Miquel Esparbé (Manresa, 1941) és una figura rellevant de la cultura manresana dels darrers 60 anys. Ara, el Casino de la capital del Bages li dedica l'exposició Miquel Esparbé. Artista polièdric, memòria viva de Manresa. La mostra inclou una selecció dels treballs més destacats de l’artista en diverses disciplines com la pintura de cavallet i pintura mural o el dibuix i el còmic per a revistes com Patufet, Mata Ratos, El Papus, Boccacio, Barrabàs, Tretzevents / L’Infantil, Terror Fantàstic i el Regió7. Esparbé explica que el seu art està directament relacionat amb el fet de gaudir mentre dibuixa. "No pots dibuixar si no t'ho passes bé", apunta. L'exposició es pot veure des d'aquest dimecres i fins el proper 28 de juliol.
L'exposició també reflecteix les seves creacions de publicitat estàtica per cinema, el cartellisme, el disseny gràfic i de producte, l'escenografia i la seva altra gran passió, el cinema amb realització de curtmetratges entre els quals destaca el guardonat curtmetratge d'animació Incubo Rosa, i el gran curtmetratge documental, Gitano de Bronce.
Josechu Tercero és el comissari de l'exposició i destaca que Miquel Esparbé és segurament l'artista viu més important dels últims anys a Manresa. "Al principi quan el vaig conèixer no m'adonava de la gran dimensió de la seva trajectòria artística, però tocava gairebé tots els pals", assenyala Tercero. "Ell s'ha guanya molt bé la vida i s'ho ha passat molt bé", afegeix.
Tot i que la pintura sempre ha estat molt present en la seva trajectòria, el seu segell personal, pel que se'l coneix més, és pel dibuix satíric, còmic i humorístic que feia en revistes i diaris.
Precisament, d'aquesta etapa a les redaccions, Miquel Esparbé recorda que "sempre hi havia conya a la redacció". "A vegades ens acolloníem una mica, però sempre en sortíem ben parats", afegeix. De fet, en una ocasió, ell i altres companys de redacció del Papus es van haver de plantar davant del jutge per unes publicacions que havien fet, però recorda amb sornegueria com en van sortir airosos. Segons explica Esparbé, el jutge els va dir: "Com volen que us castigui si els meus fills miren això que feu, i riuen i gaudeixen". "I així va ser com vam sortir per la porta gran", afegeix Esparbé.
L'artista encara produeix a dia d'avui a l'estudi de casa seva. "Si soc a casa, treballo i pinto", explica. I recorda que des de jove el món de l'art ja era del seu interès. "El meu pare em portava al futbol i als toros, però a mi m'agradava el cine. Anava a les congregacions marianes del carrer de la Mel a veure cinema", explica. "Sempre m'ha apassionat la imatge. M'apassiona molt", relata.
Una figura polifacètica
Des de ben petit, Esparbé ja va mostrar la seva passió pel dibuix i l'art. Aquesta inquietud el va portar a estudiar l'Escola d'Art i Oficis de Manresa i als Tallers d'Evarist Basiana, Estanislao Vilajosana i dibuix de perspectiva amb el pintor i escenògraf Josep Mestres i Cabanes. Des de ben jove també va començar a publicar vinyetes i còmics a revistes i diaris de l’època com Patufet, Mata Ratos, el Papus, Boccacio, Barrabàs, Tretzevents / L’Infantil, Terror Fantàstic i Regió7, entre d’altres.
També compta amb una extensa obra de pintura de cavallet i mural amb predilecció per la figura humana amb temàtica religiosa, nus femenins i masculins, pallassos i arlequins. També des de ben jove, ja va començar a realitzar cartells per festes locals i celebracions. Així com imatges publicitàries plenes d’enginy, divertides i coloristes per anuncis de marques comercials com Ram, Nestlè i DAmm i partits polítics per projectar entre pel·lícula i pel·lícula al programa doble del cinema Avenida de Manresa i altres cines de la comarca del Bages. La seva altra gran passió és el cinema, al qual s’hi va dedicar durant gairebé una dècada. És autor de nombrosos curtmetratges, d’entre els quals destaca el guardonat Incubo Rosa, que va realitzar juntament amb Pere Torras i Ramón Tosas Ivá.
A més, la seva dedicació a la pintura el va portar a ser Acadèmic d'Honor, per l'Acadèmia Internacional Greci Marino de Vinzaglio a Itàlia; membre del Senat Acadèmic Honoris Causa per l'Acadèmia Internacional d’Art Modern de Roma, i Cavaller de la Gran Creu de Bèrgam, per Greci Marino, també a Itàlia. També ha rebut premis de pintura a concursos i certàmens d’art d’arreu el territori.
En clau més local, va ser un dels socis fundadors del Rotary Club Manresa - Bages que el va distingir amb el guardó Paul Harris. També és l’autor de les impressionants pintures murals del presbiteri de l’Ermita Mare de Déu de Joncadella.
El seu extens currículum d'exposicions individuals i col·lectives compta amb una llarga llista de galeries de Manresa, Berga, Olot, Terrassa, Barcelona, Bilbao, Vitòria, Sevilla, Madrid, Paris, Florida, New York, entre molts d’altres. A més, es poden trobar obres seves a col·leccions privades d’Espanya, Andorra, França, Alemanya, Itàlia, Canadà, Estats Units i Mèxic.