No feu cas del resultat, encara que al cap i a la fi és el que compta. La victòria manresana va ser incontestable, però la diferència final no es va aconseguir fins que es va arribar a un tram final en que el Manresa va aprofitar-se d'un rival més preocupat de l'àrbitre que del fet de buscar camins per apropar-se a la porteria de Moreno. Abans que l'equip blanc-i-vermell deixés palesa la seva condició de líder invicte, els deixebles de Dani Andreu es van haver de posar la granota de feina per fer front a un rival incòmode i que, a més a més, es va avançar al marcador. Al final, però, tot va caure pel seu propi pes i els tres punts van volar cap a terres del Bages. A Roda de Ter el Manresa, a banda de guanyar, va demostrar que també sap patir. I això és una bona comunió.

 

El partit va començar amb ensurt a la porteria visitant arran d'una falta penjada a l'olla que Mardo va colpejar amb el cap, estavellant-se la pilota al travesser (2'). Això va posar en guàrdia un Manresa que es va trobar davant un rival molt incòmode i que va deixar-se la pell sobre el municipal de Roda de Ter. Tampoc és que Moreno passés gaires situacions de perill a la seva porteria, però sí que és cert que el Manresa no acabava de trobar el seu lloc i això permetia l'envalentiment d'un equip que mossegava en cada acció i que mantenia a ratlla l'equip manresà. Quan després de sobrepassar l'equador del primer període el Manresa va començar a donar senyals de vida, un parell d'accions d'atac van permetre posar a prova el porter local Pol. Primer als 23', quan una jugada d'estratègia visitant va permetre Pereira culminar l'acció amb una rematada de cap a boca de canó a la que Pol va respondre amb una gran intervenció. Cinc minuts més tard Albert Criado centrava ras cap a Miki López, qui amb un toc subtil des de la línia de l'àrea petita feia lluir de nou Pol.