Els camps de la Catalunya Central lluen verds i plens com feia temps que no es veien. Després de tres anys marcats per la sequera i collites pràcticament a zero, els pagesos afronten aquest inici de juny amb un cert optimisme. Les pluges continuades d'aquesta primavera han estat una "bomba d'oxigen", i tot apunta que la campanya del cereal del 2025 serà "molt bona", probablement la millor des de l'any 2020. Ho diuen des del sindicat Unió de Pagesos, que calcula que es podrien assolir rendiments de fins a 5.000 quilos per hectàrea als camps de blat i ordi, i més de 3.000 als de colza.

"Ens ha fet un hivern molt bo i una primavera espectacular pel que fa a les pluges", resumeix Josep Guitart, coordinador d'Unió de Pagesos al Bages. El creixement dels cultius ha estat uniforme i vigorós, i tot i que els últims dies de calor intensa han pogut afectar lleugerament l'ompliment del gra en algunes zones, les previsions generals són molt bones. "Només cal que el cel ens respecti una mica més", diu Guitart, tot advertint que fins que el gra no sigui "al sac i ben lligat i ben cobrat, no es pot cantar victòria".

Una de les millors collites en dècades

Per trobar una campanya similar, cal remuntar-se a fa més de dues dècades. Joan Vidal, coordinador d'Unió de Pagesos a l'Anoia, assegura que "serà difícil trobar un camp dolent" i fins i tot apunta que "potser no hi havia una collita així des de l'any 2000". A diferència dels darrers anys, en què era habitual veure camps escarransits i amb poca producció, enguany el cereal ha crescut amb força i de manera molt homogènia arreu de la Catalunya Central.

La sega començarà en els pròxims deu o quinze dies a les zones més baixes com l'Anoia, el Bages o Osona, i s'allargarà fins a finals de juliol o primers d'agost a les comarques més altes i fresques com el Berguedà i el Solsonès. El ritme de maduració és bo i, si no hi ha entrebancs meteorològics com pedregades o onades de calor sobtades, la campanya es podria completar en un mes i mig.

Una "collita espectacular", però "amb preus ruïnosos"

L'altra cara de la moneda, però, és el mercat. "Podem tenir una collita espectacular, però ruïnosa de preus", lamenta Vidal. El problema, assenyala, és que la gran oferta de cereal d'aquest any no només ve de Catalunya i la resta de l'Estat, sinó que s'hi afegeix l'arribada "massiva" de vaixells carregats de cereal provinent d'Ucraïna i Rússia.

Des del sindicat denuncien que aquestes importacions estan "enfonsant" els preus, en un context de "fronteres obertes" que, asseguren, perjudica greument els productors locals. "Aquí complim normatives estrictes de qualitat i sostenibilitat que tenen un cost elevat. A fora de la UE, aquestes exigències no hi són, i això genera una competència totalment deslleial", apunta Vidal.

A més, la política comercial europea no sembla afavorir els interessos dels productors locals. El sindicat es mostra especialment preocupat per la proposta de la UE d'imposar aranzels als fertilitzants fabricats a Rússia i Bielorrússia. Segons ells, aquesta mesura -que busca sancionar aquests països per la seva participació en conflictes bèl·lics- no fa més que encarir els costos de producció per a la pagesia local.

"Ens pugen els costos per una banda i ens abaixen els preus per l'altra. Així és impossible fer quadrar els números", afirma Vidal. A més, afegeix que les institucions europees haurien d'haver previst mecanismes per protegir els productors autòctons, especialment en un context de recuperació després de tres anys de collites molt dolentes.

El context europeu: fronteres obertes i desequilibris

Des de l'inici de la guerra d'Ucraïna, la Unió Europea ha aplicat mesures excepcionals per facilitar l'entrada de productes agroalimentaris procedents del país en guerra. Aquestes polítiques, que inicialment es presentaven com a ajut humanitari i resposta a la crisi alimentària global, s'han anat consolidant, però segons els sindicats, cada cop tenen més efectes perversos.

"El cereal ucraïnès entra a un preu molt per sota del que es pot produir aquí, i això ens arrossega a tots cap avall", expliquen. A més, critiquen que no es tenen en compte les diferències en condicions laborals, mediambientals i sanitàries, cosa que distorsiona completament la competència. "La UE hauria de defensar el seu model productiu, no enfonsar-lo", insisteixen.

Un crit d'alerta i demanda de protecció

Per tot plegat, Unió de Pagesos demana a la Comissió Europea que revisi urgentment la seva política de comerç exterior en matèria agrícola. Demanen la fi de les "portes obertes" al cereal extracomunitari sense garanties d'equitat i exigeixen compensacions als productors afectats per la caiguda de preus.

A escala estatal i catalana, el sindicat reclama també que s'activin mecanismes de regulació de mercat i de suport directe al sector. Consideren que és inadmissible que després de tres anys patint sequera, ara que la natura els ha donat una oportunitat, sigui el mercat qui condemni la pagesia a treballar a pèrdues.

"No pot ser que després de tot el que hem passat, ara que tenim una collita com cal, ens la converteixin en una ruïna econòmica", sentencia Vidal. El sector, diuen, no vol subsidis sinó sí preus justos que permetin viure de la feina.

El futur, encara incert

Mentrestant, als camps es comença a preparar la maquinària per a la sega. L'ambient és d'esperança, però també de nervis. La climatologia, els mercats internacionals i les polítiques europees es conjuren per definir, un any més, el destí d'un sector que viu constantment en la corda fluixa.

La collita del 2025 podria ser una de les millors en dècades a la Catalunya Central. Però si no hi ha mesures per assegurar una rendibilitat mínima, aquesta abundància es podria convertir en un nou malson per a un sector que, tot i les dificultats, segueix lluitant per sobreviure.