[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=_rWmAxMEYDY[/youtube]
El rei Pere III estrenava ruta i també s'ha enfilat a la plaça del Milcentenari a batre's amb el soldat Bernat de Barruera. A la plaça Major el poble demanava aigua i es queixava de gana, al costat del Carme clamava justícia. Les danses i les representacions s'han alternat en diferents escenaris del Centre Històric -a la plaça Europa, la plaça Major, el parc de la Seu, la plaça de Sant Ignasi Malalt i al carrer del Balç-. Els pobres, les gitanes i algun soldat, més que mai, han itinerat pels carrers. Els paradistes s'han mostrat majoritàriament contents: "la gent bada molt i pregunta, però també compra".
[intext1]
També les estrenes, a la Sala Gòtica de Sant Andreu, per exemple, o els espais més allunyats de l'Ajuntament han estat freqüentats pels manresans i els visitants de fora. La mateixa superfície que fa set dies eren Jardins de Llum, aquest cap de setmana són recreació històrica. I no només els paradistes feien les seves vendes, sinó que també els establiments de la zona, sobretot bars i restaurants, s'havien d'esforçar per poder atendre a tothom.
[intext2]
[slideflaix]2223[/slideflaix]
I diumenge s'ha repetit la història. La del rei Pere III i la del bisbe Galceran Sacosta, la de la Séquia i el Misteri de la Llum, la de la gana i l'esperança, la de l'enginy i la foscor religiosa. Diumenge Manresa es tornarà a omplir de visitants i manresans que repetiran o estrenaran experiència.
[noticia]113912[/noticia]
Què explica l'Aixada?
L'Aixada situa la població en la Manresa de mitjan segle XIV, moment en el qual la ciutat, víctima d'una terrible sequera, decideix (amb el vist-i-plau del rei Pere III) construir una séquia que porti l'aigua del Llobregat des de Balsareny a Manresa al llarg de 26 quilòmetres.[noticia]65404[/noticia]
Quan les obres passen per Sallent, però, el bisbe de Vic, Galceran Sacosta, alerta que si aquestes no s'aturen, tancarà les esglésies de la ciutat i n'excomunicarà els consellers. Però els manresans continuen les obres. És en aquest context de sequera, de fam i de viure d'esquenes a la voluntat de Sacosta que, com si d'un miracle es tractés, el 21 de febrer del 1345, un raig de llum entra per l'església del Carme provinent de Montserrat. Aquest fet, interpretat com un senyal diví, és el responsable que el bisbe Sacosta decideixi aixecar el càstig i permeti acabar la séquia sense reprimendes.
[superfillagrantema]1722[/superfillagrantema]
[naciomanresa]
