Distortled box durant la seva actuació. Foto: Jordi Bertran

Després de quatre dies intensos i tot un mes de programació, es tanca el què ha estat per tercer any i cinquena edició del Festival d'improvisacions, sorolls i nous sons (((gargall))) de Manresa.
 
Dijous 24, amb una gran resposta, va ser el torn dedicat les bandes més properes de sonoritats dub i electròniques.

El divendres, el festival es va traspassar a la sala Stroika, on E-Bastars (Manresa), la Phaze (França) i Meneo (Guatemala) van destrossar anímicament i amb eufòria, el públic el qual expectant i amb moltes ganes d'entendre-ho tot, omplia la sala.

El grup de Nantes, la Phaze, que actualment es troba de gira per catalunya i espanya, va fer vibrar les parets de l'Stroika amb la potència de la mescla de Drum'n'bass, jungle i ragga jamaicà. Un grup elegant, combatiu i explosiu, que amb aquest únic concert a la comarca, presentava el seu cinquè àlbum.
 
Dissabte tarda arribava la jornada més teòrica de (((gargall))), amb l'apropament de diferents col·lectius afins a la música i a la seva creació, a la seva difusió i lliure circulació a càrrec de representants d'Arto Artian, Bide Huts, Kafe eta Galletak i Freesound Project. Unes xerrades de més de tres hores que van despertar l'interès i fomentar la participació dels assistents, especialment músics i gestors culturals de les nostres comarques.

La nit de dissabte va ser el torn dels 8 bits i les consoles, representat sota el paraigües Low Toy i que aplega a Distortled Box i Lautstarke.

El concert es va dividir en dues parts, una primera més experimental i d'ambient, i la segona més adreçada als ritmes ballables amb reminiscències de post-rave.

Totes les bandes es van acompanyar d'uns audiovisuals de gran qualitat, que anaven des de la introspecció de textures com el ferro, les gelatines i la llana, fins a les imatges més coloristes i de gran moviment fets amb els gràfics dels jocs de les mateixes consoles, mesclats i processats en directe.

El diumenge es va tenyir per la diversificació de propostes. Amb el tret de sortida del projecte de la Banda d'improvisadors de Manresa i el Cineclub, músics provinents de grups com Plouen, Boggie dreams i Grip, van posar música en directe als curts irònics i d'animació de l'americà Bill Plympton.

Una vegada finalitzat els sis curts, va ser el torn del grup de canàries Gaf y la Estrella de la Muerte que realment va posar-se el públic a la butxaca, des de la primera nota. Els seus sis components van presentar una proposta que es podia encabir dins del jazz, passant per la batedora d'un rock sense bases i afegint part de soroll i experimentació. El seu format net i melòdic va connectar molt fàcilment amb els assistents, els quals van agrair la proposta.

Va tancar l'espai del conservatori els encaputxats Depressure, amb la proposta radical sota el missatge Crafty Killer Techno. La impactant posada en escena, la qualitat musical i el fet de que el projecte es realitzés a una hora poc habitual al nostre país, va posar a debat del per què no entendre la música electrònica fora dels horaris nocturns i de vegades massa lúdics i festius.

Més tard i tornant a l'epicentre del festival, el restaurant Vermell, es presentava la controvertida actuació del músic Josmar. No va ser sorpresa per a l'organització la massiva resposta de públic que es va aplegar a una hora inusual per ser diumenge i el qual es va deixar seduir eufòricament. Un públic que no responia majoritàriament a la resta de línia de propostes que defineixen la clara intenció de (((gargall))). Amb aquest punt i amb tots el respectes al músic, els organitzadors, exposaven fins on pot arribar la banalització de la cultura musical que aporten i creen els mitjans de comunicació més massius, creant personatges i popularitzant propostes de dubtosa qualitat.

En resum (((gargall))) fa una bona valoració de la més de la trentena d'actuacions musicals que han tingut lloc durant el mes de març. Unes propostes de vegades exclusives i dirigides a un públic exclusiu i minoritari, però cada vegada més despert i amb més criteri d'opinió.

Així mateix l'organització agraeix públicament la feina feta dels col·laboradors i persones que han participat desinteressadament, com els alumnes i professors de l'Escola d'Art del Berguedà, els quals n'han fet un seguiment fotogràfic de tots els esdeveniments, així com també als mitjans de comunicació, músics i públic assistent.