La cerca de la nova cultura d'arrel presideix la programació que presenta la 15a edició de la Fira Mediterrània de Manresa. La Fira, que se celebrarà entre els propers 8 i 11 de novembre, mostrarà com la creació més contemporània utilitza les arrels com a matèria artística establint un diàleg potent i enriquidor. En aquesta línia, el certamen compta amb el recentment nomenat Premi Nacional de Cultura de Cine, Isaki Lacuesta, com a artista convidat.

De manera paral·lela, posa també l'accent en la protecció i reivindicació dels patrimonis culturals de la Mediterrània. És sobre aquests dos punts equidistants que es basteix el discurs de la Fira d'enguany, que ha traçat per primer cop el director artístic David Ibáñez.

Una de les novetats destacables d'aquesta quinzena edició són les dues nits temàtiques que se celebraran a la vela de la plaça Milcentenari. Dedicades a dues escenes importants del mercat musical, divendres serà el torn de la rumba amb tres bandes -Remendaos, Achilifunk Sound System i Canteca de Macao-, mentre que dissabte el protagonista serà el ball folc amb la suma de quatre formacions: Bruel, 21 Botons –que presenten nou disc-, El Pont d'Arcalís i La Carrau que celebrà el quinzè aniversari. Es podrà accedir al recinte amb una entrada única per nit per al conjunt de grups que configuren cada vetllada.

Destaquen també a la programació d'enguany els espectacles per a públic familiar. Els nens podran triar entre més de 25 sessions dedicades a ells. A Almazuela (sota els llençols), de la Cia. Roberto G. Alonso, han pensat fins i tot en els més menuts amb una proposta plena de màgia i adreçada a nens d'entre sis mesos i fins a dos anys. També serà present a la Fira Lava, de la companyia belga Studio Orka i produïda en català pel Teatre Lliure. Es tracta d'un dels espectacles familiars més sorprenents i innovadors dels darrers anys que confon realitat i la ficció. D'Itàlia visita Manresa la prestigiosa Compagnia TPO, amb el seu espectacle Kindur –ovella en islandès-, que mescla de forma sorprenent elements visuals i tecnològics.

Línies de programació
El futur de la cultura d'arrel
La programació posa especial èmfasi en propostes amb projecció cap al futur, com evidencia la tria de l'artista convidat. Propostes que, signades per creadors contemporanis i utilitzant l'arrel com a matèria bàsica de treball, volen contribuir a la definició de la nova cultura del segle XXI. Un clar exemple d'aquesta connexió entre la tradició i el fet més contemporani és l'espectacle inaugural de la Fira: Tuétano, del ballador de flamenc Andrés Marín, sens dubte un dels més prestigiosos creadors de la dansa flamenca actual. Tuétano arriba al Teatre Kursaal de Manresa com a estrena a Catalunya i després de dues úniques representacions a Montpeller en danse i la Bienal de Flamenco de Sevilla. Hi trobarem una impactant combinació d'elements d'avantguarda amb flamenc tradicional així com la participació de dos artistes excepcionals: la balladora Concha Vargas i la cantant La Macanita. D'aquesta manera, pren força també a la Fira el flamenc, declarat Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO des del 2010.

En aquest sentit, la intenció de la Fira d'enguany és posar l'accent en la relació entre les músiques d'arrel i la improvisació contemporània. Ho fa també amb un cicle que sota l'etiqueta del World Jazz programa vàries actuacions: el directe hipnòtic del quintet Baranà, la sonoritat d'arrel mediterrània de Mar Serra Grup o la proposta dels francesos Lafaille Cobla, que combina cobla i música electrònica, entre d'altres.

Preservació del patrimoni
Entre les voluntats de la Fira figura la preservació del patrimoni. Sota el nom de NOSTRUM, presenta un cicle específic que acollirà “aquelles propostes musicals més delicades que pel seu valor patrimonial necessiten ser protegides”. Una d'elles serà l'actuació del jove cantant tradicional valencià, Xavier de Bétera. També el repertori medieval del quartet catalanovalencià Evo, la polifonia corsa de Tempvs Fvgit o l'actuació de Yurdal Tokcan, un dels principals i més virtuosos oudistes del món. Sobre la identitat col·lectiva dels pobles parla l'exitosa proposta teatral balear de Toni Gomila, Acorar, en el marc d'una jornada de les matances del porc a Mallorca.

