El Manresa-L'Escala no passarà a la història per la seva bellesa plàstica en el joc, encara que l'equip local ho va intentar. En tot cas passarà a la història per ser el primer partit del Manresa televisat en directe al Congost i per la injustícia d'un resultat que, ni de bon tros, va reflectir el que va passar sobre la gespa de l'estadi manresà. Després d'una primera part en que el futbol bonic va brillar per la seva absència, a banda d'un darrer tram en que l'equip local va oferir alguna guspira de joc ofensiu, a la primera mitja hora, llarga, de la represa l'equip blanc-i-vermell va fer prou mèrits per avançar-se al marcador davant un rival que, igual que el que va succeir la temporada passada, va jugar al límit del reglament. Però la manca d'encert va ser un llast per un Manresa que va veure com l'equip empordanès aprofitava una falta lateral per donar una punyalada per l'esquena a uns jugadors que fins el darrer alè van intentar canviar el signe injust d'un marcador que va ser un excessiu premi pels visitants.

Com apuntàvem anteriorment amb d'altres paraules, la primera part va ser per oblidar. El desenvolupament del joc d'uns i altres es va assemblar molt al mateix partit viscut la passada temporada a l'estadi, amb un Manresa que intentava cosir les jugades des del darrera davant un rival que anava a totes. I quan dic a totes, és a totes. Fins el darrer tram de la primera part el joc va ser un descontrol absolut, que és el que sol succeir quan un equip intenta construir i l'altre, tot el contrari. A manca de cinc minuts pel descans el Manresa va efectuar el primer i únic xut entre pals, obra de Sergi Soler des del balcó de l'àrea gran, encara que Quesada va poder atrapar una pilotada potent però massa centrada. Va ser l'única espurna d'un darrer tram de període en que el Manresa es va poder desempallegar una mica de la pressió del seu rival i va poder oferir als seus fidels seguidors més arribades i presència ofensiva a l'àrea visitant.

A la represa tot va canviar com si li donessis la volta a un mitjó. El joc va ser molt més viu entre els dos equips, encara que el Manresa va monopolitzar les ocasions de gols. El primer protagonista ofensiu del Manresa després del descans va ser Sergi Soler amb un xut de rosca des de fora de l'àrea gran que va passar a un pam de l'escaire de la porteria d'un Quesada que no tenia res a fer (52'). Un parell de minuts més tard, després d'un centre des de l'esquerra al cor de l'àrea, Noah, al primer toc, va xutar massa alt en una posició immillorable. Vicente va agafar el protagonisme ofensiu en les següents accions atacants del seu equip. Primer amb un xut creuat des de la dreta de l'atac manresà que Quesada, molt atent, va poder atrapar arran de gespa, al costat del primer pal (56'). Pocs minuts després (62') el davanter blanc-i-vermell ho tornava a intentar amb un altre xut creuat des de la banda dreta de l'atac que va sortir a fora no gaire desviat. 

L'empenta i joc manresà podien haver tingut el seu premi quan als 74' Kevin era objecte del que semblava una clara empenta d'un defensa blaugrana, dins l'àrea petita, quan el migcampista local es disposava a rematar una pilota penjada, però el que semblava un clar penal l'àrbitre no ho va considerar com a tal i la incredulitat es va apoderar dels jugadors i parròquia local. I de la jugada que ho podia haver canviat tot, en tan sols quatre minuts es va passar a la desesperació més absoluta per part local, quan arran d'una falta lateral el porter Yama no va arribar a temps (segurament va ser objecte d'una falta que poc després el va obligar a abandonar el terreny de joc) i el cap d'un jugador visitant va desviar la pilota al pal; allà es trobava Pepe Soler per, amb la cara, introduir la pilota rebotada al fons de la xarxa (78').

El gol va passar factura a un Manresa que va quedar tocat els següents minuts, sense idees per superar la barrera física d'un equip encara més crescut i la barrera psicològica d'un marcador injust de totes totes. Malgrat tot, a la recta final els deixebles de Dani Andreu van poder trencar la muralla visitant i Vicente, amb un xut des del vèrtex de l'àrea petita en que va emprar tot el seu cos i la seva ànima es va trobar amb un Quesada que va salvar el seu equip amb una mà que va desviar la pilota a corner. Un miracle. Ja en temps afegit, amb el Manresa abocat a la desesperada, una contra empordanesa es va culminar amb Eric Díaz tot sol davant Roman, que havia substituït feia poc al seu company Yama, però no va saber resoldre una situació que hagués matat el partit definitivament. Al darrer cremallot, després del darrer corner tret pel Manresa i amb la pilota fent una cursa entre un bosc de cames, Moha la va poder tocar en darrera instància però la bimba, malauradament, es va estavellar en la part superior del travesser, a l'alçada de l'escaire, i va acabar morint més enllà de la línia de fons. Aquesta circumstància va coincidir amb el xiulet final de l'àrbitre. I amb la desesperació per tres punts que volaven injustament del Congost. No era el debut esperat i desitjat però, malgrat tot, el joc a la segona part és el camí a seguir. Això, tot just, acaba de començar.

Fitxa tècnica

Centre d'Esports Manresa
Yama (Roman, 84')
Jhonattan
Solernou
Balboa
Moha
Pereira
Sergi Soler
Maturana (Noah, 45')
Vicente
Mario Villaescusa (Sua, 77')
Rafa (Kevin, 69')

Futbol Club L'Escala
Quesada
Pau Ribas
Salam (Gasull, 45')
Jam (Molinas, 59')
Pep Muniesa (Nil Pamies, 91')
Adri Serra
Masjoan
Pepe Soler
Robert Negre (Agustí, 77')
Marc Feixas (Eric Díaz, 66')
Riki Ferrer

Gol
0-1 (78'), Pepe Soler

Àrbitre
Sr. Álvarez Molina, de la delegació de Barcelona;
Auxiliat per Luque Ortuño i Mendoza Avecilla.

Targetes
Solernou
Pereira
//
Adri Serra
Jam
Pep Muniesa

Camp
Estadi del Congost, 150 espectadors.