21
de febrer
de
2024, 21:27
Actualitzat:
22:04h
Després de mesos de demora i moltes consultes sobre el seu pressupost, aquest dimecres, dia de la Llum, ha obert portes, finalment, el Museu del Barroc de Catalunya en un antic Col·legi de Sant Ignasi que no aturarà la seva renovació i que ha d'acollir el Museu Històric de Manresa i la col·lecció Mestres Cabanes, fins a una superfície total de més de 8.000 metres quadrats. Amb la inauguració del Museu del Barroc, també s'ha obert definitivament l'ampliació de la plaça Sant Ignasi i el claustre de l'edifici, que serà de lliure circulació. Unes sis-centes persones han esperat per visitar-los, i les visites programades per al proper cap de setmana, ja estan esgotades.
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, i la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, han encapçalat la visita institucional amb l'alcalde, Marc Aloy, i la regidora de Cultura, Tània Infante, d'amfitrions. La comitiva ha estat completada per la delegada del Govern a la Catalunya Central, Montserrat Barniol, i tot un seguit d'autoritats locals, territorials i del món de la cultura.
Després de la visita al Museu, amb les seves corresponents explicacions, les autoritats han tornat a la plaça on esperaven unes sis-centes persones disposades a seguir l'espectacle inaugural i a visitar la nova mostra cultural de la ciutat, del país. Els Gegants Vells de la ciutat han tornat a ballar 23 anys després, amb vestimenta, perruca i detalls restaurats i la Companyia Berta Baliu ha ofert un espectacle de dansa vertical com a preludi a l'obertura de portes. Per visitar el nou Museu s'ha format una llarguíssima cua seguint el porxo del claustre.
De la seva banda, l'alcalde de Manresa, Marc Aloy, ha explicat que feia 17 anys, des de l'obertura del Teatre Kursaal després de ser rehabilitat, que no s'inaugurava un equipament cultural d'aquesta envergadura a la ciutat. "Avui omplim un buit, un deute que tenia el país", ha afirmat Aloy, que ha afegit que Manresa "es converteix en la capital de l'art barroc català a partir d'una gran col·lecció pròpia que s'ha enriquit amb noves adquisicions o cessions". "Estem convençuts que avui estrenem la principal col·lecció d'art barroc de Catalunya i qui vulgui conèixer l'art barroc català haurà de venir a Manresa". ha conclòs.
El Museu del Barroc acull tant les obres més representatives del barroc que formen part del fons del Museu de Manresa, com també diverses obres d'altres museus del país. En concret, compta amb un total de 98 peces del Museu de Manresa, 27 obres del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC); 7 peces de la Col·lecció Nacional d'Art de la Generalitat; i 51 obres que són cessions d'altres museus i col·leccions d'arreu del país.
Un dels punts destacats del nou equipament és que, a banda de l'exposició de les obres artístiques, també s'hi troben diverses aplicacions sonores i audiovisuals perquè el visitant pugui "connectar de manera més íntima" amb el patrimoni barroc. De fet, la visita al museu culmina en un espai d'immersió audiovisual "que transporta el visitant als territoris barrocs catalans i que ofereix una experiència multisensorial".
Entre les 182 obres que s'exposen al nou equipament, s'hi troben els autors més representatius del barroc català. Destaquen noms com Antoni Viladomat, Joaquim Juncosa, Francesc Tramulles o Francesc Pla, així com també artistes que formaven part de l'escola d'escultura barroca manresana del segle XVII com ara Joan Grau, Josep Sunyer o Jaume Padró. Pel que fa a les obres, algunes de les més representatives són la pintura Flagel·lació de Crist, de Joaquim Juncosa; Sopar de Sant Francesc i Santa Clara a San Damiano, d'Antoni Viladomat; un bust masculí fet per Agustí Pujol o una petita representació escultòrica de Sant Pau realitzada amb terra cuita policromada per part de l'escultor manresà Jaume Padró.
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, i la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, han encapçalat la visita institucional amb l'alcalde, Marc Aloy, i la regidora de Cultura, Tània Infante, d'amfitrions. La comitiva ha estat completada per la delegada del Govern a la Catalunya Central, Montserrat Barniol, i tot un seguit d'autoritats locals, territorials i del món de la cultura.
