27
de setembre
del
2023
Actualitzat
el
05
d'octubre
a les
10:16h
La Fira Mediterrània de Manresa, que se celebrarà del 5 al 8 d'octubre de 2023, arriba a la seva 26a edició desplegant el seu paper de node i motor de les arts d'arrel tradicional, en una edició que mira a l'arrel per parlar de futur, amb la intel·ligència artificial com a protagonista.
L'edició 2023 recull els fruits dels dos nous programes de suport a la creació i d'impuls al sector d'arrel que s'han desplegat des de la Fira: l'Obrador d'arrel i el Pla d'impuls a la dansa d'arrel. En tres anys, l'Obrador ha coproduït 66 propostes (23 aquest 2023) amb la complicitat de més de 30 equipaments i festivals i el Pla d'impuls ha implicat a més de 100 artistes i entitats.
Així, la Fira pot explicar-se des del fet artístic, fruit del primer cicle de Jordi Fosas al capdavant de la direcció artística del certamen, caracteritzat per posicionar la Fira com el mercat estratègic de les propostes artístiques que utilitzen l'arrel, la tradició i la cultura popular com a motor creatiu. Una arrel tradicional desacomplexada, d'excel·lència i en present d'indicatiu i que artísticament ens interpel·la avui com a societat, posant el focus en les noves generacions.
Un recorregut artístic per diverses sales i bucs d'assaig de Fabra i Coats, un dels còmplices de la Fira en l'Obrador d'arrel i el Pla d'impuls a la dansa d'arrel, ha permès descobrir el discurs de Fira Mediterrània de la mà de tres artistes, exemple d'aquests programes de suport desplegats i també de cada un dels tres grans itineraris de treball de la Fira: la música, la dansa i la memòria, el llegat i la narració oral.
Per una part, Lo Secà de Joana Dark. En aquest segon treball Joana Dark, Ariadna Rulló segueix experimentant amb les melodies tradicionals de veus femenines fent una reinterpretació adaptada al context sonor contemporani, amb especial interès per la música electrònica. A Lo Secà s'adreça a les Terres de Ponent, al camp i a la vida humil que es duia abans. Cançons de segar i la terra de “lo secà”.
Per una altra, Folk as Queer de Pere Seda. Peça de dansa que indaga en la relació entre la construcció de la identitat -col·lectiva i individual- i la influència del llegat cultural. A través de les identitats no normatives dels ballarins, traça un recorregut pels referents que trenquen la norma dins i fora del context tradicional per construir una identitat dissident que convisqui amb la identitat tradicional.
Finalment, per L'Alegria d'aquesta nit de Guillem Sánchez Garcia. Guillem Sánchez genera una relectura i reinterpretació en format de teatre visual respecte la memòria, llegat i narració oral revisitant la dansa de vetlla, que es ballava fins a inicis del segle XX en alguns territoris del País Valencià quan moria un infant menor de 8 anys. L'objectiu és reflexionar sobre els ritus de la pèrdua i les necessitats de connectar amb un ésser absolutament abstracte i amb una realitat immaterial.
Aquestes tres propostes són la representació d'una programació oficial que aplegarà 84 propostes artístiques (amb un 73% de la qual en són estrenes), estructurades en dos grans àmbits: música i arts escèniques amb els itineraris de dansa i memòria, llegat i narració oral.
Les jornades professionals és dediquen a reflexionar sobre la intel·ligència artificial i la creació artística. Sota la conducció i moderació de Mariola Dinarès, comptarà amb la ponència inaugural de Lluís Nacenta, comissari local de l'exposició Intel·ligència artificial del CCCB. Una jornada que tindrà un dels seus punts culminants amb el duet que el pianista manresà Manel Camp protagonitzarà amb la IA, guiat pels enginyers Josep Maria Comajuncosas i Philippe Salembier. Unes jornades que organitza la Fira amb la col·laboració de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, la Direcció General d'Innovació i Cultura Digital, la Subdirecció General de Promoció Cultural i el Servei de Desenvolupament Empresarial de l'Institut Català de les Empreses Culturals.
La IA també serà present a diverses de les propostes artístiques incloses a la programació. És el cas de Ni.U, de Núria Andorrà; Berenguera, de Gerard Franch i Maria Jover, i Crui, de l'Orquestra de Músiques d'Arrel de Catalunya (OMAC), totes tres de l'Obrador d'arrel, el programa d'acompanyament i suport als creadors que presenten noves propostes artístiques a partir de la cultura popular i tradicional.
La pròpia imatge de la Fira compta amb intervenció de la intel·ligència artificial: l'estudi de disseny Kocori ha incorporat al procés de creació del cartell de la present edició l'aportació de les IA generatives artístiques.
Un clar exemple d'aquesta aposta és l'espectacle inaugural, Evoé!, una proposta de l'Obrador internacional de la Fira, encapçalada pel músic i productor Raül Refree i la cantant italiana Maria Mazzotta, que fa un recorregut pels rituals de catarsi col·lectiva.
