Jordi Puntí amb l'escultura de Ramon Oms que fa guardó. Foto: Òmnium

L'obra Maletes perdudes (Empúries, 2010), del manlleuenc Jordi Puntí, ha resultat guanyadora de l'onzena convocatòria del premi Joaquim Amat-Piniella, que per cinquè any consecutiu es concedeix a una obra publicada. El premi l'organitzen Òmnium Cultural de la Catalunya Central i l'Ajuntament de Manresa, amb la col·laboració de la Biblioteca del Casino, el Gremi de Llibreters i l'Associació Memòria i Història de Manresa.

L'acte, obert a tothom i emmarcat dins de la Festa de la Llum que se celebra aquests dies a Manresa, ha tingut lloc a l'Auditori de la Fundació Caixa Manresa, i s'ha comptat amb la presència de diverses autoritats. Aprofitant que Joaquim Amat-Piniella va ser un dels activistes culturals més destacats a la Manresa dels anys trenta, i un dels introductors del Jazz a la ciutat, el grup Odd Trio (David Martell, Xevi Barrera i Xevi Camp) ha posat música en directe. Al mateix temps, s'anaven projectant diferents imatges de la Manresa de l'època, en un muntatge que ha anat a càrrec de Jorge Caballero.

Acte seguit s'ha fet públic el veredicte del jurat format per Antoni Dalmau, Josep Maria Solé i Sabaté, Llorenç Capdevila, Montserrat Caus i Jordi Estrada, que ha fallat a favor de la novel·la Maletes perdudes, de Jordi Puntí. L'autor s'ha endut el guardó que consisteix en una escultura obra del reconegut escultor manresà Ramon Oms. El jurat ha triat aquesta obra entre les quatre finalistes d'enguany on, a més de la guanyadora, hi havia El somni de Farringdon Road, d'Antoni Vives, Bulevard dels Francesos, de Ferran Torrent, i Memòries de Londres, de Carles Pi i Sunyer.

En el marc del mateix acte, Òmnium Bages ha engegat la campanya Amat-Piniella al Casino, per instal·lar, a l'edifici del Casino, un conjunt escultòric, creat per l'escultor Ramon Oms, dedicat a Joaquim Amat-Piniella. La campanya s'inicia per recollir fons (amb l'aportació, per subscripció popular, dels recursos necessaris) a fi que siguin els ciutadans els protagonistes de la iniciativa. L'objectiu és fer coincidir la instal·lació de l'escultura amb la celebració, d'aquí a dos anys, del centenari del naixement d'Amat-Piniella, per tal que la seva figura formi part de la vida quotidiana de Manresa, en un espai (el Casino) on justament ell va recrear una de les seves novel·les més reconegudes: El Casino dels senyors.

El guanyador
Jordi Puntí (Manlleu, 1967) és autor de diversos llibres de relats molt celebrats tant per la crítica com pel públic, com Pell d'armadillo (1998) i Animals tristos (2002). Els seus llibres s'han traduït a diverses llengües. Col·labora en alguns mitjans de comunicació, com El Periódico o L'Avenç. L'any 2003, amb el projecte de la novel·la Maletes perdudes, va guanyar la beca de creació literària Octavi Pellissa.

Maletes perdudes
Aquesta novel·la va ser publicada ara fa tot just un any i, durant aquest temps, ha rebut nombrosos elogis per part de la crítica, a més de guanyar el Premi Llibreter del 2010.

Amb un llenguatge depurat i precís, explica la història d'un transportista que, dalt d'un camió de mudances, recorre l'Europa de finals dels anys seixanta i deixa pel camí quatre fills (tots amb el mateix nom: Christof, Christophe, Christopher i Cristòfol) de quatre mares diferents. Al darrere d'una trama tan entretinguda com rocambolesca, que avança a cops d'atzar, hi ha una profunda reflexió sobre el sentit de la vida i la transcendència dels petits detalls.

Cal destacar alguns encerts que fan de la novel·la un artefacte literari força singular, com per exemple l'ús d'una veu narrativa en primera persona del plural (a quatre veus) o l'aparició de tot un seguit de personatges secundaris molt ben dibuixats.

Els altres finalistes
A part de la novel·la guanyadora, els altres finalistes eren:

Memòries de Londres, de Carles Pi i Sunyer (Ed.62)
A diferència de la major part de l'ingent corpus memorialístic de Carles Pi i Sunyer, aquest llibre de memòries no parla de les activitats polítiques de l'autor. És un testimoni insòlit de l'experiència dels catalans que, després de perdre una guerra, en van haver de viure una altra com a exiliats. Pi i Sunyer va passar a Londres, sota les bombes, tota la Segona Gerra Mundial, i en aquest llibre, escrit amb una prosa exquisida, relata la seva experiència particular (el procés d'adaptació, la feina a la BBC, l'admiració que sentia pel tarannà dels anglesos), al mateix temps que fa una repassada als principals moments del conflicte.

El somni de Farringdon Road, d'Antoni Vives (La Magrana)
És una ambiciosa història d'amor i de guerra. Relata les peripècies de Pau Capdevila, un home que es veu participant en la guerra civil contra la seva voluntat, i acaba protagonitzant un periple que el porta a alguns dels escenaris més decisius de la contesa, al mateix temps que va descobrint que lluita per un somni de llibertat i de dignitat. Especialment ben descrit és l'ambient de divisió que viu un poble ebrenc just abans de l'esclat de guerra. I un altre dels encerts és el fet de novel·lar aspectes del conflicte als quals fins ara la literatura catalana havia dedicat poca atenció, com el de la participació dels requetès en el bàndol franquista o les Brigades Internacionals.

