El Cinema Bages Centre de Manresa ha estat escenari aquest dimarts d'una sessió molt especial amb motiu de la projecció de Parenostre, el film dirigit per Manuel Huerga i escrit i produït per Toni Soler. La pel·lícula, que aborda el llegat de Jordi Pujol des de la ficció, ha anat seguida d'un col·loqui entre el mateix Soler i el dramaturg manresà Esteve Soler, amb la posterior participació dels espectadors.

El col·loqui ha girat entorn del personatge central del film i la complexitat del seu llegat. Soler, que ha exercit durant dècades com a periodista i s'ha format en plena època del pujolisme, ha defensat que Parenostre no pretén respondre cap pregunta concreta, sinó obrir-ne moltes: "què ha estat el pujolisme per mi? Per Catalunya?", s'ha preguntat en veu alta.

Segons el guionista, la pel·lícula convida l'espectador a fer-se una mirada pròpia sobre un període clau de la història recent del país. Ha suggerit la metàfora sobre Pujol com "una calaixera amb molts calaixos, on cada calaix representa un Pujol diferent, ja que és un personatge amb moltes capes (lluitador contra el franquisme, ideòleg, defraudador, banquer o líder,...). Soler ha volgut deixar clar que Parenostre no busca ni complaure ni molestar ningú: "la reacció del seu entorn ha estat de cert disgust, però no hem fet la pel·lícula per a ells. L'hem fet per als espectadors, perquè pensin, perquè qüestionin".

Durant el col·loqui també s'han abordat temes com el paper de la ficció en la construcció de la memòria col·lectiva -"la ficció pot omplir el que la crònica no diu"-, la dificultat de produir cinema a Catalunya -"aquí no tenim una indústria com a Espanya, per això el teatre, la ràdio i la televisió funcionen millor-, i la necessitat de parlar del que ens passa com a país: "els països han de parlar de les coses que els passen, encara que generin controvèrsia. Si aquesta és civilitzada, és saludable". També ha tocat el fet que la pel·lícula realitzada en un plató digital i els escenaris han estat recreats infograficament, per tant, l'edició ha estat més llarga que el propi rodatge.

Sobre l'elecció de Josep Maria Pou com a protagonista, Soler ha explicat que no va ser una tria fàcil pel contrast físic amb Pujol, però que "el que importava era l'edat, l'experiència, el bagatge que transmet. I això ell ho té".

En el torn obert de preguntes, s'ha abordat l'estrena de la pel·lícula arreu de l'Estat, incloent-hi Andorra i altres comunitats autònomes. Tot i que el gruix d'espectadors és a Catalunya, Soler ha expressat el desig que Parenostre tingui recorregut fora del territori català. També ha destacat que el guió, tot i haver-se escurçat, no ha patit una evolució ideològica: "la idea la teníem clara des del principi". Soler no descarta continuar escrivint per al cinema, "per què no? Ja es veurà", tot i reconèixer les dificultats de finançar produccions històriques sense projecció internacional.

Amb Parenostre, Toni Soler fa una passa decidida cap a la ficció cinematogràfica, amb una proposta que posa el dit a la nafra del país i convida a pensar. Potser, com ell diu, no respon cap pregunta. Però en formula moltes.