'assistència de caramellaires antics i actuals així com també tot el pubillatge, arrencarà a les onze del matí a la parròquia de l'Esperança per, seguidament, oferir una gran ballada i cantada a la plaça de la Democràcia que comptarà amb la participació dels gegants de Sant Joan de Vilatorrada i amb membres del Casal Cultural de Dansaires Manresans. La matinal, oberta a tota la ciutadania, culminarà amb un dinar de germanor.