Multidisciplinarietat i nous formats artístics
El creuament entre disciplines pren protagonisme en aquesta edició de la Fira: dansa, música, circ, teatre, i un paper destacat per a les arts visuals donada la trajectòria de l'artista convidat. En aquesta línia destaca molt especialment l'actuació de la Cobla Sant Jordi & Niño Josele amb la participació especial del trompetista sard Paolo Fresu. Es tracta sens dubte d'una de les grans cites de la Fira. Fresu, considerat com un dels grans del jazz europeu, posarà la seva empremta en aquest projecte liderat pel guitarrista flamenc Niño Josele. A Manresa, i com a estrena absoluta, presentaran nou repertori que es convertirà en un treball discogràfic conjunt entre el guitarrista i la cobla. Joan Català, Jordi Molina i Lali Ayguadé treballen també l'empeltament de gèneres –música, dansa i circ– en l'espectacle Encontre, un espai desconegut en què tres persones interactuen sota la mirada atenta d'una tenora. I des d'Itàlia arriba la Compagnia Nando e Maila amb Sconcerto d'amore, un concert espectacle amb acrobàcies aèries, malabarismes musicals, proeses sonores i molta comicitat. O Mattatoio Sospeso, amb la seva fusió de dansa vertical, humor, teatre i música.

Participació
Amb l'objectiu de potenciar el caràcter participatiu de la Fira, factor intrínsec a les manifestacions tradicionals i populars, s'ha treballat també en propostes especialment dissenyades per a l'ocasió –entre elles l'espectacle de cloenda- en què es comptarà amb artistes i col·lectius manresans. A Mapping fet a mà, per exemple, un grup de 80 escolars manresans han col·laborat pintant la plantilla d'un edifici i decorant-lo amb elements de la iconografia tradicional, que després es projectaran sobre una façana de la Plaça Major. També La Carrau aposta per la participació convidant a grups locals de cultura popular. Unes formacions també protagonistes de l'Espai A, una nova xarxa d'arts escèniques amateurs que en el cas de la Fira mostrarà una companyia de cada àmbit: Agrupació Musical Senienca –bandes de música–, Esbart Manresà de Dansaires –esbarts–, Cor Sant Esteve –corals– i Grup de teatre Quatre per Quatre –teatre–.

Vela Showcases a la Llotja
Per tal de potenciar el contacte entre propostes artístiques i compradors, enguany la Fira incorpora un escenari annex a la Llotja de la Fira, que aquest any esdevé edifici i es trasllada al Museu de la Tècnica. S'hi oferiran tres actuacions diàries. El cor de la Fira, la Llotja Professional, es reestructura així tot incorporant noves fórmules i dinàmiques de treball que es despleguen en sis àrees de treball i quatre més de logístiques. Als habituals estands i a l'àrea per a premsa, s'hi suma aquest any l'àrea Conference, que acull el seminari professional, l'àrea Network Meetings per a trobades i presentacions, l'Àrea Speed Dating, espai dinamitzat per a entrevistes ràpides entre agents culturals, i la Vela Showcases.

Més esforç per mantenir el volum de la Fira
101 companyies (60% catalanes, 24% espanyoles i 16% internacionals) presentaran 106 espectacles diferents en 210 sessions, 95 de les quals són de pagament. Unes altres 70 activitats addicionals (el 25% del programa) seran adreçades als professionals acreditats en els formats de network meetings, speed datings o jornades tècniques. La Fira Mediterrània de Manresa redueix el pressupost un 10,7 %, aprima el nombre de companyies en una vintena i ajusta les nacionalitats de procedència dels artistes de 24 a 12. Això no obstant, manté el volum d'activitat gràcies a la baixada de la despesa en producció tècnica, al fet que diferents grups participants augmenten el nombre de sessions, i a l'increment de la dinamització de la Llotja professional. Aquesta duplica les activitats del 2011, volum que serà el més alt de les quinze edicions. L'oferta ha captat un nombre elevat de professionals, ja que 813 ja s'han acreditat, representant 443 empreses i institucions, el 74% catalanes amb 602 delegats, un 15% espanyoles amb 122 delegats, i un 11% internacionals amb 89 delegats. El pressupost serà d'1,1 MEUR.