Hi ha jugades mestres que, a la vida, arriben sense haver-se planificat. Una de les jugades mestres més importants, de les realitzades en el camp de la programació musical del nostre país dels darrers anys, és la que acaba de realitzar el Festival Internacional Música Clàssica Sant Fruitós de Bages - Memorial Eduard Casajoana. En la seva vint-i-vuitena edició, dedicada a la recentment desapargeuda mezzosoprano madrilenya Teresa Berganza (1933-2022) que havia actuat en el certamen santfruitosenc l'any 2006, la direcció artística que lidera Mireia Pintó va voler apostar, en el seu quart i darrer concert, pel duo format per la soprano barcelonina Serena Sáenz i el baríton navassenc Carles Pachón, acompanyats pel pianista búlgar Stanislav Angelov. Fins aquí, tot normal. L'excepcionalitat de la jugada mestra va iniciar-se fa unes setmanes quan Carles Pachón va ser declarat guanyador del Premi Neue Stimmen 2022 a Alemanya. Es tracta d'un important guardó de gran prestigi que, sense anar més lluny, també van obtenir en el seu moment veus destacades de l'actual panorama internacional com ara Angelina Kirschlager, René Pape o Nathalie Stutzmann.

L'obtenció d'aquest Premi per part de Pachón va encetar una important reflexió en el panorama musical català per prendre consciència de com, una vegada més, els reconeixements al nostre talent musical havien de procedir de l'exterior ja que dins l'agenda de festivals d'estiu d'enguany, cap certamen havia apostat per un recital del baríton bagenc. Cap, a excepció del de Sant Fruitós, que amb ull clínic i de gran prescriptor musical no només va voler fer-ho amb Pachón sinó també acompanyat de Serena Sáenz, just uns mesos abans que els dos cantants catalans, nascuts el mateix any 1995, formin part d'un dels dos casts de l'òpera Don Pasquale (1843) de Gaetano Donizetti (1797-1848) que podrà veure's al Gran Teatre del Liceu. A l'interès artístic s'hi va sumar, així, l'excepcionalitat de poder escoltar a Pachón per primera vegada després de l'obtenció del Premi i també, pocs mesos abans que Sáenz actuï a la fase final del Premi Operalia que es celebrarà el proper mes d'octubre a Riga. 

Eren tots aquests condicionants els que feien d'aquest darrer concert del festival quelcom especial. Un quelcom especial que, a la vegada, no va defraudar en absolut al nombrós públic congregat als Jardins de Sant Benet de Bages en una nit fresca i agradable.

Després d'una amena presentació del divulgador musical Joan Vives, va iniciar-se la vetllada amb la celebèrrima ària Largo al factotum della città pertanyent a El Barber de Sevilla (1816) de Gioachino Rossini. Va ser una interpretació de Pachón que ja va deixar bocabadat al públic per l'insultant facilitat i un cantar fàcil que també va constatar-se en la soprano Serena Sáenz. La seva mútua complicitat, ambdós membres de l'Opera Studio de l'Staasoper de Berlín, va tenir un dels seus moments més feliços en la Gran escena i duet de Norina i Dottor Malatesta pertanyent al Don Pasquale de Gaetano Donizetti. Si exquisita va ser la qüestió interpretativa, no menys ho va ser el relat del recital en titular-lo L'essència del Bel Canto amb un programa format per números musicals de diferents òperes de WA Mozart (1756-1791) i dels esmentats Rossini i Donizetti per reivindicar, així, com això del belcanto és molt més que un darrer moment d'una tipologia de cant. El duo de Papageno i Papagena de Die Zauberflöte de Mozart i el Vals de La vídua alegre de Franz Lehar va servir per corroborar una nit ja no només majúscula sinó també d'ensomni. També, cal dir, hi va jugar la seva carta el pianisme atent i efectiu d'Stanislav Angelov. En acabar la sensació el públic tenia la sensació ja no només d'haver assistit a un concert més sinó a una Nit de Concert de les de veritat.

D'aquesta manera espectacular es tancava, així, aquesta XXVIII edició que des del passat 7 de juliol ha portat a l'escenari dels esmentats Jardins al duo de piano format per Carles Lama i Sofia Cabruja, el duo de Mireia Farrés (trompeta) i Mercè Hervada (piano) i l'espectacle Venècia: entre canals i música signat per Mao Miyoshi (soprano), Mireia Pintó (mezzosoprano), Vladislav Bronevetzky (piano) junt l'actor Jordi Boixaderas. Un certamen santfruitosenc que es confirma, un any més, com un dels festivals amb més trajectòria, unitat i criteri dels que se celebren al principat de Catalunya. 

[noticia]104197[/noticia]