Les places acomiaden la Mediterrània amb foc i xaranga pels 40 anys del Drac de Manresa

Centenars de persones han pres part de les dues cercaviles que Xàldiga ha organitzat per celebrar els 40 anys d'una de les bèsties més emblemàtiques del Correfoc

El Drac de Manresa durant la cercavila de foc
El Drac de Manresa durant la cercavila de foc | Hasmukh Kerai
13 d'octubre de 2024, 21:49
Actualitzat: 22:00h

Fa un any va ser la Víbria, i enguany, el protagonisme l'ha tingut el Drac; el Drac de Manresa, el que surt cada Correfoc des de ja en fa 40 i que amb els seus 2 metres d'alçada, llença foc a cor què vols per la boca i les ales. Es tracta d'una de les figures més emblemàtiques del patrimoni festiu de la capital del Bages a qui Xàldiga ha volgut retre homenatge per les seves quatre dècades de vida. I ho ha fet, com no podia ser d'una altra manera i amb el precedent de l'any passat, en el marc de la Fira Mediterrània, el mercat de cultura popular i tradicional més important del país. Quina millor moment que aquest per celebrar les festes de foc i els seus protagonistes?

El resultat s'ha pogut veure aquest diumenge en el marc d'una Trobada de Dracs que ha comptat amb dues cercaviles: una que ha tingut lloc al migdia i que ha anat de la plaça Neus Català fins a la plaça Gispert, i l'altra que s'ha celebrat a dos quarts de vuit del vespre (19.30h.) i que ha fet el recorregut a la inversa. Totes dues al ritme de l'Associació Badalona Bèsties de Foc (que ha fet ballar el seu drac, La Fumera); l'Associació d'Amics del Drac de la Geltrú de Vilanova i la Geltrú; l'Associació Cultural d'Olivella El Margalló (amb el Drac d'Olivella), i la Societat Cultural i Recreativa "La Cumprativa", amb el Drac de Llorenç del Penedès.

Les dues corrues han estat immensament ovacionades i celebrades per la ciutadania i han servit per tancar una vint-i-setena Fira Mediterrània que, any rere any, demostra que és un referent en la difusió i aixopluc dels projectes artístics que tenen la cultura d'arrel com a pal de paller.