La Fira Mediterrània de Manresa és un aparador i un mercat estratègic de la cultura popular i d'arrel. Per això, cada any un miler llarg de professionals s'acrediten per veure les propostes que s'hi presenten i, al mateix temps, fer xarxa. El director artístic de la fira, Jordi Fosas, explica que l'objectiu és "generar un ecosistema al voltant de les arts d'arrel" i enguany es farà la primera trobada de la xarxa de festivals d'aquest àmbit.
Molts professionals són de Catalunya i la resta de l'Estat, però també n'hi ha un "bon gruix" d'internacionals, segons la gerent de la fira, Lídia Hinojo. De les 74 propostes que es podran veure fins diumenge, un 77% tenen caràcter d'estrena. "Aquí es ve a comprar i vendre", exposa.
Juan Pablo López Otero és el director artístic de la Biennal Internacional de dansa de Cali (Colòmbia) i aquest és el primer any que assisteix a la Fira Mediterrània de Manresa. És un dels més de 1.000 professionals que s'han acreditat per veure les darreres novetats en les arts d'arrel. En una entrevista amb l'ACN, ha explicat que estan preparant un focus català a la Biennal i, per això, per ell era "imprescindible" visitar la fira manresana aquest any. "El tema de la tradició i la contemporaneïtat és molt important per a nosaltres i la Fira Mediterrània és l'escenari ideal per conèixer de primera mà què passa amb el diàleg entre les noves tradicions i la contemporaneïtat a Catalunya", explica.
De fet, López relata que a Catalunya s'ha trobat amb "una meravella d'artistes, un univers artístic increïble i una infinitat de possibilitats". "El focus que estem preparant se'ns quedarà curt", assegura. Un altre dels professionals que assisteix aquests dies a la fira és Philippe Coulange, de la Lliga de l'Ensenyament dels Pirineus Orientals. Aquest és el desè any que Coulange visita Manresa i valora, sobretot, el seu caràcter "transversal" i la "mirada creuada entre la tradició i la modernitat". "Vinc a veure i a comprar espectacles, però també per reflexionar sobre aquesta temàtica i com puc traduir-ho a la meva feina", exposa.
L'activitat professional centrada en les dissidències
Les dissidències en relació a la creació artística centren la jornada professional d'aquest dijous, mentre que l'activitat professional de divendres es dedicarà a la presentació de nous projectes en procés de creació, que s'estrenaran el 2025 i que formen part dels programes de suport que desplega la Fira Mediterrània. Pel que fa a les reunions ràpides, es concentraran a primera hora de la tarda de divendres i dissabte.
El director artístic de la fira, Jordi Fossas, ha dit que la Mediterrània vol ser una "fira generadora que vol provocar el sector de les arts d'arrel tradicional perquè arrisquin i facin nous projectes". En aquest sentit, explica que enguany s'han volgut centrar en el concepte de la dissidència, ja sigui "des de cossos diferents, gèneres diversos, procedències, diàspora, migracions...".
De la seva banda, la gerent de la fira, Lídia Hinojo, ha recordat que la Mediterrània és una de les cinc fires estratègiques del Departament de Cultura que hi ha a Catalunya i suposa un "aparador on hi ha moltes propostes perquè els programadors puguin comprar allò que veuen". De fet, Hinojo ha recordat que de les 74 propostes artístiques, un 77% tenen caràcter d'estrena. A banda de l'espai de compra i venda, Hinojo ha recordat que la fira també vol ser un "espai de reflexió, de trobada i de debat".
La Fundació Mediterrània, Fira d'espectacles d'arrel tradicional, té un pressupost total d'1,3 milions d'euros per organitzar la Fira Mediterrània (999.000 euros), l'Obrador d'arrel (120.000 euros), el Programa d'impuls a la dansa d'arrel (100.000 euros) i el Programa d'impuls a la música d'arrel (100.000 euros), que s'incorpora aquest any.