El passat dimecres, l'envejable companyia que lidera Mirna Lacambra va tornar a regalar-nos una grata i reeixida vetllada operística al Kursaal de Manresa.

 

En plena commemoració del bicentenari verdià, l'equip sabadellenc va oferir-nos el títol que significà el primer gran triomf del popular compositor italià: la seva monumental òpera "Nabucco". Una obra primerenca del seu catàleg –concretament, la tercera òpera, estrenada el 1842, al Teatre alla Scala de Milà- on es posa ja de manifest l'exquisida inspiració melòdica del mestre de Busseto, així com també la seva exigent escriptura vocal i la compromesa entitat dramàtica dels seus personatges. Reptes que els integrants de la producció sabadellenca van saber satisfer molt notablement. 

 

En l'impossible paper d'Abigaille – personatge que va acabar malbaratant la veu de la que fou la segona dona de Verdi, Giuseppina Strepponi- varem poder escoltar una pletòrica Miki Mori, qui debutava per primer cop aquest personatge. Malgrat no ser un rol estrictament adient a la seva vocalitat, la soprano japonesa va defensar-lo, des dels primers compassos, amb un intensitat canora i una vigorositat dramàtica francament excepcionals. Al seu costat, el baix Ivan García, tot i acusar lleugerament un refredat en les primeres intervencions, va rubricar una magnífica interpretació del no menys escabrós paper de Zaccaria. El Nabucco de Ventseslav Anastasov va anar guanyant intensitat a mesura que avançava la funció, culminant reeixidament la seva escena de la conversió del quart acte. Josep Fadó fou un Ismaele sobrat de mitjans i Laura Vila una Fenena de luxe, summament refinada i exquisida. Marc Pujol (Gran Sacerdot de Baal) i Núria Vilà (Anna) arrodoniren esplèndidament el repartiment de solistes. 

 

En l'autèntic paper protagonista de l'obra, el del poble dels hebreus, el Cor dels Amics de l'Òpera de Sabadell, sensiblement reforçat, va ficar-se el públic a la butxaca després d'una emotiva interpretació –bisada- del cèlebre "Va pensiero, sull'ali dorate". Al seu torn, des del fossat, Rubén Gimeno va conduir musicalment l'espectacle amb fluïdesa, un ajustat sentit de les dinàmiques i bon tremp, obtenint un òptim resultat de l'orquestra del Vallès. 

 

Finalment, cal estendre la felicitació a l'equip escènic liderat pel polifacètic Carles Ortiz, qui a banda de concebre una posada en escena que fa de la necessitat virtut, interpretà amb gran dignitat el paper secundari d'Abdallo. Menció especial mereixen les escenografies amb bon criteri històric de Jordi Galobart (amb mostres de decoració i motius arquitectònics inspirats en els exemples de ceràmica vidriada de l'antiga Mesopotàmia), així com la puntual i plàstica il·luminació de Nani Valls.