El concert començava a les vuit del vespre, però des de mitja hora abans que ja hi havia gent que anava entrant al Kursaal. L'emoció d'una cita que s'augurava històrica i inoblidable feia puntuals els més tardaners. Abans de creuar la porta, però, un cop de realitat: desenes de persones -algunes amb les mans pintades de vermell (emulant sang) i d'altres aguantant pancartes- reclamaven, enmig de càntics reivindicatius, que el teatre manresà trenqués les relacions de patrocini amb l'empresa israeliana ICL, propietària de les mines de Súria i Sallent i corresponsable "del genocidi que pateix el poble palestí", denunciaven.
Aquella manifestació, no obstant, no molestava als 803 fans de la mítica banda Gossos que havien tingut la sort d'aconseguir una de les preuades entrades per prendre part del penúltim concert de la gira A reviure;una gira de comiat, de tancament d'etapa i d'(auto)homenatge a 30 anys fructiferíssims (amb el permís dels darrers cinc, que han estat parats) de carrera musical.
I dic que la protesta de boicot a ICL no va incomodar perquè els que érem allà sabíem que els protagonistes de la nit (el Natxo, el Juanjo, l'Oriol, el Roger i el Santi) recolzarien aquella acció. I que potser fins i tot s'hi referirien en algun moment del concert. Perquè una de les moltes particularitats que fan únic aquest grup és que no els tremola la veu per dir el que pensen, encara que no agradi sentir-ho o que els tanqui portes. És el que té ser coherent. I si això significa allunyar-se dels lobbys musicals i, en conseqüència, haver de treballar més per arribar a final de mes, doncs cap problema; la consciència, com a mínim,està ben tranquil·la.
De fet, unes hores abans del primer concert al Kursaal (aquest divendres, dia 18, faran el segon i últim dels últims), el Santi explicava a NacióManresa que "el primer que ens vam dir quan vam començar la gira va ser que érem uns privilegiats i que teníem molta sort de poder actuar davant de tanta gent que ens estima". El Natxo, assentint, ho rematava: "Sense ser-ne del tot conscients (si més no, fins ara) formem part de l'univers de molta gent, i amb les nostres cançons hem acompanyat moments i processos personals i hem fet d'altaveu de lluites col·lectives. Això té un valor impagable".
I va ser així, amb aquest agraïment infinit cap a un públic fidel i que pràcticament se'ls sent com de la família, que els cinc Gossos van prendre l'escenari; un escenari que va fer reviure tots els seus discos (a excepció de De viaje, l'únic en castellà) i que amb un encertadíssim joc de llums va anar transitant per les diferents etapes de la banda: des de la més acústica dels inicis (Condemnats, Rere teu, Pensa en els dies, El follet, Mira'm bé...) fins a la més electrònica, amb himnes com Oxigen (que va ser la que va encetar el concert), Corren, Solstici o Res tornarà a ser igual. Tampoc van faltar-hi En un instant (nit trista de Patum), d'una potència bestial, i Un món de flors i violes, que va estar acompanyada d'un petit ‘speech' de l'Oriol recolzant la causa palestina.
"No ens abandoneu!", va bramar una espectadora, en el lapse entre una cançó i una altra. "No us abandonarem mai; les nostres cançons seguiran vives i sempre us acompanyaran", va somriure el Natxo, que tot i mostrar una serenor i enteresa encomiables -igual que la resta del grup- va assegurar que li costava posar paraules al que estava sentint.
"Aquesta gira és la fi d'una etapa. No podem dir que no tocarem mai més, perquè no ho sabem, però el que està clar és que si en un futur ha de venir alguna cosa -si és que ve- l'haurem de construir pràcticament des de zero", asseguraven els músics en aquest diari. L'adeu, doncs, és sabut, meditat i reposat. Parlem de l'adeu com a conjunt musical, és clar, perquè ells cinc, per damunt de tot, són amics.
I això, en aquest penúltim concert, es va percebre des del minut zero. No van venir a demostrar res a ningú. No buscaven alimentar l'ego ni assaborir la fama. El que van fer al Kursaal va ser recordar aquells inicis on tot estava per fer, retrobar-se dalt de l'escenari, somriure's, capbussar-se en una connexió musical gairebé sobrenatural i, per sobre de tot, gaudir. Gaudir i fer gaudir. Gràcies, Gossos. I a reveure!