L'objectiu del focus és conèixer noves escenes i maneres de treballar les músiques d'arrel més enllà de l'eix principal de la Fira, la Mediterrània, i generar intercanvis artístics i professionals per als professionals catalans.
A més, les activitats de divendres 6 i dissabte 7 d'octubre es dedicaran a la Presentació de nous projectes en procés de creació, que s'estrenaran el 2024, i que formen part dels programes de suport a la creació que la Fira Mediterrània ha desplegat aquests darrers anys, l'Obrador d'arrel i el Pla d'impuls a la dansa d'arrel. Les presentacions inclouran diferents itineraris artístics amb tastets de diverses propostes en procés de creació.
L'activitat professional també inclourà una jornada inclosa al cicle de xerrades de Cultura transformadora, organitzada per l'Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central.
En total, 84 propostes artístiques: 48 propostes de música (57%), 22 de les quals de Catalunya (45%), 13 propostes de l'Estat (27,5%) i 13 propostes internacionals (27,5%); 36 propostes d'arts escèniques i cultura popular (43%), 20 de les quals de dansa, 14 de memòria, llegat i narració oral i 2 de cultura popular i ciutat, de les quals 24 provenen de Catalunya (66%), 14 propostes de l'Estat (31%) i 1 proposta internacional (3%). Del total, 61 propostes són amb caràcter d'estrena (73%), 40 estrenes absolutes, 5 entrenes a l'Estat i 16 estrenes a Catalunya. Del total, 45 propostes són de Catalunya (54%), 24 de l'Estat (29%) i 14 propostes internacionals (17%).
L'edició 2023 recull els fruits dels dos nous programes de suport a la creació i d'impuls al sector d'arrel que s'han desplegat des de la Fira: l'Obrador d'arrel i el Pla d'impuls a la dansa d'arrel. En tres anys, l'Obrador ha coproduït 66 propostes (23 aquest 2023) amb la complicitat de més de 30 equipaments i festivals i el Pla d'impuls ha implicat a més de 100 artistes i entitats.
Així, la Fira pot explicar-se des del fet artístic, fruit del primer cicle de Jordi Fosas al capdavant de la direcció artística del certamen, caracteritzat per posicionar la Fira com el mercat estratègic de les propostes artístiques que utilitzen l'arrel, la tradició i la cultura popular com a motor creatiu. Una arrel tradicional desacomplexada, d'excel·lència i en present d'indicatiu i que artísticament ens interpel·la avui com a societat, posant el focus en les noves generacions.
El discurs de Fira Mediterrània, des dels fruits
Aquest dimecres, la Fira ha presentat la seva programació des de la Fàbrica de Creació Fabra i Coats de Barcelona, explicant-se des del fet artístic, amb una Fira Mediterrània que treballa per articular, generar i donar suport al sector de les arts d'arrel tradicional.Un recorregut artístic per diverses sales i bucs d'assaig de Fabra i Coats, un dels còmplices de la Fira en l'Obrador d'arrel i el Pla d'impuls a la dansa d'arrel, ha permès descobrir el discurs de Fira Mediterrània de la mà de tres artistes, exemple d'aquests programes de suport desplegats i també de cada un dels tres grans itineraris de treball de la Fira: la música, la dansa i la memòria, el llegat i la narració oral.
Per una part, Lo Secà de Joana Dark. En aquest segon treball Joana Dark, Ariadna Rulló segueix experimentant amb les melodies tradicionals de veus femenines fent una reinterpretació adaptada al context sonor contemporani, amb especial interès per la música electrònica. A Lo Secà s'adreça a les Terres de Ponent, al camp i a la vida humil que es duia abans. Cançons de segar i la terra de “lo secà”.
Per una altra, Folk as Queer de Pere Seda. Peça de dansa que indaga en la relació entre la construcció de la identitat -col·lectiva i individual- i la influència del llegat cultural. A través de les identitats no normatives dels ballarins, traça un recorregut pels referents que trenquen la norma dins i fora del context tradicional per construir una identitat dissident que convisqui amb la identitat tradicional.
Finalment, per L'Alegria d'aquesta nit de Guillem Sánchez Garcia. Guillem Sánchez genera una relectura i reinterpretació en format de teatre visual respecte la memòria, llegat i narració oral revisitant la dansa de vetlla, que es ballava fins a inicis del segle XX en alguns territoris del País Valencià quan moria un infant menor de 8 anys. L'objectiu és reflexionar sobre els ritus de la pèrdua i les necessitats de connectar amb un ésser absolutament abstracte i amb una realitat immaterial.
Aquestes tres propostes són la representació d'una programació oficial que aplegarà 84 propostes artístiques (amb un 73% de la qual en són estrenes), estructurades en dos grans àmbits: música i arts escèniques amb els itineraris de dansa i memòria, llegat i narració oral.
