Festiu. Aquest és el to amb que es va jugar el darrer partit de temporada al Congost entre dos equips que ja no s'hi jugaven res a la classificació, més enllà que una victòria del Sants hagués relegat el Manresa a la cinquena posició en benefici precisament de l'històric equip barceloní, que hagués acabat quart. Festiu també perquè era el darrer partit que dirigia el col·legiat gironí Ponsatí Clavaguera, l'àrbitre més veterà de la 1ª Catalana amb 17 anys xiulant en aquesta categoria. Un àrbitre a qui ambdós equips li van fer el passadís d'honor a la seva entrada al terreny de joc del Congost per retre-li un merescut homenatge a un home amb 215 partits a les seves esquenes a la mateixa categoria i que amb el Manresa-Sants com a teló de fons posava punt i final a la seva trajectòria com a àrbitre de categoria territorial. Un partit que va acabar, com és habitual en aquestes circumstàncies, sense que es mostri cap targeta a cap dels integrants dels dos equips. I això que hi van haver, com a mínim, un parell de jugades que treure targeta era "de obligado cumplimiento", però com que van ser jugades en que hagués d'haver xiulat penal a l'àrea visitant, amb la conseqüent amonestació cap defensors de l'equip barceloní, Ponsatí Clavaguera no va voler fer sang, amb la complicitat d'ambdós equips (que van entendre la situació), i els 90 minuts de joc van acabar sense que es mostressin amonestacions. El to festiu del partit així ho va permetre. Al to festiu, valgui la redundància, s´hi va sumar el petit homenatge que van rebre alguns jugadors i part del cos tècnic, abans del partit, per la seva condició de "centenaris" o "bicentenaris" al Primer Equip. Així, els jugadors Kevin (100 partits), Noah (100), Sergi Soler (100), Rebollo (100), Ricky (200), el fisio Juanra (200) i l'encarregat de material Antonio Ocaña (200), van rebre un record de l'efemèride. Amb el 3 a 0 davant el Sants el Manresa acaba la temporada a la tercera posició, prenent-li aquest lloc a un Avià que va empatar al camp del Granollers. 

El partit va començar amb ensurt a la porteria de Roman, el porter juvenil que en aquests dos partits finals ha pres el relleu del veterà Moreno. Un xut des de la frontal de l'àrea de Guille es va estavellar a la part alta del travesser, encara que sense conseqüències posteriors ja que la pilota va sortir finalment per la línia de fons (1'). La resposta manresana no va trigar gaire a produir-se; una magnífica assistència de Sergi Soler cap a Noah va permetre el davanter blanc-i-vermell presentar-se tot sol davant Ricard, però el seu xut creuat no va trobar camí de la porteria malgrat Vicente va poder recollir l'esfèric a l'alçada del segon pal, però el seu xut es va estavellar a la part lateral de la xarxa (4'). Poc després (8') Noah va gaudir d'una altra gran oportunitat d'obrir el marcador, però la seva rematada, fluixeta, va morir a les mans de Ricard. La pinta que feia el partit era que el Manresa no trigaria gaire a marcar, com així va ser. Després d'una gran acció personal de Noah pel llindar de la cantonada, aquest va efectuar una centrada perfecta al cap de Andrés, qui va creuar la pilota al segon pal, anotant el seu primer gol de la temporada. 

Amb el gol el partit es va obrir, però les aproximacions d'uns i altres a les àrees rivals pràcticament no van portar perill ni per Roman ni per Ricard. Només un corner tret per Sergi Soler als 16', que el porter visitant va evitar que es convertís en gol olímpic, es va sortir del guió fins als descans.

A l'inici de la represa, més enllà d'un ensurt viscut a la porteria manresana (51'), els deixebles de Dani Andreu es van mostrar superiors a un rival que en comptades ocasions es va aproximar amb perill pels dominis de Roman Carrillo. La primera ocasió que va gaudir el Manresa a la segona meitat la va tenir Sergi Soler als seus peus, després d'un mal refús de Joaquin, el porter barceloní que va entrar en substitució de Ricard. Sergi Soler va errar en primera instància, però després de superar Joaquin el migcampista manresà va ser travat pel porter rival quan es disposava a rematar a boca de gol. Primer penalti no xiulat (54'). Només un minut més tard Ricky, que feia dos minuts que era sobre el terreny de joc, va ser travat per Feixi i, en aquesta ocasió sí, Ponsatí Clavaguera no va dubtar en assenyalar amb el seu dit índex el punt de penal. Sergi Soler, amb un llançament magistral, va obrir forat al marcador des dels onze metres. 

