Sis de sis. Dos partits, dues victòries. L'ensopegada davant L'Escala, a la primera jornada de lliga, comença a jeure al fons del bagul dels records. El Manresa va superar un Lloret invicte, que va mostrar-se de nou com un equip molt incòmode de superar i que va lluitar fins el darrer alè per aconseguir un resultat positiu en un terreny de joc que pels costaners comença a ser malastruc. Una jugada de murri de Jhonattan va permetre Ribera foradar la xarxa visitant quan ja s'albirava el descans. Un solitari gol, però suficient, per començar a ficar el cap a la part noble de la classificació.

El Manresa va dur la iniciativa des de l'inici, però al davant es va tornar a trobar amb un Lloret que no donava cap pilota per perduda i que pressionava amb ungles i dents la defensa manresana a l'hora de començar a construir jugades des del darrera. Així, amb comptagotes, el Manresa va poder arribar amb perill a la parcel·la defensiva que custodiava sota pals el veterà Jaume Prado. Noah va ser la primera “víctima” del bon fer del porter visitant, quan una vaselina des del cor de l'àrea, que semblava dibuixada amb perfecció mil·limètrica, la va esborrar Prado amb la punta dels dits, enviant a corner una pilota que la graderia del Congost ja començava a cantar com a gol. Però, com comentàvem anteriorment, la pressió visitant evitava la continuïtat en les jugades elaborades pel Manresa i el desenvolupament del joc es va convertir en una trava contínua. 

A la recta final de la primera part, en una de les poques accions que el Manresa va poder superar l'entrellat defensiu del seu rival, va aparèixer pel carril dret el lateral Jhonattan per servir en safata una pilota enrere que Sergi Soler, tal com li venia, va xutar fregant el travesser (37'). Aquests darrers compassos del primer període van tenir més protagonisme ofensiu del Manresa, que malgrat no trobar cap facilitat a l'hora d'acostar-se a la porteria de Jaume Prado, en una falta lateral (pràcticament tocant la ratlla de banda) Jhonattan es va treure el carnet de més llest de la classe traient ràpidament i servint en safata la pilota a Ribera, que encarà la porteria visitant i creuà una pilota que moria al fons de la xarxa. Potser era la única manera de trencar la muralla selvatana, aprofitant els petits detalls com el de sorprendre el rival amb una acció com aquesta. 

La segona part va tenir més igualtat i uns i altres es van repartir domini i arribades a l'àrea rival. Als cinc minuts de la represa Peti posava a proba Roman amb un xut molt a prop del vèrtex de l'àrea petita al que el porter manresà va respondre amb una bona intervenció al costat del pal. El corner corresponent el va rematar amb el cap Narcís i Roman, novament, es va erigir en protagonista amb una acció felina que va evitar mals majors pel seu equip. Les anades i vingudes des d'un cantó del camp a l'altre van anar sovintejant, encara que les accions de perill van ser escadusseres. Un xut llunyà de Bader, molt potent però centrat, va obligar a intervenir Roman als 61'. 

El pas dels minuts i el fet que a prou penes es sobrepassava la mitja lluna de l'àrea va provocar que l'excés de centrecampisme convertís el partit en una mena de focs d'encenalls que començaven a recordar el partit que es va jugar la temporada passada al camp lloretenc, que va acabar com el rosari de l'aurora. Les continues faltes, l'escassa continuïtat en el joc, les protestes (a dins i a fora) van convertir la mitja hora final en un campi qui pugui, sobretot per que a l'àrbitre li van faltar taules per controlar la situació. Tan sols podem contar d'aquesta fase de partit una boleia de Noah des de fora de l'àrea (Prado estava molt avançat) que va sortir a prop del travesser (75'). Per la seva part el Lloret va provar de penjar pilotes, a la desesperada, sobre l'àrea manresana, però totes van morir en mans de Roman. El partit va anar morint amb uns adormint el joc i altres presoners de les seves preses. 

El xiulet final de Navarro García, per sort, va deixar mort i enterrat el foc d'encenalls i uns i altres van abandonar el terreny de joc com sempre s'ha d'acabar un partit de futbol: amb una encaixada de mans entre tots els protagonistes, i mantenint viu allò de que el que passa al camp, es queda al camp. Abans de començar cada partit, a totes les categories, jugadors i àrbitres ensenyen una pancarta al públic assistent que diu: "Prou violència al futbol". Doncs això.

Fitxa tècnica

Centre d'Esports Manresa
Roman
Balboa
Pereira
Ricky
Noah
(Mario Villaescusa, 83')
Ferry
(Kevin, 57')
Maturana
(Rafa, 89')
Jhonattan
Sergi Soler
(Enric Soriano, 89')
Moha
Ribera
(Clop, 70')

Club de Futbol Lloret
Prado
Valls
Pol Ros
Lobo
(Chino, 79')
Poderoso
Pol Gómez
Narcís
(Majó, 84')
Moisés
(Romero, 79')
Peti
Xavi Aparicio
Xavi Martínez
(Bader, 56')

Gol
1-0 (42'), Ribera

Àrbitre
Sr. Navarro García, de la delegació de Tarragona;
Auxiliat per Crespo Díaz i Ramírez Duran.

Targetes
Ricky
Jhonattan
//
Narcís
Moisés
Xavi Aparicio

Camp
Estadi del Congost, 120 espectadors.