La basílica de la Seu de Manresa està duent a terme una intervenció de conservació del retaule del Sant Esperit, considerat una de les obres més importants del gòtic català. L'actuació té com a objectiu aturar els processos de degradació detectats i garantir la preservació d'aquesta peça "excepcional", obra del taller del pintor barceloní Pere Serra, realitzada entre els anys 1393 i 1394. Els treballs van començar a principis de juny i s'allargaran durant dos mesos. Segons explica la conservadora i restauradora Anna Bedmar, el retaule "és un exemple paradigmàtic del gòtic italianitzant" i destaca perquè és una de les poques obres que es conserven in situ, al mateix espai per al qual va ser creada.

La intervenció va a càrrec de les conservadores-restauradores Núria Jutglar, Anna Bedmar i Judit Roquet, sota la supervisió tècnica del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC). La conservadora i restauradora Anna Bedmar subratlla la rellevància del seu autor, Pere Serra, un dels principals exponents del gòtic català, que va introduir al país influències de la pintura italiana, com els primers intents de perspectiva i una acurada representació dels plecs de les vestimentes.

El retaule, encarregat per la Confraria dels Cuiraters de Manresa, dedicada al Sant Esperit, és considerat l'obra mestra de Pere Serra. De grans dimensions, presenta 22 escenes dedicades als principals episodis bíblics relacionats amb el Sant Esperit -des de la Creació fins a la Pentecosta i els inicis de l'Església-, a més de trenta-sis figures de sants.

Aturar el procés de degradació

La intervenció vol aturar el procés de deteriorament que havia començat a patir la policromia. "El retaule havia començat a experimentar petites pèrdues de pintura i era necessari aturar aquest procés de degradació per garantir-ne la conservació a llarg termini", explica Bedmar.  L'obra es trobava en un estat de conservació "regular" i, al llarg dels segles, havia estat objecte de diverses restauracions que també han condicionat el seu aspecte actual.

Els treballs consisteixen en una neteja tant de l'anvers com del revers del retaule, la fixació de la capa pictòrica i dels daurats que presentaven risc de despreniment, la desinsectació per eliminar la presència de xilòfags, l'estucat de les pèrdues puntuals i la posterior reintegració cromàtica de les llacunes, sempre diferenciant les intervencions de la pintura original.

La restauradora Núria Jutglar explica que l'objectiu és "aturar els processos de degradació" i consolidar l'obra sense alterar-la. Durant la intervenció s'ha eliminat la pols acumulada durant dècades, especialment a les parts superiors, s'han fixat les zones on la pintura s'aixecava i ara s'estan estucant les petites pèrdues abans de fer-ne la reintegració cromàtica. "Mai pintem sobre l'original", remarca la restauradora.

L'actuació també inclou una important tasca de documentació científica. El CRBMC ha dut a terme fotografies amb llum ultraviolada i infraroja, així com anàlisis de materials mitjançant la presa de mostres, uns estudis que fins ara no s'havien realitzat sobre aquest retaule.

Tot i que, tècnicament, la restauració no ha comportat dificultats excepcionals, les professionals expliquen que el principal repte és intervenir una obra d'aquest valor patrimonial respectant tant l'original com les restauracions històriques que formen part de la seva trajectòria.

Pere Serra es va formar al taller de Ramon Destorrents i, juntament amb els seus germans, va liderar un dels principals tallers pictòrics de la Corona d'Aragó durant la segona meitat del segle XIV, convertint-se en el gran difusor de l'estil italogòtic a Catalunya.