Després del segon gol del Manresa el partit es va adormir i cap dels dos equips aconseguia trenar jugades amb cara i ulls que li donessin opcions de cara a la porteria rival. Quasi vint minuts després del 2 a 0, una assistència de Solernou des de la banda dreta de l'atac manresà va permetre Noah controlar, aproximar-se i afusellar Joaquin amb un llançament ajustat al pal (74'). Cal dir que uns segons abans, dins del mateix minut 74, Rafa va estavellar un xut des de la frontal de l'àrea gran a la creueta de la porteria visitant, en el que va ser la avantsala del que arribaria segons després. El partit era dat i beneit i cap dels dos equips va arriscar més del necessari fins el xiulet final. No obstant, les tasques defensives d'ambdós equips, més toves de l'habitual, van permetre que es visquessin fins a quatre ocasions clares de gol abans d'arribar al minut 90. Als 82' Noah s'endinsava tot sol dins l'àrea barcelonina i era travat de manera flagrant per un defensor rival que li anava al darrera. Segon penal no xiulat (hagués significat l'expulsió del jugador del Sants). Un minut més tard era el visitant Alberto qui, arran d'una falta lateral, estavellava la pilota al travesser. Als 85' era Joaquin qui volava per enviar a corner una falta de Ribera que portava olor a xarxa. Per últim, als 86' era el pitxitxi santsenc Navarro qui, després de superar Moha, xutava al lateral de la xarxa. I poca cosa més. Arribats al minut 90 Ponsatí Clavaguera xiulava la fi del partit, de la temporada i, segurament que amb una sensació agredolça, també posava fi a la seva dilatada trajectòria com a àrbitre. Disset temporades després, l'àrbitre més longeu de 1ª Catalana era felicitat per tot-hom en la seva última retirada cap els vestidors d'un cap de futbol. A la vegada que a jugadors, tècnics i afició locals se'ls passava pel cap el som que no fa gaire era tan a prop i que en les darreres jornades s'ha esvaït com un sucre en un got de cafè. 

La història no es va repetir, com en aquell ja llunyà any 1991 en que a la darrera jornada de Preferente (encara no existia la 1ª Catalana), Manresa i Sants s'enfrontaren al Congost i dos gols de Jordi Lardin van servir perquè l'equip blanc-i-vermell acabés com a campió i amb l'ascens a 3ª Divisió a la butxaca. Quan va sortir el calendari d'aquesta temporada 2014-15, em va passar pel cap aquesta possibilitat. No ha pogut ser. Però com es diu en l'idioma de Cervantes: "Que nos quiten lo bailao". No oblidem que fa un any estàvem a 2ª Catalana. Ni la vida ni el futbol s'han acabat avui. Hi ha temps per tornar-lo a intentar. 

Fitxa tècnica

Centre d'Esports Manresa
Roman
Jhonattan
Marc Gracia
Balboa (Pereira, 52')
Moha
Clop (Ribera, 61')
Kevin (Rafa, 68')
Sergi Soler
Vicente (Solernou, 68')
Andrés (Ricky, 52')
Noah

Unió Esportiva Sants
Ricard (Joaquin, 45')
Freixi
Alberto
Picolo
Peque (Samu, 45')
Guille
Pau (Navarro, 45')
Felip
Molina
Fran
Espinosa

Gols
1-0 (10'), Andrés
2-0 (56'), Sergi Soler, de penal
3-0 (74'), Noah

Àrbitre
Sr. Ponsatí Clavaguera, de la delegació de Girona;
Auxiliat per Zarco Murillo i Hernández Ramos.

Targetes
Cap

Camp
Estadi del Congost, 100 espectadors.