Un altre cop, el Manresa va fer la migdiada de diumenge com a líder, a l'espera del que passés al partit La Jonquera-Martinenc que es jugava a la tarda. Però en aquesta ocasió, a diferència d'altres, l'equip manresà no només va fer la migdiada de sofà com a primer classificat, sinó que dormirà tota la setmana, i la següent (ara arriba el descans de Setmana Santa), com a líder. Davant el Tona, els blanc-i-vermell van haver de patir per aconseguir una victòria que vist el que va succeir sobre el terreny de joc van merèixer. És cert que els osonencs es van avançar al marcador i que van posar la por al cos de la parròquia manresana, però no és menys cert que abans el Manresa havia estavellat dues pilotes al travesser i que els dos gols posteriors, els de la remuntada, feien prou pes com per dir que els deixebles de Dani Andreu mereixien els tres punts. Tres punts per seguir a dalt (ara a dalt de tot). Tres punts per aferrar-se a un somni.

El Manresa va començar el partit com un cavall desbocat. En dos minuts va posar a prova els reflexes del porter Fran, que primer enviava a corner una rematada a boca de canó de Gerard Bordas, al costat del pal, i després va veure com, arran del corner, Uri Serra enviava la pilota al travesser després d'un cop de cap des del cor de l'àrea. Una oportuna sortida de Pau Núñez a peus de Pol (6'), a qui li va esgarrapar la pilota, va donar un toc d'alerta al Manresa, que intuïa que per aconseguir la victòria no tindria davant seu un camí planer; que davant seu tenia un rival que, tot i les baixes, donaria guerra. 

El desenvolupament de la primera part va oferir un domini estèril del Manresa davant un rival que aprofitava qualsevol dubte defensiu dels locals per fer mal a la contra. No obstant, el Manresa sempre va saber aturar els contracops del Tona i tan sols a pilota parada els visitants van generar perill sobre la porteria de Pau Núñez. El porter manresà es va haver d'esforçar als 40' quan en un semi corner tret pel Tona des del costat dret del seu atac s'enverinava a l'alçada del segon pal.

A la represa, si fa o no fa, es va viure una situació similar a l'inici de la primera part. El Manresa duia la batuta i va viure un déjà vu quan un remat de cap d'Uri Serra, de nou, s'estavellava al travesser. En aquest cas va ser una rematada arran d'una pilota a l'olla (en el llançament d'una falta) que primer va tocar Fran amb la punta dels dits i després s'estavellava al travesser. El posterior refús el va recollir Gerard Bordas però la pilota es va passejar per davant de la porteria visitant i va sortir per la línia de fons (50'). La rèplica del Tona arribaria tres minuts després quan Baruc va treure una falta més enllà del balcó de l'àrea, que anava per sobre del travesser però que Pau Núñez, per si de cas, tocava abans de sortir i enviava a corner. Arran del corner es van produir una situació d'incertesa dins l'àrea local i Ricky, el capità manresà, era el darrer en tocar una pilota que abans havia mig rematat Joan Casas i que acabaria significant primer gol del matí. Les taules podien haver tornat al marcador quatre minuts després, però una intervenció antològica de Fran ho va impedir. Pilota a l'olla, remat de cap impecable d'Uri Serra i Fran volant cap a una pilota que semblava impossible, al costat del pal. La parròquia local, amb les mans aixecades i cridant l'empat a u, no s'ho creia.

El pas dels minuts feien pensar que el partit estava abocat a un resultat negatiu pels interessos manresans. A banda que els jugadors locals hi posaven tota la carn a la graella per revertir la situació, el 0 a 1 semblava una muntanya inabastable. Però el destí li tenia guardat un final feliç al Manresa. En un parell de minuts d'inspiració Hassen i Rebollo es van convertir en els herois del seu equip. L'empat arribaria gràcies a una pilota penjada a l'àrea que la defensa visitant no va saber refusar i que va recuperar Hassen per clavar-la davant un Fran que només va tenir temps de fer l'estàtua (78'). I l'apoteosi només va trigar un parell de minuts en arribar. Miki Poveda va agafar la pilota a la zona de tres quarts, va posar la directa cap a la línia de fons i va fer una passada de la mort cap a l'arribada de Hassen i Rebollo, al segon pal. Aquest últim va ser l'encarregat de posar dempeus una grada del Congost que va xalar com mai amb la remuntada del seu equip. Deu minuts més l'afegit. Aquest era el temps que mancava per confirmar una victòria que, en aquell moment, col·locava el Manresa a dalt de tot de la classificació. El Tona volia però no podia. Davant seu hi havia un equip reforçat moralment i que no li va donar ni un bri d'opció al seu rival. Aquell tresor era massa atractiu com per deixar-lo perdre. Amb el xiulet final... ja us ho imagineu, no?

Fitxa tècnica

Centre d'Esports Manresa

Pau Núñez
Enric Soriano
(Miki Poveda, 63')
Solernou
Ricky
Rebollo
Kevin
(Clop, 45')
Gerard Bordas
Sua
(Hassen, 45')
Uri Serra
Sergio Montero
(Ferry, 75')
Sergi Soler

Unió Esportiva Tona

Fran
Joan Casas
Vestit
Rubèn
(Crivi, 83')
Muntada
Aitor
Fredi
Baruc
Pau
(Edu, 58')
Quim
(Rigol, 87')
Pol

Gols

'0-1 (53'), Joan Casas
'1-1 (78'), Hassen
'2-1 (80'), Rebollo

Àrbitre

Srta. Ester Parramon Monerris. Va estar auxiliada per Efrain Molina López i Sergio Jiménez Gordo.

Targetes

Rebollo
Clop
//
Rubèn
Baruc
Quim

Camp

Estadi del Congost, 180 espectadors.