El ple municipal de Manresa ha aprovat aquest dijous el primer Pla Municipal de Lectura de la ciutat, un document estratègic que fixa 42 accions a desplegar fins al 2030 amb l'objectiu de fomentar els hàbits lectors de la ciutadania i reforçar l'ús del català. El text ha rebut el suport dels grups del govern -ERC, PSC i Impulsem- i també de Junts, Fem Manresa i Grup Nacionalista, mentre que Vox s'ha abstingut. El pla es presenta com una eina de cohesió social, integració i benestar col·lectiu, amb una mirada transversal que implica àmbits culturals, educatius i comunitaris.
Segons ha explicat la regidora de Cultura i Llengua, Tània Infante, el Pla Municipal de Lectura 2026-2030 s'estructura en cinc grans línies estratègiques. La primera planteja convertir la lectura en una "missió de ciutat", amb la creació d'una marca pròpia i d'espais estables de coordinació entre els diferents agents implicats. Entre les mesures previstes hi ha la constitució d'una taula de lectura i l'elaboració periòdica d'estudis sobre els hàbits lectors de la població.
Lectura com a eina de cohesió i inclusió
El segon eix del pla vol convertir la lectura en una eina de desenvolupament personal i cohesió social, especialment entre persones sense hàbit lector o col·lectius vulnerables. El document aposta per apropar les activitats als barris i als espais públics i inclou iniciatives com ampliar el projecte Fil de contes, regalar un llibre i un val per fer-se el carnet de la biblioteca als infants acabats de néixer o potenciar la lectura fàcil i els continguts adaptats.
Pel que fa a l'àmbit educatiu, el tercer eix busca reforçar el vincle entre escoles, instituts i equipaments culturals de la ciutat. Entre les accions previstes hi ha l'elaboració d'una diagnosi de les biblioteques escolars, la millora dels seus espais i recursos i l'impuls de programes de motivació lectora com Atrapallibres, Protagonista Jove o Lecxit.
Biblioteques, cultura i espais de lectura
La quarta línia estratègica situa les biblioteques municipals del Casino i Ateneu Les Bases com a motors del foment lector a la ciutat. El pla planteja ampliar els clubs de lectura, establir aliances amb equipaments i esdeveniments culturals com el Kursaal, la Fira Mediterrània o el Baxi Manresa, i crear nous espais de lectura en entorns no convencionals com biblioplaçes, biblioparcs o bibliopiscines.
Finalment, el cinquè eix vol reforçar el sector local del llibre i convertir Manresa en una ciutat referent en literatura infantil i juvenil en català. Entre les propostes hi ha donar suport a editorials i llibreries locals, consolidar el festival Tocats de Lletra i fer créixer la Fira del Llibre Infantil i Juvenil en català.
Un document elaborat amb participació ciutadana
El text és fruit d'un procés participatiu iniciat l'agost passat, que ha inclòs entrevistes amb tècnics, entitats culturals, autors i professionals del sector, així com una enquesta ciutadana sobre hàbits lectors. També es va celebrar el primer Fòrum per la Lectura de la Ciutat, que va servir per definir les línies estratègiques del projecte.
En el marc d'aquest procés, l'escriptor navarclí Xavier Mas Craviotto va redactar el manifest Manresa, ciutat lectora, que ha actuat com a punt de partida del pla i al qual s'han pogut adherir entitats i ciutadania.
El Pla Municipal de Lectura ha estat impulsat per l'Ajuntament de Manresa amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