Bulevard dels Francesos, de Ferran Torrent (Columna)
Es tracta de la consolidació de Ferran Torrent com un dels narradors més madurs i amb més ofici de les nostres lletres. Amb una important dosi d'escepticisme, Torrent fa allò que sap fer millor: obrir trames que, a poc a poc, es van entrellaçant i acaben confluint per mostrar, en aquest cas, un bon retrat de la complexa convivència, als anys seixanta, entre perdedors i guanyadors de la guerra. Amb una visió gens maniquea de la societat de l'època, i un estil àgil i transparent, Bulevard els francesos presenta una visió força desenganyada de la transició.

Història del premi
L'any 2000 es va convocar per primera vegada el premi de novel·la Joaquim Amat-Piniella, destinat a premiar novel·les històriques inèdites que reflectissin o se centressin en algun gran moviment social i contemporani.

El premi va néixer per iniciativa d'Òmnium Bages i va ser convocat durant sis anys, ininterrompudament, per aquesta entitat, conjuntament amb l'Ajuntament de Manresa i l'editorial Columna.

Diverses circumstàncies (la baixa qualitat i quantitat d'exemplars presentats en algunes de les convocatòries, la retirada de l'editorial i, per tant, de la dotació i publicació de l'obra premiada) van anar deixant el premi en una situació delicada fins a fer-lo inviable.

Tot i la decepció pel fet que el premi Amat-Piniella, tal com havia estat plantejat, no pogués tenir continuïtat, des de la delegació bagenca d'Òmnium Cultural i des de l'Ajuntament de Manresa es va considerar que hi havia raons per continuar convocant-lo (sobretot pel que té d'homenatge a un manresà que va ser un dels principals escriptors catalans de la postguerra), si bé es va creure que calia sotmetre'l a una radical reorientació. Es volia, doncs, adaptar-lo a les noves circumstàncies i, al mateix temps, donar-li un nou impuls.

Per això, des del nou enfocament que va inaugurar-se en la convocatòria del 2007, el premi Joaquim Amat-Piniella té com a objectiu reconèixer públicament una obra narrativa, novel·la o llibre de memòries, que reflecteixi una preocupació social envers el món contemporani. Es premia una obra publicada durant la temporada anterior, la que es consideri que millor s'adequa als requisits temàtic i lingüístic esmentats i es cregui la més reeixida tant des del punt de vista literari com des del vessant social i històric.

Una comissió assessora, on hi ha representants de totes les entitats implicades i del món cultural manresà, fa el procés de selecció de les obres finalistes. Després, un jurat integrat per diverses personalitats de la cultura i la literatura catalanes tria l'obra guanyadora.

El guanyador rep un guardó emblemàtic en forma d'escultura obra del reconegut escultor manresà Ramon Oms.

Els guanyadors fins ara
Primera etapa (obra inèdita):
2001: Rafael Vallbona, per La comuna de Puigcerdà, Columna.
2002: Manuel Valls i Norberto Delisio, per Caminar sobre gel, Columna.
2003: Desert
2004: Josep Maria Loperena, per La casa del fanalet vermell, Columna.
2005: Desert
2006: Agustí Segarra, per La ciutat en flames. Columna

Segona etapa (obra publicada):
2007: Antoni Pladevall, per Terres de lloguer, Columna
2008: Joan Garrabou, per Confessió general, Proa
2009: Jordi Coca, per La noia del ball, Proa
2010: Sílvia Alcántara, per Olor de colònia, 1984
2011: Jordi Puntí, per Maletes perdudes, Empúries

Nota biogràfica de Joaquim Amat-Piniella
Joaquim Amat-Piniella va néixer a Manresa el 1913 i fou un dels principals escriptors catalans de la postguerra, mèrit que es deu sobretot a la impressionant novel·la K.L. Reich, colpidor testimoni, en la línia de la novel·la objectiva nord-americana, del seu pas pel camp de concentració de Mauthausen. Joaquim Amat-Piniella va néixer a Manresa el 1913 i participà activament en la vida política i cultural del Bages. Col·laborador del diari El Dia, publicà un llibre de retrats, Ombres al calidoscopi (1933), on ja es manifestava el seu talent. Lluità en el bàndol republicà i l'any 1939, com tants altres vençuts, hagué d'exiliar-se. Inicià aleshores un llarg periple que el portà, el 1941, al camp d'extermini autríac, on va restar quatre anys, fins que fou alliberat per les forces aliades. Instal·lat a Andorra, va escriure K.L. Reich, que a causa de la censura no veuria la llum fins a 1962 (l'any següent en català). Llevat d'El casino dels senyors (1956), que reflecteix la vida manresana de preguerra, la novel·lística d'Amat-Piniella –Roda de solitaris (1957), La pau a casa (1959) i La ribera deserta (1966)— està poblada de personatges fracassats i fatalistes que, sens dubte, s'inspiren en l'experència viscuda per l'autor. Es diu que els darrers anys de la seva vida, Amat-Piniella, escèptic i pessimista, desterrat de la ciutat on havia crescut i s'havia format, s'anà sumint cada vegada més en ell mateix fins a desaparèixer de la vida pública. Va morir a Barcelona el 1974.