La sala Silenci de Manresa va acollir, divendres al vespre, el concert del grup català de més èxit del moment. Els Manel havien exhaurit totes les entrades setmanes abans, i això va fer que el recinte presentés un gran aspecte, amb la sala totalment plena. El públic va gaudir amb un recital que va combinar cançons del seu segon i últim disc, anomenat 10 milles per veure una bona armadura, amb altres temes del primer treball, Els millors professors europeus. Els Manel van mostrar-se molt a gust amb un públic entregat i participatiu que va quedar satisfet amb l'actuació.

L'espera per a l'inici del concert es va allargar una mica, i els assistents, impacients, reclamaven la presència a l'escenari dels quatre components del grup: en Guillem, l'Arnau, en Roger i en Martí. Passaven uns vint minuts de les 10 quan van sortir, rebent la primera ovació de la nit. L'habitual presentació va anar precedida d'una de les noves cançons, El Miquel i l'Olga tornen, que va servir per obrir l'actuació. A continuació, un parell de temes més del nou disc –Bola de cristall i El gran salt– seguits de dues velles conegudes, Pla Quinquennal i Ceràmiques Guzmán. Però el primer gran moment de la nit va arribar amb la cançó Boomerang, que va animar molt al públic; els assistents van cantar, ballar i marcar el ritme amb les mans. La següent cançó, Dona estrangera, també molt coneguda, va incloure una petita coreografia.

En la que el Bernat se't troba, la cançó número u del primer disc i una de les més populars del grup, va fer comprovar als Manel que el públic se sabia els cors de la part final, que van cantar durant uns minuts i de manera totalment espontània. Va ser un moment de total comunió entre els assistents que omplien la sala i la banda barcelonina, que va agrair-los el detall. Tot seguit, un dels temes del nou disc va crear un ambient especial: es traca de La cançó del soldadet, precedida d'una breu introducció. Roma, una de les clàssiques, va sonar just abans d'Aniversari. Aquesta última va ser més llarga de l'habitual, ja que el cantant del grup, en Guillem, va fer un petit monòleg entremig de la introducció de la cançó en el qual descrivia i destacava, en clau d'humor, els cors que feien els seus companys, a més de convidar al públic a imitar-los. A continuació, una altra cançó molt coneguda: Captatio Benevolentiae (ens en sortim), amb l'anècdota de l'equivocació del cantant a l'inici de la primera estrofa, per la qual cosa va deixar de cantar algun vers. De seguida va disculpar-se i, fent broma, va dir que aquella era una nova manera de fomentar la participació del públic. El concert va continuar amb un dels temes que va tenir més èxit, el popular Ai, Dolors –amb un final més extens que incloïa uns quants versos de més–, que va ser llargament aplaudida per part dels assistents.

La primera part del concert va tancar-se amb la cançó Benvolgut; els Manel van acomiadar-se amb els forts aplaudiments d'un públic entregat que va quedar-se amb ganes de més: els crits insistents de "no n'hi ha prou, no n'hi ha prou!” van fer tornar els membres del conjunt a l'escenari al cap de pocs segons. El primer bis va incloure tres cançons: Criticarem les noves modes de pentinats, del nou treball, una versió del grup anglès Pulp (La gent normal) i Al mar!, cançó que va fer ballar a joves i grans, protagonitzant així un altre dels grans moment de la nit.

Tot seguit, van tornar a deixar l'escenari, però la cosa no va acabar aquí: els Manel van reaparèixer amb un segon bis per posar punt i final al concert, aquesta vegada de manera definitiva. L'última cançó, Deixa-la, Toni, deixa-la, va implicar la participació del públic. Els membres de Manel van demanar als assistents que cantessin uns cors per acompanyar la cançó, interpretant així el paper dels mariners que volen convèncer a en Toni per tal de que la deixi (seguint el fil de la història que explica la cançó). Això va fer que el final fos un cant conjunt que es va allargar durant uns minuts, ja que aquests cors van repetir-se una i altra vegada a petició dels membres del grup, que van abandonar l'escenari enmig d'una gran ovació.