Una mirada a l'arrel per parlar del futur, amb la IA de protagonista
La intel·ligència artificial centra la mirada al present, i al futur, amb una destacada presència a la programació artística i a la programació professional.Les jornades professionals és dediquen a reflexionar sobre la intel·ligència artificial i la creació artística. Sota la conducció i moderació de Mariola Dinarès, comptarà amb la ponència inaugural de Lluís Nacenta, comissari local de l'exposició Intel·ligència artificial del CCCB. Una jornada que tindrà un dels seus punts culminants amb el duet que el pianista manresà Manel Camp protagonitzarà amb la IA, guiat pels enginyers Josep Maria Comajuncosas i Philippe Salembier. Unes jornades que organitza la Fira amb la col·laboració de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, la Direcció General d'Innovació i Cultura Digital, la Subdirecció General de Promoció Cultural i el Servei de Desenvolupament Empresarial de l'Institut Català de les Empreses Culturals.
La IA també serà present a diverses de les propostes artístiques incloses a la programació. És el cas de Ni.U, de Núria Andorrà; Berenguera, de Gerard Franch i Maria Jover, i Crui, de l'Orquestra de Músiques d'Arrel de Catalunya (OMAC), totes tres de l'Obrador d'arrel, el programa d'acompanyament i suport als creadors que presenten noves propostes artístiques a partir de la cultura popular i tradicional.
La pròpia imatge de la Fira compta amb intervenció de la intel·ligència artificial: l'estudi de disseny Kocori ha incorporat al procés de creació del cartell de la present edició l'aportació de les IA generatives artístiques.
La programació artística recupera el pols internacional
La 26ª edició estarà marcada per la recuperació de la mediterraneïtat i el conseqüent augment de la presència de propostes internacionals dins la programació artística, després de la pandèmia. L'oferta de més enllà de les nostres fronteres estarà concentrada en l'apartat musical de la programació, fins arribar al 55 % de propostes internacionals i de l'Estat.Un clar exemple d'aquesta aposta és l'espectacle inaugural, Evoé!, una proposta de l'Obrador internacional de la Fira, encapçalada pel músic i productor Raül Refree i la cantant italiana Maria Mazzotta, que fa un recorregut pels rituals de catarsi col·lectiva.
Focus més enllà de la Mediterrània per conèixer l'escena musical d'arrel gallega i portuguesa
Aquesta 26a edició de la Fira comptarà amb un focus més enllà de la Mediterrània sobre l'escena musical d'arrel gallega i portuguesa. Deu propostes artístiques de Galícia i Portugal estaran a la programació oficial de la Fira, està previst que una delegació de 60 professionals de 29 entitats d'aquestes zones assisteixi al mercat manresà i es realitzaran intercanvis artístics i professionals amb la MUMI -Encontro Profesional de Música Galiza_Portugal, OuTonalidades -Circuito português de música ao vivo i amb EXIB Música, Expo Iberoamericana de Música a Portugal.L'objectiu del focus és conèixer noves escenes i maneres de treballar les músiques d'arrel més enllà de l'eix principal de la Fira, la Mediterrània, i generar intercanvis artístics i professionals per als professionals catalans.
L'activitat professional de la Fira es consolida al Centre Cultural el Casino
L'ÀreaPRO continuarà al centre de la ciutat, amb l'epicentre al Centre Cultural el Casino i que genera un eix professional ubicat en ple centre de Manresa. Una activitat que estarà marcada per les Jornades professionals dedicades a la intel·ligència artificial i la creació, pel Focus Galícia i Portugal i per les tradicionals reunions ràpides.A més, les activitats de divendres 6 i dissabte 7 d'octubre es dedicaran a la Presentació de nous projectes en procés de creació, que s'estrenaran el 2024, i que formen part dels programes de suport a la creació que la Fira Mediterrània ha desplegat aquests darrers anys, l'Obrador d'arrel i el Pla d'impuls a la dansa d'arrel. Les presentacions inclouran diferents itineraris artístics amb tastets de diverses propostes en procés de creació.
L'activitat professional també inclourà una jornada inclosa al cicle de xerrades de Cultura transformadora, organitzada per l'Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central.
Les xifres de la Fira
Com a mercat multidisciplinari la Fira planteja cada any dos grans àmbits en la seva programació artística: el de música i el d'arts escèniques i cultura popular, que inclou la dansa i la memòria, llegat i narració oral, amb les propostes de teatre i circ.En total, 84 propostes artístiques: 48 propostes de música (57%), 22 de les quals de Catalunya (45%), 13 propostes de l'Estat (27,5%) i 13 propostes internacionals (27,5%); 36 propostes d'arts escèniques i cultura popular (43%), 20 de les quals de dansa, 14 de memòria, llegat i narració oral i 2 de cultura popular i ciutat, de les quals 24 provenen de Catalunya (66%), 14 propostes de l'Estat (31%) i 1 proposta internacional (3%). Del total, 61 propostes són amb caràcter d'estrena (73%), 40 estrenes absolutes, 5 entrenes a l'Estat i 16 estrenes a Catalunya. Del total, 45 propostes són de Catalunya (54%), 24 de l'Estat (29%) i 14 propostes internacionals (17%).