Després de la visita al Museu, amb les seves corresponents explicacions, les autoritats han tornat a la plaça on esperaven unes sis-centes persones disposades a seguir l'espectacle inaugural i a visitar la nova mostra cultural de la ciutat, del país. Els Gegants Vells de la ciutat han tornat a ballar 23 anys després, amb vestimenta, perruca i detalls restaurats i la Companyia Berta Baliu ha ofert un espectacle de dansa vertical com a preludi a l'obertura de portes. Per visitar el nou Museu s'ha format una llarguíssima cua seguint el porxo del claustre.
Aragonès, Aloy i la resta d'autoritats durant la visita al Museu del Barroc. Foto: Pere Fontanals
Aragonès: "Manresa posa llum a un període que no ha estat prou valorat"
Durant el parlament institucional, Aragonès ha destacat que aquest dimecres "s'inaugura un museu a Manresa", però ha deixat clar que es tracta "d'un museu nacional, de país". Pel cap de l'executiu, es tracta "d'un museu modern i innovador, que va més enllà de l'exposició i la conservació de peces. Promou la immersió en l'època barroca per entendre i comprendre què va significar aquest període a casa nostra". "Aquest museu fa justícia a un important llegat patrimonial que molts cops no ha estat prou valorat", ha remarcat.De la seva banda, l'alcalde de Manresa, Marc Aloy, ha explicat que feia 17 anys, des de l'obertura del Teatre Kursaal després de ser rehabilitat, que no s'inaugurava un equipament cultural d'aquesta envergadura a la ciutat. "Avui omplim un buit, un deute que tenia el país", ha afirmat Aloy, que ha afegit que Manresa "es converteix en la capital de l'art barroc català a partir d'una gran col·lecció pròpia que s'ha enriquit amb noves adquisicions o cessions". "Estem convençuts que avui estrenem la principal col·lecció d'art barroc de Catalunya i qui vulgui conèixer l'art barroc català haurà de venir a Manresa". ha conclòs.
Les obres més representatives del barroc català
El museu s'ubica a la primera planta de l'antic Col·legi Sant Ignasi de Manresa, un edifici de més de 8.000 metres quadrats que s'ha renovat completament. En total, el nou equipament ocupa 700 metres quadrats, però la previsió és doblar aquest espai. Per a la rehabilitació integral de l'edifici, s'hi ha invertit 7,5 milions d'euros i, a més, cal sumar 1,9 milions d'euros per a la construcció del museu. Més del 55% dels recursos han vingut des d'administracions superiors.El Museu del Barroc acull tant les obres més representatives del barroc que formen part del fons del Museu de Manresa, com també diverses obres d'altres museus del país. En concret, compta amb un total de 98 peces del Museu de Manresa, 27 obres del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC); 7 peces de la Col·lecció Nacional d'Art de la Generalitat; i 51 obres que són cessions d'altres museus i col·leccions d'arreu del país.
Un dels punts destacats del nou equipament és que, a banda de l'exposició de les obres artístiques, també s'hi troben diverses aplicacions sonores i audiovisuals perquè el visitant pugui "connectar de manera més íntima" amb el patrimoni barroc. De fet, la visita al museu culmina en un espai d'immersió audiovisual "que transporta el visitant als territoris barrocs catalans i que ofereix una experiència multisensorial".
Entre les 182 obres que s'exposen al nou equipament, s'hi troben els autors més representatius del barroc català. Destaquen noms com Antoni Viladomat, Joaquim Juncosa, Francesc Tramulles o Francesc Pla, així com també artistes que formaven part de l'escola d'escultura barroca manresana del segle XVII com ara Joan Grau, Josep Sunyer o Jaume Padró. Pel que fa a les obres, algunes de les més representatives són la pintura Flagel·lació de Crist, de Joaquim Juncosa; Sopar de Sant Francesc i Santa Clara a San Damiano, d'Antoni Viladomat; un bust masculí fet per Agustí Pujol o una petita representació escultòrica de Sant Pau realitzada amb terra cuita policromada per part de l'escultor manresà Jaume Padró.